(Laura Mor –CR) Les celebracions litúrgiques no consten com a font de contagi. Però la comunitat que participa de l’eucaristia voldria que el clergat prediqués amb l’exemple. Molts lamenten escenes que fan pensar en una actitud imprudent, enmig d’una nova onada d’expansió del Covid-19 al món sencer. Ara que s’han conegut diversos casos de positius dins dels organismes diocesans, es pot abaixar la guàrdia?
Els laics expressen, en converses informals, el desig que els clergues segueixin les mateixes pautes que s’exigeix a la resta de la societat. Com ho fan els docents a les escoles cristianes, que poden arribar a portar la mascareta posada vuit o deu hores seguides cada dia. O el personal sanitari, els comerciants, els transportistes, el personal de neteja i tants col·lectius dedicats al servei que es van guanyar aplaudiments al vespre i repics de campanyes en el moment de l’Àngelus. I als qui tants bisbes han qualificat d’”herois” en sermons i cartes pastorals.
No hi ajuda gens la imatge del papa Francesc amb Pedro Sánchez. Una audiència, que ha tingut lloc aquest cap de setmana entre el pontífex i el president del Govern d’Espanya, en què se’ls veu a tots dos sense mascareta. Fonts del govern han explicat que el Vaticà els les va fer treure per protocol. I la fotografia diu que ningú dels que eren a la recepció la duia posada.
Relaxament d’hàbits
En l’inici de la pandèmia, al mes de març, els bisbats van recomanar un seguit de mesures per prevenir contagis dins dels temples. I en el retorn de misses després del confinament, es van mantenir i s’hi van incorporar nous criteris. Entre d’altres, la necessitat de consagrar el pa i el vi amb el copó que es repartiria a la comunitat ben tapat. De manera que si s’hi parla al damunt, o a la vora, no hi hagués possibilitat de contagi. També assenyalaven la necessitat de retirar l’aigua beneïda, de rentar-se les mans abans de repartir la comunió i de donar la forma consagrada a la mà i, en cap cas, fer-ho a la boca.
Després de tants mesos de celebracions, s’ha relaxat el compliment d’aquestes mesures? “Els bisbats tenim claríssim que hem de donar la comunió amb mascareta”, afirma amb rotunditat Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. I en els casos en què no és així? “Si algú dona la comunió sense mascareta està incomplint les directrius dels propis bisbats”, assegura.
Les misses dominicals a Catalunya són aparentment segures. “Justament no coneixem casos de brots que s’hagin produït a les esglésies, en celebracions, funerals, baptismes o confirmacions...”, apunta Miracle. Ho han estat fins ara. Val a dir que darrera hi ha un col·lectiu significatiu de capellans molt curosos amb el rentat de mans, les distàncies, l’ús de la mascareta i que vetllen per la ventilació constant dels espais. I equips de neteja que procuren la higiene dels espais. Caldria veure si és una actitud generalitzada.
Immunitat associada al ministeri?
A xarxes socials circulen imatges de capellans celebrant amb la mascareta per sota del nas, amb o sense distància suficient amb persones properes. No sempre del seu nucli de convivència habitual. Fins i tot entre l’episcopat, n’hi ha que reparteixen la comunió sense mascareta, a dos pams de qui prendrà el cos de Crist.
Alguns feligresos ho viuen amb impotència. Diuen que “és un problema de clericalisme”. Per què uns sí, i els altres no? El clergat té immunitat associada al ministeri? “Nosaltres no som d’eixe món”, cantava Raimon. Potser pensen el mateix els sacerdots que se senten lliures per proclamar la litúrgia de l’eucaristia amb boca i nas destapats. També quan tenen companys a la vora, a tocar de l’altar, la majoria dels quals són població de risc.
Els avis i les àvies que fa mesos que no abracen els néts, s’hi fixen. Alguns clergues estosseguen sense pudor just abans de la consagració. D’altres no protegeixen els micròfons que faran servir d’altres en la mateixa celebració. El rentat de mans no sempre es repeteix després que el mateix sacerdot combregui. I en un lapse de temps molt curt, pot estar repartint el pa a vint-i-cinc, cinquanta o vuitanta persones.
La distància no és suficient
Hi ha novetats en la recerca científica que convidin a un major rigor en les mesures de prevenció? Els darrers estudis apunten que no n’hi ha prou amb mantenir distàncies: una sola persona parlant en espais tancats, amb ventilació escassa, sense mascareta pot escampar el virus per via aèria. Les partícules minúscules que expulsem en respirar –els aerosols– poden quedar suspesos a l’aire durant hores.
La revista Science assenyala que els aerosols poden viatjar més enllà de dos metres. Una situació que es pot afrontar amb ventilació freqüent i amb el fet de portar les mascaretes en tot moment en interiors.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.