Tot és relatiu?

Diumenge XVII de durant l’any

Barcelona, 26 de juliol de 2020

Com passem la vida? Ens passem la vida buscant. Què busquem? Un llibre que ens regali saviesa, un amic que ens comprengui, un amor únic, definitiu i fidel, un treball rentable, un pis de qualitat, un bon pla de pensions...

Tot això, en el millor dels casos. Perquè, a vegades, busquem coses que no serveixen per a res de bo. Quincalla sense cap valor real. Pensem buscar la felicitat quan només anhelem quatre males satisfaccions. De fet, cada persona és allò que busca.

És veritat que les nostres recerques no sempre coincideixen amb les nostres troballes. Jesús sabia molt de recerques humanes, ho va demostrar en moltes ocasions. Un home trobà un tresor en un camp. Què va fer? El tornar a amagar. Va vendre tot el que tenia i comprà el camp. Un altre, mercader expert, trobar una perla de gran valor. També va vendre tot el que tenia i comprà la perla.

A totes hores se sent a dir que “tot és relatiu”. I és cert. Només l’Absolut ens pot portar o relativitzar totes les coses. La paràbola es va fer realitat davant Jesús. Molts descobriren en Ell el tresor que podia donar sentit plenari a les seves vides. I ho van deixar tot per a seguir-lo.

La paràbola és una invitació constant. També val per a nosaltres. Sabem com és una persona quan captem de què és capaç de prescindir. Es tracta de jerarquitzar els valors. Som el que és el nostre tresor. Haurem de preguntar-nos amb quin tresor ens identifiquem. Perquè les persones manifesten el seu veritable interior quan ens diuen el tresor que valoren.

Què és el que realment valorem, nosaltres, per damunt de tot? Només allò que només ens omple als humans, és a dir: un àmbit i un ambient de respecte mutu, de tolerància i estima, de seguretat en el que donem felicitat i rebem felicitat amb la convicció de què això serà per sempre.

Vet aquí el que Jesús afirma i ens ofereix.