Pasar al contenido principal

Ahir dilluns, 12 d’octubre, es va cloure el Dia Mundial dels Docents, celebrat cada any per a commemorar la signatura de la Recomanació conjunta de la OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent (1966), que estableix els drets i les responsabilitats dels docents i les normes per a la seva formació inicial, el seu desenvolupament professional continu, la seva contractació, la seva ocupació i les seves condicions d'ensenyament i aprenentatge.

Enguany, la jornada ha girat entorn la pandèmia de la COVID-19, un esdeveniment sense precedents i que ha plantejat desafiaments que han limitat els sistemes educatius de noves i múltiples maneres. Una de les qüestions formulades ha estat la del lideratge dels docents en relació a la resposta a les crisis, un lideratge que s’ha considerat oportú i fonamental pel que fa a les contribucions que els docents han realitzat recentment per proporcionar aprenentatge a distància, donar suport a grups de població vulnerables, reobrir escoles i garantir la mitigació de les bretxes d'aprenentatge en el pla d'estudis. La jornada també ha pogut constatar que la crisi de la COVID-19 ha creat una situació única per demostrar el lideratge, la creativitat i la capacitat innovadora dels professionals de la docència. Arreu treballen, tant de forma individual com col·lectiva, per trobar solucions i crear nous entorns d'aprenentatge per als seus discents i garantir així la continuïtat de l'aprenentatge. En molts casos, amb un curt preavís i amb poc temps per a preparar-se, els professionals de les escoles han hagut de modificar i adaptar el pla d'estudis i també l’organització del servei escolar per poder seguir amb l’activitat docent.

Davant la situació sanitària, des de les escoles s’han format comunitats d'intercanvi de pràctiques i grups de suport mitjançant xarxes socials o pàgines web ja existents. Ho hem pogut constatar a casa nostra, quan des dels primers dies del confinament la FECC impulsà la plataforma Escola Cristiana de Catalunya en Xarxa, creada com un espai on compartir materials per seguir oferint als alumnes de les escoles cristianes docència online, i que ha estat una iniciativa més a sumar a les de les Institucions i Titularitats que hi treballaren, que mostrant una capacitat per innovar i crear sense precedents han creat aquestes eines sempre orientades a garantir el compromís envers l’educació de l’alumnat.

En circumstàncies normals, els responsables de formular polítiques educatives s'enfronten a importants dificultats per a determinar quin ha de ser l’equilibri d'opcions normatives en matèria laboral, de formació del docent i desenvolupament professional continu, incentius, suport i motivació que pugui constituir una estratègia eficaç de creixement professional i personal perquè els docents i la resta de prestadors del servei educatiu es desenvolupin com a líders. Si aquestes qüestions no s'aborden de manera adequada, durant la crisi ocasionada per la COVID-19 i la tornada a les escoles, els responsables polítics poden perdre l'oportunitat d’esdevenir un nou grup de docents amb talent, amb una mentalitat de lideratge per establir de manera eficaç les noves aspiracions a escala mundial, regional i nacional que els països necessiten en aquests temps difícils.

A casa nostra, coneixem bé el context on s’han de prendre aquestes decisions, que la mateixa recomanació abans al·ludida ja constatava fa més de mig segle: l'educació com un servei fonamental per a l'interès del públic en general, la responsabilitat del qual incumbeix l'Estat, al qual correspon proveir educació gratuïta i ajuda material per als alumnes que la necessitin, però en estreta col·laboració amb les institucions privades d’iniciativa social. I sense que això s’interpreti com quelcom que limiti la llibertat dels pares o dels tutors d'escollir per als fills o pupils escoles que no siguin de l'Estat, o menystingui la llibertat de les persones individuals o col·lectives per crear i dirigir institucions docents d’acord amb les normes educatives que l’Administració pugui establir i aprovar. Per tant, amb l’existència d’una estreta cooperació entre les autoritats competents i les organitzacions de personal docent, de Titulars, de treballadors i de pares d'alumnes, les institucions d'ensenyament o de cultura i de recerca amb la intenció de definir la política docent i els seus objectius precisos. I, en tot cas, com que l'èxit de les finalitats i objectius de l'educació depenen en gran part dels recursos econòmics amb què pot comptar, donant especial prioritat en els pressupostos a l'assignació d'una part suficient de la renda nacional per al desenvolupament de l'educació.

Els treballadors i treballadores que són a la primera línia del nostre sector estan mostrant una gran capacitat i flexibilitat per adaptar-se a una situació en constant evolució per tal d'aconseguir que els nens i joves continuïn educant-se. Demanem que les autoritats educatives estiguin a l’alçada i que sàpiguen orientar els seus objectius a trobar aquest complex equilibri, a través d’iniciatives oportunes i cooperadores, allunyades d’interessos espuris que només pensen en el curt termini, en la parcialitat dels plantejaments i en un concepte restrictiu d’una educació inclusiva i de qualitat per a tots en un marc de llibertat. No perdem aquesta oportunitat.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.