(Ramon Bassas-CR) La Sofia Mata de la Cruz no ens pot recomanar cap altra cosa que la Catedral de Tarragona i al Museu Diocesà de la mateixa ciutat, que dirigeix. "Escombro cap a casa", es justifica, "conec tots els racons de la Catedral". Aquesta doctora en història de l’art per la Universitat Rovira i Virgili (URV), on hi fa de professora associada del Departament d’Història i Història de l’Art, és la conservadora del Museu Diocesà de Tarragona des del 1989, la responsable de l’inventari del patrimoni artístic moble de la catedral de Tarragona, a més de participar en nombrosos projectes i escriure un munt de publicacions.
"La Catedral és al lloc més elevat de la ciutat, a l'acròpolis que desde fa dos mil·lennis ha acollit el centre de culte de la ciutat, des del temple dedicat a l'emperador August fins a la catedral actual", m’explica mentre dissimulo com puc el meu vertigen. Estem parlant de l’any 19 de la nostra era, just quan Jesús es preparava per la seva vida pública, penso. Més vertigen. "Es tracta d'un conjunt monumental espectacular, on el visitant hi trobarà aquells elements arqueològics, arquitectònics i artístics que l'han conformat al llarg del temps, integrats d'una forma harmoniosa", segueix. La catedral gòtica, tot i iniciada al segle XII encara al romànic, fou bastida damunt el que fou també un temple visigòtic, abandonat durant el domini musulmà.
El Museu Diocesà, en canvi, fou instituït el 1914, tot i que el que hi podem veure ara és fruit d’una important renovació inaugurada el 2014. Forma part del conjunt de la catedral, custodia 11.000 peces i se’n mostren unes 230. "Concretament, al Museu el visitant pot gaudir de la contemplació de la millor pinacoteca gòtica del sud de Catalunya», apunta la Sofia. Sens dubte, la visita a la Catedral i al Museu Diocesà de Tarragona constitueix «un dels eixos imprescindibles de la visita a la ciutat", com diu. Una ciutat que conserva amb orgull uns esplèndids vestigis de la que fou la ciutat més important de la Hispània romana, motiu pel qual l’arquebisbe de Tarragona és també primat de les Espanyes.
A la Sofía no se li escapa que vivim uns moments excepcionals, també en la part pràctica. "Efectivament, a causa dels efectes de la covid-19 és necessari informar-se prèviament a les pàgines web de les dues institucions respecte els horaris, condicions, etc". Però també en la personal. "El confinament em va servir, personalment, com a un temps d'introspecció", ens confessa. "Vaig reflexionar sobre valors que no sempre considerem, com la salut, la presència dels nostres éssers estimats, la companyia dels amics, etc". Diu que aprofitarà aquestes vacances per descansar i a gaudir de la família. No es preocupi, Sofia, li farem cas i tractarem amb respecte aquestes antigues i vivíssimes pedres. Mirant de superar el vertigen, això sí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.