Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les societats d’avui dia han esdevingut plurals i multireligioses, gairebé a tot el món. Es tracta d’una situació sense precedents, que ens obliga a assimilar grans canvis a una velocitat exorbitant. És un repte que hem d’estar disposats a afrontar i, a l’hora, una oportunitat que hem de saber aprofitar.

A casa nostra, com pràcticament arreu, hem passat, en poc temps, a haver de conviure amb persones de cultures, sovint llunyanes, amb formes de viure i d’entendre la realitat diferents. Persones que, fins ara ens eren estranyes, han passat a ser els nostres veïns, i els seus fills i els nostres juguen junts, cada dia, al pati de l’escola. A nivell extern, ho podem entendre, tolerar-ho, fins i tot, respectar-ho, però el gran repte és permetre que aquests canvis realment ens transformin, que succeeixin en el nostre interior. Un canvi mai no podrà ser vertader si no és fruit d’una profunda comprensió i transformació interior.

Donar aquest pas, suposa una obertura cap als altres, l’oportunitat de reconèixer en els altres la qualitat humana que ens uneix a tots. En connectar amb la dimensió espiritual de les persones, les religions esdevenen maneres diferents d’assignar un mateix Déu, diferents llengües per descriure allò que ens transcendeix a tots. Hem se ser capaços de copsar l’essència de les religions i no tant els seus aspectes formals i externs, veure el que ens uneix més que el que ens separa. Les religions, mal enteses i mal practicades, poden separar, mentre que l’espiritualitat sempre uneix.

Les religions són dits que assenyalen la lluna. Però només podrem copsar-la quan les aigües turbulentes de la nostra consciència es calmin i es pacifiquin, quan no quedi ni un sol bri de violència o odi cap a nosaltres o als altres. Llavors, l’aigua esdevindrà clara i silenciosa i, de forma natural, la lluna s’hi veurà nítidament reflectida. Reconeixerem, aleshores, que la nostra veritable naturalesa es inexorablement la de tots els altres.