Gemecs

Continuem en la segona lectura d’aquest diumenge amb la lectura del capítol 8é de la carta de Pau als Romans. Avui tan sols llegim dos versets, el 26 i el 27. En els versets anteriors l’apòstol ha parlat dels gemecs de l’univers (v.22), desprès dels gemecs dels creients (v. 23) i ara s’hi afegeixen els gemecs de l’Esperit.

Els gemecs de l’Esperit. Gemecs en grec “stenagmoi” substantiu que prové del verb “stenazô”. Tant el verb com el substantiu s’usen per referir-se a les intenses expressions dels laments de les persones i del dolor impotent quan es produeixen situacions en les que els éssers humans no poden fer res per canviar-les. El lament pot prendre forma de pregària que brolla del cor en les situacions més doloroses. En la versió grega dels LXX de l’Antic Testament, verb i substantiu són usats en les situacions més diverses: En referència als dolors del part ( Jr 4,31); als gemecs dels ferits en la guerra (Ez 26,15); a la queixa reivindicativa de Job (Jb 23,2); als plors en els temps futurs dels que ara s’ho passen bé (Is 24,7). El passatge més interessant, però, per la relació que pot tenir amb el nostre text és el de Ex 2,23-24: “Mentrestant els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu que va escoltar els gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob”. Els israelites gemeguen des de la seva esclavitud, l’univers gemega des de l’esclavatge de la corrupció, els creients gemeguen esperant que el cos sigui redimit. El punt de partença del gemec de l’Esperit és la feblesa dels creients. El Senyor escoltà els gemecs del seu poble. Israel s’adreçà al Senyor esperant ser escoltat, si no no ho hagués fet. L’univers manté l’esperança en el seu gemec, el gemec dels creients també és un gemec en esperança, el gemec de l’Esperit segur serà escoltat per la sintonia existent entre l’Esperit i el voler de Déu i perquè té la capacitat de convertir la paraula humana en paraula que Déu entén .

“L’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa” Sovint a l’Escriptura trobem situacions en que l’Esperit fa aquesta tasca de suport quan les capacitats humanes són insuficients per dur a terme la feina que han de fer. Ho veiem en els jutges quan l’Esperit del Senyor s’apodera d’algun d’ells per a una empresa determinada ( Oniel Jt 3,10; Guedeó 6,34; Jefté 11,29; Samsó 14,6), s’apodera de David a fi que sigui un bon rei (1 Sa 16,13). En el llibre d’Isaïes l’Esperit del Senyor reposarà sobre el rebrot de Jessé, el descendent de David, a fi de portar a terme la seva tasca messiànica (11,2). El servent del Senyor el rebrà per portar la justícia a les nacions (42,1) i reposarà sobre l’ungit del Senyor a fi que aquest pugui proclamar el que serà la gran tasca alliberadora de Déu (61,1-2).

El recolzament de l’Esperit al descendent de David, al servent, a l’ungit, Jesús el promet als seus deixebles: “Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu. L’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que heu de dir”. L’Esperit Sant surt al pas en una situació de feblesa originada per la persecució; davant el llenguatge inapropiat dels deixebles, l’Esperit aporta la novetat d’un llenguatge diferent ( Jn 16,12-13), dotat d’una força que cap saviesa humana podrà rebatre (Lc 21,15). També en l’evangeli de Joan, en els difícils moments de la seva mort que s’acosta, Jesús promet als seus deixebles el recolzament de l’Esperit (Jn 16,13) que parla el seu propi llenguatge, el que porta a la veritat sencera.

Diumenge 16 durant l’any. 19 de Juliol de 2020