(Laura Mor –CR) “Estem encaixant la bufetada i hem de dosificar les forces per continuar essent al peu del canó”. Carles Sanmartín, coordinador de la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social de Lleida, encara s’està situant. Dissabte la Generalitat decretava el confinament del Segrià. La comarca concentra la meitat dels nous casos de Covid de l'última setmana a Catalunya. Amb el retorn a la fase 2 al Segrià, tornen els dubtes. Queda aparcat el descans personal i espiritual que molts havien projectat per als propers dies. La mesura afecta pràcticament totes les comunitats parroquials de la diòcesi de Lleida i de forma especial les que treballen acompanyant els temporers de la fruita.
“La realitat és complexa i que ens agafa a tots cansats”, valora Sanmartín. És un dels capellans que aquests dies havia previst marxar a fer exercicis espirituals. Porten moltes setmanes acumulades de treball en situacions límit. El cansament els pot passar factura i el rebrot per Covid-19 els demana tornar-se a adaptar. “Espiritualment i emocionalment, ho hem de vertebrar bé”, apunta, conscient que no es descarta un nou confinament a les cases.
Crida a la solidaritat amb els treballadors de la fruita
La mateixa xarxa d’Entitats Socials i Caritatives de Lleida ha fet un front comú durant aquests mesos de pandèmia. I fa uns dies es van repartir 82.271 euros del fons diocesà entre les entitats que atenen les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables. Entre ells, hi ha els treballadors de la fruita. Les entitats d’Església que els acompanyen han activat l’alerta antiracista davant dels qui els acusen de ser portadors del covid-19.
Arrels Sant Ignasi Lleida, que atén les persones sense llar de la ciutat, ha difós l’alerta antiracista de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, de la que formen part. Critiquen els missatges racistes i xenòfobs que responsabilitzen els treballadors de la fruita i les persones immigrants del rebrot de Covid-19 a Lleida.
El president de l’entitat, el jesuïta Roger Torres, ha denunciat reiteradament les condicions d’insalubritat amb què viuen els temporers. Des d’Arrels i amb Càritas Lleida fa anys que treballen per promoure una actitud d’hospitalitat envers aquest col·lectiu de treballadors. I a finals de setmana rellançaven la crida conjunta de voluntaris Lleida ciutat d’acollida, apel·lant al compromís de la ciutadania. Aquest dilluns, junt amb Càritas diocesana, han fet públic l’acord de col·laboració amb l’Ajuntament, per gestionar els serveis d’acollida i menjador que s’ofereixen als temporers als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida.
Estiu en fase 2
Des de dissabte al Segrià estan prohibides les trobades de més de 10 persones. Això afecta les celebracions, les reunions i els funerals. Però també els casals d’estiu, que han d’extremar les precaucions per prevenir contagis. Queden aturades colònies, campaments, camps de treball o rutes previstes fora de la comarca.
El bisbe Salvador Giménez ja va enviar dissabte un missatge als capellans demanant parar atenció a les mesures que ha decretat el Govern de la Generalitat que afecten l’activitat eclesial. I els ha recordat la dispensa de la missa dominical i la necessitat de comptar amb una declaració autoresponsable per als desplaçaments dins de la comarca.
“Els cristians som un nombrós grup humà que ha participat en tot moment en el compromís amb els afectats, amb una mentalitat esperançada”, apunta el bisbe de Lleida en la glossa de diumenge vinent. Subratlla aquesta convicció en un moment d’especial dificultat.
La gran majoria de parròquies han suspès les celebracions. És el cas de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, a Balàfia-Lleida, o de la parròquia de Sant Ignasi, que emplaça els feligresos a seguir l’eucaristia per televisió. Des del bisbat de Lleida s’ha reprès la iniciativa de l’Evangeli des de casa: han estat els joves de la Delegació de Joves que en aquesta ocasió han fet per Youtube el comentari de l’evangeli de diumenge.
Des de la Fundació Entre Tots i per al Bé de Tothom s’ha mirat de combatre la por de les famílies que viuen a les Llars del Semari a portar els nens als casals. El mateix equip tècnic de la fundació han promogut un casalet amb famílies i joves. Situacions similars han viscut des del Voluntariat Vicencià i des dels casals d’estiu de la Fundació Verge Blanca. En el cas d’Esclat (Santa Tereseta) han hagut d’anul·lar l’activitat prevista per un contagi dins de l’equip de monitors.
La Plataforma Social dels Salesians (PES) a Lleida mantenen l’activitat oberta “fins a nou avís”. Això és als casals d’estiu dels centres que tenen a la ciutat. Les colònies ja les van suspendre de forma preventiva en tots els centres dels salesians. Als casals atenen, amb grups autònoms i reduïts de 10 nens, uns noranta nens, infants i joves de fins a 16 anys en els centres de Mercadet, Mercat i Trampolí. També porten un grup de 15 joves que no poden fer casal i que treballen contra la xenofòbia i el racisme. Els ofereixen activitats de matí per evitar que es quedin a casa sense cap recurs educatiu.
Gràcies a la col·laboració econòmica del bisbat de Lleida i d’un conveni gestionat des de Madrid, de les Plataformes Socials Salesianes, han pogut contractar monitoratge nou i assumir els costos extres de neteja. Ara estan a l’expectativa per si es produeixen canvis i retrocessos, per exemple, amb un nou confinament a les cases.
Nens que es menjarien la cadira
Mentrestant, segueixen treballant. Per una banda, han hagut de gestionar la por. “Si no haguéssim insistit, molts nens no haguessin vingut”, apunta Pilar Lance, responsable de la PES Lleida. Un cop han tingut els infants al centre, han detectat que durant el confinament “els petits han perdut moltíssim”. “Tenim nens que al març llegien i que ara no llegeixen”, explica.
El seu equip percep molta diferència entre centres escolars pel que fa al suport i acompanyament a les famílies. “Hi ha centres que han abandonat els nens durant aquests tres mesos”. Lance relata que des de salesians “més que mai s’ha fet un acompanyament a les famílies” perquè “són gent abandonada”. En el moment de la pandèmia “tothom té por i tothom s’amaga” i denuncia que a aquestes famílies “no les trucava ningú, només nosaltres”.
Al casal ara fan deures per posar-se al dia, i amb els grans fan tallers de treball emocional. S’adonen que durant el confinament a les cases hi ha hagut 8 ordinadors per 90 nens i que “molts pares han sigut incapaços d’ajudar als fills perquè tampoc sabien com funcionaven els dispositius”.
En el cas de l’acompanyament en l’emergència social, han detectat “ajudes amb targetes moneders que no funcionaven” i ara ho veuen amb els infants que participen del casal. A l’hora de dinar, diu, “els nens es menjarien fins i tot la cadira”. Porten gana acumulada.
Una situació similar viuen a l’obra social dels maristes de Lleida. Aquesta setmana han arrencat l’activitat al centre obert Calidoscopi i Pas a Pas. Al Col·legi també estan oferint casal a 50 nens, amb grups que no es barregen.
Tanquen la presó de Ponent a visites externes
També estan a l’espera els treballadors i voluntaris del Centre Penitenciari de Ponent. El 29 de juny es va reprendre l’activitat amb els presos, però amb el retorn a la fase 2, ni treballadors ni voluntaris ni capellans poden accedir al centre. Lucía Escrivá és educadora social de la llar d’acollida que l’Obra Mercedària té a Lleida per als reclusos que surten amb permisos o que estan en règim de semillibertat.
Durant el confinament han treballat des de casa, en contacte amb els presos a través de trucades telefòniques, correu i videconferències. El pis, ubicat a prop de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè, ofereix set places per facilitar la seva reintegració social. Són sis interns i un educador. L’educadora explica que els caps de setmana està ple, i que ara hi tenen un pres que hi ha passat tot el confinament. A partir d’ara veuran com han de procedir. “Estem a l’espera, avui ja no ens han deixat entrar”, apunta Escrivá.
Entre les diverses iniciatives impulsades pel bisbat de Lleida durant la pandèmia, hi ha el recurs del Telèfon d’Escolta. Un servei que dona suport a persones que estiguin patint ja sigui a causa de la soledat, de pèrdues familiars o dels efectes econòmics de la crisi de la Covid-19. Tot apunta que hauran d’atendre moltes més trucades els propers dies.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.