L'escola concertada, amb l'aigua al coll?

(Glòria Barrete –CR) El confinament ha paralitzat moltes coses que semblaven inamobibles i impossibles. Una d'elles, que l'escola es fes a distància i a casa. I s'ha fet durant més de dos mesos, però no sense complexitats, equilibris impossibles i el clàssic debat del pagament de quotes de les escoles concertades. Per què he de pagar la quota mensual si el meu fill no va a l'escola? La pregunta s'estenia com la pòlvora en moltes institucions educatives concertades, provocant en molts casos un seriós problema econòmic. Per què, quina és la situació de l'escola concertada? Estan amb l'aigua al coll com moltes d'elles fa temps que expressen? Parlem amb Modest Jou, director general de la Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata Pare Coll - FEDAC- sobre el tema.

"Fa ben pocs dies que amb uns companys feia un paral·lelisme amb les tristes imatges de George Floyd estés a terra i el moment que vivim com a escola concertada", explica Jou només iniciar la conversa i disculpant-se per la comparació. "El moment que viu l’escola concertada recorda aquells agònics set minuts que no va poder superar". El sistema, apunta Jou, no s'adona que, "més enllà del discurs ideològic que cadascú pot tenir i que és respectable, les intencions provoquen ja unes conseqüències que poden ser greus a curt termini per a moltes escoles, primer per a les petites de poble o barri, i poc a poc per a totes".

L'escola concertada, afirma, "està en aquell moment pel qual ha passat el George Floyd, una administració que té el genoll al coll i que no s'adona de les conseqüències que pot tenir pel sistema educatiu català". Jou creu que estem en un sistema educatiu català "infravalorat i infrafinançat", i que alguns corrents polítics "erren el diagnòstic al defensar que l’escola concertada treu diners de l’escola pública". El sistema educatiu català compta, més o menys, amb un 60% de xarxa pública i un 40% d'escola concertada. Un sistema educatiu, el nostre, que ha donat, reconeix Modest Jou, "una resposta encertada en temps de molta immigració i amb un repte gran d'integració en el nostre país". I s'ha fet des de l'escola pública i l'escola concertada. Un fet que creu "que no s'ha valorat prou".

Aquí, en comptes de fer-se una valoració positiva i fer un pla de millora perquè les dues xarxes s'integressin igualitàriament, s'ha creat el que Jou anomena "un discurs imperant d'anar en contra de la concertada com si la concertada, enlloc d'aportar valor a aquest sistema, se n'aprofités". "Si un entén que l'escola concertada et permet que el 40% de la població que s'ha d'escolaritzar compleixi el requisit d'ensenyament obligatori, crec que s'hauria de valorar més". I això, per a ell, no implica anar contra l'escola pública, "és clar que no". Jou expressa, però, que quan es viu en un entorn polític "en què es fan uns prejudicis a base de premisses atàviques, de principis del segle XX o finals del segle XIX, que ara no tenen cap raó de sentit", la cosa es complica radicalment , "ja que el debat perd el diàleg i el capteniment necessari".

I en quin punt es troba l'escola concertada? "Vivim avui un infrafinançament de l'escola concertada". Un infrafinançament que es va permetre des del principi, i que va ser una estratègia inicial per arrancar un sistema educatiu mancat d’escoles però que s’ha enquistat des de fa molts anys. "Recordo Jordi Pujol dient que l'escola concertada tenia bons mestres que feien escola sota un pi". Volia dir que amb poca cosa ja tenien bons resultats. Estava, creu Jou, avalant un sistema sostingut "per una gran trampa i sobre una manca de transparència que les escoles concertades van haver d’acceptar i patir per assegurar la seva supervivència". No totes les concertades en la mateixa mesura i de la mateixa manera, però amb les mateixes conseqüències a la llarga. "Conseqüències que ara veiem".

El concert educatiu és sistema "trampa", comenta Jou, perquè obliga l’escola a acomplir amb el Servei Públic d’Educació de Catalunya però rebent sols el 60% dels recursos econòmics. "Algú ara podria dubtar d’aquesta afirmació", matisa, "però tots entendrem el següent". A la xarxa pública l'Estat cobreix el 100% del cost de la plaça escolar d'un alumne. Aquesta plaça, com a mitjana, costa als pressupostos del Departament d’Ensenyament uns 5.400 euros anuals per plaça escolar obligatòria. En centres d’especial complexitat la plaça es pot enfilar fins als 7.000 euros anuals. "Les dades són en els calaixos de l’administració però, poc a poc i estudiant els pressupostos de la Generalitat, un ho pot esbrinar amb bastant exactitud".

I què passa a l'escola concertada? L'escola concertada amb el seu règim de concerts rep per la plaça escolar, sumant possibles subvencions a les quals una escola pot accedir, a uns 3.150 euros per plaça. "El finançament de l'escola concertada és el cost del 60% d'una plaça a l'escola pública". Aquest diferencial com es sustenta, doncs? Amb un sistema de quotes vinculat a oferir una hora més al dia a les seves escoles, anomenada activitat complementària i serveis escolars. "Aquest punt és important, les famílies trien una escola concertada pel seu valor afegit, en aquest cas una hora més al dia en activitats educatives lectives determinants per a l’educació integral del seu fill, i determinants pel finançament econòmic de la seva escola".

La idea que l'escola concertada fes una hora més va ser un encert, creu Jou, però tot el que ha comportat, com la necessitat de moltes institucions de cobrar aportacions voluntàries a les famílies, que no és el cas de FEDAC, "ha limitat l’evolució del concert”. S'ha de dir, però, reconeix Jou, que "l'escola concertada fa una hora més i té un valor afegit que l’administració ja va intentar copiar amb la 6a hora a escoles públiques o per exemple amb algun altre tema com els instituts escola".

El sistema de qüotes necessitaria un article a banda, perquè Jou reconeix que "el sistema de qüotes no s'explica de manera transparent en cap mitjà perquè hi ha interessos contraposats". L’administració la critica però Jou creu "que no fa res per millorar el finançament de l’escola concertada fins fer-lo equitatiu als centres públics de cada zona escolar i així poder exigir que aquestes quotes desapareixin". La diversitat de caràcters en el sector concertat també és un obstacle per fer una aposta decidida i agosarada per part de les Patronals.

Què suposa tot plegat? Jou afirma que amb els anys s’han barrejat conceptes com quota, aportació o servei. Aquests conceptes s'acaben integrant en el rebut de l'escola en un aiguabarreix que no entenen les famílies i tergiversen els malintencionats . "En tots aquests anys com no s'ha pogut o no s’ha volgut ser transparents amb el tema del finançament, s'ha normalitzat allò de dir 'quan costa aquesta escola?, la quota és tant'".

Durant anys, però, expressa Jou, no s'ha volgut corregir aquest problema. Primer perquè la demografia i la immigració disfressava la necessitat d’oportunitat, després perquè la necessitat era tant gran ara ja vestida de subsidiarietat que no tenen més remei que “anar fent”, i en tot aquest camí s’ha instal·lat el discurs fàcil i desagraït "on el políticament correcte és fer afirmacions contra l'escola concertada". “Posa-ho clar, l’escola concertada té el genoll al coll”, afirma, "no són les escoles concertades elitistes, o potser sí, no les conec prou, reconeix, que són minoria, les que patiran a la curta, sinó que les concertades petites de barris i pobles, que sustenten tot un sistema d’equitat que sempre el departament d'educació ha dit que vol preservar". Però no ens enganyem, reconeix, "l'escola que lluitava i volia funcionar i subsistir, per exemple a l'Eixample de Barcelona, se li ha escanyat el coll fins que ha hagut de cedir, i ara el departament, quan se la fet seva sí que hi aporta matrícula, l’interès era clar".

Ara durant el confinament molta gent ha demanat no pagar la quota de l'escola, i s'ha fet urgent la situació. Jou advoca perquè hi hagi un exercici de transparència i també d'humilitat de tots aquells que fins ara han criticat l'escola concertada. "S'ha de parlar ja de poder anar a un model de finançament equitatiu, de posar fi a aquest impost educatiu indirecte que han de pagar les famílies de l'escola concertada i arribar a tenir un finançament equitatiu, evitar fer malabars amb quotes i construir un sistema educatiu divers, públic i de qualitat".

FEDAC, per exemple, primer va difondre una infografia, editada per Fundació Cor de Maria, per explicar a les famílies què representa la quota escolar mensual. "El Conseller malinformava i s'havia d'explicar", afirma Jou. "Nosaltres vam dir a les famílies que continuariem la nostra activitat lectiva online, que a les escoles FEDAC són 25 hores + 5 hores complementàries que són el valor afegit de l'educació de la nostra escola".

No podien deixar de cobrar per unes activitats complementàries, recorda, "que són el pal de paller, el valor afegit del nostre projecte educatiu". Van explicar a les famílies que aquella activitat lectiva que els seus fills també farien des de casa en realitat és l'essència de l'escola. A les escoles FEDAC les complementàries són els projectes 'Lider en mi', de lideratge, el projecte Tutopia de recerca de sentit, el projecte Tàctil de robòtica i programació, i les activitats creatives i artístiques. "Si ho deixàvem de fer, quin valor afegit teníem a FEDAC?"

El que sí han fet és una reducció del 25% del preu de les complementàries perquè s'havia perdut la presencialitat. No cobren tampoc mejador ni acollida, perquè no la fan, però sí han cobrat la de serveis perquè a la setmana d'haver tancat l'escola, tots els Chromebooks dels alumnes ja estaven a les cases per treballar, amb la plataforma que paguen. "Les famílies han respost molt bé, hem tingut la seva fidelitat com el nostre gran tresor", i han comprovat una vegada més "que el milor capital d’una escola és el capital humà i professional de les persones, els educadors i les famílies".

El debat per a Jou, més que si poden en aquesta situació fer descomptes o no, "és com poder aconseguir una major transparència, una millor comunicació d'aquesta realitat que vivim i com integrar el sistema concertat amb el sistema públic per fer un servei públic d'educació a Catalunya equitatiu".

Jou defensa alhora que per poder arribar a l'equitat a l'aula s'ha de començar "perquè hi hagi equitat en un sistema de doble xarxa". Creu que si no hi ha equitat en el sistema no es podrà arribar a l'equitat a l'aula. "Si es condemna a l'escola concertada a que sempre la seva oferta educativa depengui de la quota que ha de pagar la família, el nivell socio-econòmic de la família determinarà quines famílies poden anar a aquests tipus d'escoles". És el propi sistema públic que provocaria aquest suposat elitisme educatiu al qual s'acusa a l'escola concertada, "si no fos pels equilibris que realitza per ser fidel al compromís d’atendre als més necessitats. Almenys a FEDAC puc assegurar que aquest és un principi compartit i bàsic" .

I ara l'escola concertada ha hagut de fer front a una altra despesa imprevista i quantiosa, els elements de protecció per poder tornar a reobrir les escoles. A FEDAC "ens hem buscat la vida perquè en aquests moments no hem vist ni un duro". Ells, pels 10.500 alumnes que tenen, han fet una despesa que ja supera els 30 mil euros, i encara no han començat el setembre. "Nosaltres hem anat a màxims, la veritat", i s'han hagut de proveïr de mascaretes, pantalles, separadors de la recepció, catifes hipoalèrgiques, pulveritzadors, termòmetres, d'inversió extra de personal de neteja per higienitzar les zones, gels. "La quantitat de material que hem comprat és abrumadora".

A FEDAC volen donar als alumnes i professors unes mascaretes que no siguin les d'hospital. "Tot educa i hem fet unes mascaretes corporatives, unes d'estiu i unes altres d'hivern. Hem treballat durant anys els espais i materials educatius i les mascaretes hauran de ser un complement més".

Veurem, afirma Jou, "si tot plegat serveix per fer una reflexió i si amb l’ajuda dels fons europeus s'adopten decisions que no siguin per un setembre fracassat educativament com aquest juny, i utilitzem tot plegat per redefinir un autèntic i veritable Sistema Públic d’Educació pel 100% de les escoles i amb el 100% de finançament".