Pasar al contenido principal

Dijous passat tingué lloc al Congrés la votació plenària sobre el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE). El seu caràcter de llei orgànica obligava a votar el text en la seva integritat. El resultat, ja conegut, va ser l’aprovació del projecte per 177 vots a favor (els del PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Compromís, Más País, EAJ-PNV, Nueva Canarias); 148 en contra (Partit Popular, Vox, Ciudadanos, UPN, Foro Asturias, PRC Cantabria, Coalición Canaria) i 17 abstencions (JxCat/PDCat, BNG, Bildu, CUP, Teruel Existe).

Prèviament a aquesta votació, encara es van votar algunes esmenes. Entre les quals, una transaccional presentada pel Grup Parlamentari Basc i per Junts per Catalunya que suavitzava el negatiu article 109, sobre la programació de llocs escolars. Però aquesta esmena, que mantenia l’equilibri del sistema dual de presència d’escola de titularitat pública i de privada concertada tal com fins al moment s’ha entès, va ser rebutjada i, per tant, no va prosperar per 178 vots contraris PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Compromís, Más País, Nueva Canarias) i 170 favorables a l’aprovació (Partit Popular, Ciudadanos, Vox, EAJ-PNV, JxCat/PDCat, UPN, Foro Asturias, PRC Cantabria, Coalición Canaria). Hi va haver molta activitat per tal d’obtenir la màxima adhesió al text d’aquesta esmena, i es pot veure com grups parlamentaris favorables al projecte de llei van expressar en aquesta ocasió amb el seu vot el manteniment de l’actual status quo del sistema educatiu. Però no hi va haver prou per modificar un text tan advers per al sector concertat.

Ara el text del projecte es tramitarà al Senat, on tècnicament se’n podria modificar el contingut aprovat pel Congrés. Però el marge de maniobra és el que és. La Cambra Alta podria introduir-hi esmenes, que s’aprovarien per majoria simple, amb una aritmètica parlamentària més complexa. Després, el possible text modificat tornaria al Congrés, que primer l’hauria d’acceptar per majoria simple, per després tornar a votar sobre la totalitat del projecte, que requeriria la majoria absoluta del Congrés per a l’aprovació. I si al Senat no prosperen les modificacions, la vuitena norma educativa orgànica de la democràcia serà un fet.

Com hem vist, al Congrés la norma ha rebut 177 vots favorables, només un escó per sobre del suport que requeria. En un debat tens amb les intervencions dels grans grups, però també amb la crítica d’altres formacions a alguns aspectes de la llei, entre les quals l’esmena que hem comentat abans. Una altre cop tornem a pensar que tot Govern ha de fer la seva llei educativa, suposant que si es canvia la llei es canvia l’educació, cosa que l’experiència ens diu que no és certa. El que és una obvietat és que, enmig de tanta controvèrsia legislativa, l’escola concertada és moneda de canvi. Ho veurem, un altre cop, si finalment s’acaba aprovant aquesta reforma tal com ara està escrita, cosa que, encara que hi hagi un cert marge de maniobra, és molt factible.

Mentrestant, ja s’han anunciat diverses mesures: recursos d’inconstitucionalitat, modificació immediata si canvien les actuals majories, mobilitzacions a peu de carrer...

La LOMLOE s’aplicarà, però naixerà debilitada per la falta de consens -per enèsima vegada-, perquè ha deixat la comunitat educativa al marge del diàleg. La Comissió Europea afirma que una llei educativa que no se sosté en amplis consensos polítics i socials està abocada a ser dèbil i a tenir poc recorregut. Però si, a més, una llei educativa parla de drets i de llibertats però relega a la subsidiarietat i a la clausura les escoles privades concertades que només aspirem a cooperar en el servei d’interès públic educatiu i tan sols promou l’escola única enfront la pluralitat i la complementarietat, no només és una norma fràgil, sinó contrària als més elementals drets i principis consagrats en una societat democràtica i moderna.

I, encara, si la llei és sostinguda per forces polítiques que prediquen uns principis i unes actuacions però que amb els seus vots donen suport a unes accions absolutament oposades, contradient l’equilibri i el consens aconseguit a Catalunya a través de la LEC i la tradició de col·laboració pública-privada tan arrelada, tan útil i necessària a la nostra societat, el que es produeix és perplexitat, segurament indignació i també coneixement de l’autèntic esperit que les mou. Modificar la LOMLOE no sembla gens fàcil, però mantinguem encara un bri d’esperança.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.