Pasar al contenido principal
Fotografia: Santi Iglesias

(Rafael Allepuz i Xavier Pelegrí –Justícia i Pau) Resulta evident que l’actual estada de temporers a les comarques de Lleida està essent atípica. El motiu és l'efecte de la pandèmia de la Covid-19 sobre aquesta. Però aquesta pandèmia no fa més que posar en evidència el que moltes entitats i agents socials lleidatans anaven denunciant en els darrers anys i que enguany, amb major insistència, advertien.

La campanya de recollida de la fruita dolça de les comarques de Lleida és atractiva per a les persones que usualment es desplacen arreu del territori en la cerca d'una ocupació. Algunes d'elles, la gran majoria, ho fan en condicions correctes perquè venen amb contractes fixes-discontinus o amb pre-contractes amb les entitats privades d'intermediació (sindicats agraris o ETT, per exemple) o aconsegueixen ocupació un cop arriben a les zones agrícoles perquè disposen de permís de treball. En aquests casos, les seves condicions de treball i d'allotjament acostumen a ser les que marca el conveni col·lectiu del sector.

El problema se centra en aquelles persones que arriben al territori en condicions més precàries, bé perquè no tenen assegurada una ocupació, bé perquè es tracta de persones que es troben en territori espanyol de forma irregular al no tenir els papers que legalitzin administrativament la seva situació. També es poden considerar precàries les persones que només aconsegueixen ocupació de forma inestable (dies, hores). Totes aquestes persones són la majoria de les que solen deambular per la ciutat de Lleida i que són objecte d'atenció per les administracions locals i les entitats socials. Però no s'ha de descartar que entorn d'un 20% o 30% siguin persones que, tot i treballar, el contractista no els ha facilitat un recurs per viure dignament o bé elles mateixes han optat per "buscar-se la vida pel seu compte" i no perdre el 10% del sou que els hi descomptaria el contractista.

És en aquest punt quan l'escenari passa de ser un afer exclusivament d'àmbit laboral a una preocupació de l'àmbit de la convivència, i per tant públic. Les persones temporeres (amb treball o no) es converteixen "de fet" en persones sense sostre a la ciutat, que cerquen un aixopluc on resguardar-se a la nit o en hores de calor més intensa. La ciutat de Lleida és tanmateix un pol d'atracció per aquestes persones, respecte a els pobles del voltant de la ciutat, la qual cosa provoca una major afluència a la capital que els ofereix més serveis. Això fa que l'Ajuntament de Lleida carregui cada estiu amb el repte d'albergar dignament i sostenir centenars de persones durant 3 o 4 mesos.

Ja fa més de 20 anys que les entitats socials demanen al govern local que s'estableixi un model planificat de gestió de l'atenció a les persones temporeres que acudeixen a la campanya de la fruita. Malgrat els anys i els diferents governs que ha tingut la Paeria de Lleida no s'ha aconseguit concretar aquest model. Les campanyes de la fruita dolça són objecte d'atenció pels mitjans de comunicació per l'enrenou social que genera la resposta insuficient que es dóna i la ineficiència en la gestió que es realitza.

Els principals responsables d'aquesta circumstància són les administracions públiques, perquè són les que han de promoure la definició del model d'atenció i liderar la seva gestió. Aquí és on trobem el principal escull. La problemàtica de la gestió de les campanyes afecta les administracions municipals, que són les primeres a patir les conseqüències del fet de tenir una gran quantitat de persones deambulant per la ciutat i dormint als carrers. Però les altres administracions també tenen la seva responsabilitat en quant que afecta les seves competències d'actuació, com són la Diputació provincial (ajuntament d'ajuntaments), els Consells Comarcals (serveis socials dels ajuntaments petits), la Generalitat de Catalunya (seguretat, agricultura, salut i treball) i l'Administració central (seguretat, estrangeria i inspecció de treball). Les entitats socials, així com sindicats obrers i agraris, sempre s'han posat al servei d'una col·laboració i treball en xarxa per donar efectivitat a la gestió. És per això, que per definir un model òptim de gestió de les campanyes agrícoles cal una voluntat política important al marge de les ideologies i interessos partidistes.

Davant aquesta complexitat, què ha suposat la pandèmia de la Covid-19?

La gestió pública de les administracions s'ha vist alterada per la gestió de la pandèmia. Es veia venir que aquesta circumstància podria desorganitzar, encara més, la campanya de la fruita dolça que comença a gestionar-se al mes de maig i s'allarga fins al setembre, aproximadament.

Enguany les administracions públiques no s'han anticipat suficientment tot i que en previsió de possibles contagis alguns municipis havien preparat instal·lacions per l'acollida i la mediació. En el cas de la ciutat de Lleida, s'han habilitat fins a tres establiments hotelers per l'acollida de persones que requereixen cures o simplement aïllament. Això, a més de dos pavellons de la Fira de Lleida per acollir les persones temporeres sense símptomes, que representa donar allotjament, dutxa i algun àpat a unes 300 persones.

L'arribada massiva de persones per treballar a la campanya i la falta de previsió han portat a la situació d'emergència que estem vivint. La sobreocupació en algunes instal·lacions i la falta de recursos sanitaris (PCR) estan sent les principals deficiències.

La principal característica de la gestió de l'actual campanya és la improvisació, cosa que dificulta molt l'atenció a les persones i el seu control davant un augment dels casos d'afectació del virus que era previsible amb l'arribada massiva de persones. Malgrat això, no és l'única causa dels rebrots de la pandèmia a la comarca del Segrià i altres poblacions properes.

Davant aquesta situació sorgeixen moltes preguntes, algunes amb resposta i altres difícils de respondre amb concreció.

D'una banda, el perquè s'ha produït una arribada tan massiva de persones davant les limitacions de mobilitat decretades durant la gestió de la Covid-19. Tanmateix, perquè no s'ha donat resposta a les necessitats de salut referents a proves PCR per aquelles persones que arribaven a les poblacions, perquè no s'han dedicat més recursos econòmics per part de les administracions a la gestió de la campanya quan la situació és d'emergència, tal com s'ha reconegut.

Les entitats socials que participen en la campanya de la fruita a Lleida han adreçat un escrit a l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en el que li demanen un lideratge que posi al centre la persona, el territori i la seva gent, que es vetlli pel compliment dels deures per part de tots els ens que tenen responsabilitat en la campanya de la fruita a Lleida i que incideixi en la regularització administrativa de les persones que viuen en el territori disposades a treballar. Cal un model de ciutat basat en els valors de la Justícia Social. Només en la unitat estratègica de tots els grups polítics i agents econòmics i socials i la ciutadania es podrà dibuixar un model de cara al futur.

Rafael Allepuz Capdevila i Xavier Pelegrí Viana
Membres de Justícia i Pau Lleida

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.