Pasar al contenido principal

La previsió del tràmit de la LOMLOE ens indica que hi ha voluntat d’aprovar-la abans de finalitzar l’any. No podem entendre un compte enrere tan accelerat per aprovar una Llei que és inconvenient per partida triple: pel moment triat per a la tramitació, per les formes que s’han utilitzat i pel contingut. En un moment de pandèmia, davant d’una situació social i econòmica crítica sense precedents en la nostra història recent, aquest projecte de llei s’ha sostret del debat parlamentari, del debat social i de la possibilitat de pacte, quelcom inquietant i profundament rebutjable davant una norma d’aquesta transcendència.

Quan la Llei es va aprovar al Congrés, es va promoure un darrer intent de modificar l’article 109 per suavitzar els seus efectes perjudicials per a l’escola concertada. Una esmena promoguda pels Grups parlamentaris bascos i JxCat/PDCat i que comptà amb el suport del Partit Popular, Ciudadanos, Vox, UPN, Foro Asturias, PRC Cantabria i Coalición Canaria. En total, 170 vots favorables perquè prosperés. Dissortadament, s’hi va oposar una majoria de 178 vots, de PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Compromís, Más País i Nueva Canarias. La Llei es traslladava al Senat amb un lesiu contingut.

Encara hi hauria temps per modificar la proposta. Per això, la plataforma Más Plurales registrà el 4 de desembre una sèrie d’esmenes adreçades als diversos Grups Parlamentaris, presentades amb un sentit constructiu i amb la finalitat de millorar l'articulat de la LOMLOE. Entre d’altres, es proposen esmenes als articles 74 (escolarització), 86 (igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió), 87 (equilibri en l'admissió d'alumnes), 88 (garanties de gratuïtat), 109 (programació de la xarxa de centres), 116 (concerts), 117 (mòduls de concert). Totes, d'una manera o d'una altra, afecten a la lliure elecció de les famílies. Es tracta, en definitiva, de respectar aquesta llibertat dels ciutadans i d'impedir que siguin les administracions les que imposin els seus exclusius criteris.

Com es llegeix a la Llei, hi ha una predisposició particular cap a l'escola pública en detriment de la concertada, que passarà a tenir un caràcter subsidiari, posant en perill el futur de milers de treballadors i de projectes educatius. Un declivi del que no escaparà el Servei d’Educació de Catalunya, que curiosament i dissortada restarà seriosament compromès gràcies al vot favorable de partits que van donar suport a la LEC.

Les esmenes reclamen també el correcte finançament de tots els centres sostinguts amb fons públics, els ordinaris (incloent-hi els centres concertats) i els d'Educació Especial. També la importància de crear places d'Educació Infantil de caràcter públic i d'iniciativa social (en la nova Llei només es parla de crear places públiques). I, a més, la necessitat de garantir els recursos personals i econòmics per escolaritzar tot l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics, també als alumnes amb necessitats educatives especials, que requereixen d'una especifica atenció. Fins ara, aquest finançament és absolutament desequilibrat en perjudici dels centres concertats.

Aquestes esmenes busquen millorar el contingut de la Llei per fer-la més dinàmica, plural i oberta. Amb l'articulat actual, estem davant d'una norma fortament intervencionista que promou la restricció de drets i llibertats ciutadanes i atempta contra un element clau en una societat democràtica, com és la pluralitat del nostre sistema educatiu.

Prop de dos milions de signatures avalen la Plataforma Més Plurals, que només desitja contribuir a millorar la qualitat del nostre servei educatiu i a construir entre tots una societat més justa, igualitària i democràtica. El proper divendres 18 de desembre seran registrades al Congrés dels Diputats. Mentrestant, us continuem animant que signeu i convideu el vostre entorn perquè ho faci.

Feble és una llei educativa que parla de drets i llibertats però relega a la subsidiarietat, i en un futur breu al tancament, aquells que només aspirem a cooperar en el servei essencial de l'educació. Que es legisli per evitar abusos, per regular els recursos públics de forma equitativa, per frenar desigualtats, però sobretot que es legisli per crear espais educatius, per convergir en la millora de l'educació, igualar les condicions d'accés i condicions laborals i per oferir a cada alumne els mitjans i el projecte adequats per a la seva educació en llibertat.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.