Pasar al contenido principal

La Comissió d'Educació i Formació Professional va aprovar el proppassat divendres dia 13 el dictamen sobre el Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, i aquesta setmana aquest text serà elevat al Ple del Congrés. Atès el caràcter orgànic de la proposta, s’haurà de realitzar una votació de conjunt en què es necessitarà la majoria absoluta de la cambra baixa per continuar-ne la tramitació al Senat.

El text del projecte de llei és molt preocupant per la seva concepció. No se n’amaga, perquè ho afirma de forma explícita: la seva pretensió és subratllar que l’educació pública constitueix l’eix vertebrador del sistema educatiu. Si la llei té aquest principi informador, no és d’estranyar la fractura que suposa de l’actual model educatiu al país, on han conviscut l’escola pública i l’escola privada concertada fent bo el mandat constitucional d’una educació per a tothom en règim de llibertat. O com la mateixa LOE indica: “es tracta, en darrera instància, que tots els centres, tant els de titularitat pública com els privats concertats, assumeixin el seu compromís social amb l’educació i facin una escolarització sense exclusions, per accentuar així el caràcter complementari de les dues xarxes escolars, encara que sense perdre la seva singularitat”. Sembla que l’actual govern vol acabar amb tot aquest context. I no ho afirmem després de llegir titulars de premsa o manifestos més o menys encertats, sinó l’informe de la ponència que es tramita al Congrés, que ha estat aprovat per 20 vots a favor i 16 en contra i que ara anirà al Ple.

Hem de fer especial èmfasi en la regulació de la programació educativa. També, directament relacionat, a l’article 15, en l’àmbit de l’educació infantil. Aquest segon diu que les administracions públiques incrementaran progressivament l'oferta de places públiques en el primer cicle "amb la finalitat d'atendre totes les sol·licituds d'escolarització de la població infantil de zero a tres anys”. I pel que fa als centres docents, regulats en el títol IV de la llei, es modifica l'article 109, que fa referència a la programació de la xarxa de centres, pel qual “en la programació de l'oferta de places les Administracions educatives harmonitzaran les exigències derivades de l'obligació que tenen els poders públics de garantir el dret de tots a l'educació, mitjançant una oferta suficient de places públiques” i les "administracions educatives promouran un increment progressiu de llocs escolars a la xarxa de centres de titularitat pública”.

Les proposicions normatives s’expliquen per si mateixes. Si els poders públics de l'Estat social de dret han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat en aquesta llibertat siguin reals i efectives, com proclama l'article 9.2 de la Constitució, sembla bastant evident que la política de creació de centres públics estaria malament plantejada si s’obstaculitzés en lloc de facilitar-se, l'exercici de la llibertat de creació de centres docents que poguessin trobar prou acollida en la demanda social; o si s’hi produís una competència desigual pel que fa a centres privats preexistents, la subsistència s'arribarà a fer pràcticament inviable a causa de les diferències objectives favorables que el poder públic atorga als centres públics en l'ordre econòmic. I això és el que passaria si la norma s’aprovés en els termes que la Comissió d’Educació ha sancionat.

Encara hi ha camí per recórrer. Voldríem pensar que les forces polítiques que han defensat als seus discursos la pluralitat educativa o el Servei d’Educació de Catalunya materialitzin en fets el que han proclamat de paraula i no permetin que el projecte de llei prosperi en els termes ara plantejats. Altrament, estarien definint les postures reals sobre les quals la ciutadania hauria de prendre’n bona nota per reaccionar en conseqüència.

Mentrestant, la campanya de recollida de signatures continua. Ja són més d’1.471.000 els ciutadans i ciutadanes que diuen no a una norma que perjudica objectivament l’escola concertada. Insistim en la conveniència que, si encara no ho heu fet, signeu i convideu a signar la comunitat educativa i els vostres cercles més propers. No és cap frase retòrica afirmar que ens hi juguem molt.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.