Esglésies ortodoxes: "Hem estat més units que mai"

(Lucia Montobbio -CR) La comunitat ortodoxa es prepara per obrir les portes de les esglésies de nou, s’afanyen a complir la normativa que s’engegarà l’11 de maig. Han passat tant la Quaresma com la Pasqua a casa. Durant aquest temps, les llars s’han convertit en petits temples, amb racons per pregar, i tot i que s’ha viscut de manera intensa, que recorda a la dels monjos ortodoxos, tenen ganes de retrobar-se en comunitat.

Preparant-se per la tornada

A partir de l’11 de maig es preveu que sigui possible obrir les portes dels centres de culte. Maria Rosa Ocaña, membre de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia a Barcelona, explica que ja s’estan coordinant, “hem calculat els metres quadrats que té l’església i entenem les mesures de precaució que hem de tenir... ens donaria per 30 persones a l’hora celebrant... això vol dir que haurem de fer torns, ara estem posant la logística sobre la taula, els sacerdots estan en contacte amb Afers Religiosos i la Generalitat, i ens informaran sobre el que es pot fer, tot està per veure, a més a més, d’aquí a l’11 de maig, la situació pot canviar, ens hem d’acostumar a aquesta incertesa.”

El pare Daniel Simon, rector de la parròquia del patriarcat de Romania a Lleida, indica que la seva comunitat va celebrar el darrer culte el 15 de març, just quan es va proclamar el confinament, “llavors ja vàrem tenir en compte totes les mesures de seguretat que ens van fer arribar, el distanciament, rentar-nos les mans, ho hem practicat i per tant estem més segurs sobre el que hem de fer, crec que ara, igual que el 15 de març, ens demanen tenir un aforament limitat al 30% de la capacitat que té l’església.”

El pare Hrisodoulous, rector de la parròquia del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble a Barcelona, també està preparat “demanaré màxima higiene com diu la llei, he enganxat gomets als bancs per indicar on un es pot asseure i on no es pot asseure, segons els meus càlculs podrem celebrar tots junts, la nostra capella és petita, però després de Pasqua no hi ha tanta gent, durant la Pasqua sí que omplim perquè venen més fidels, també turistes, però després de la Pasqua el nombre es redueix... de totes maneres, des de la Basílica de la Puríssima Concepció, que són els que ens deixen la capella, ens han dit que arribats el cas ens poden deixar la basílica per caber tots, perquè ara ve l’estiu i no sé què passarà, si la gent podrà marxar de vacances, o si per contra, al quedar-se aquí, vindran més al culte... l’important ara és la salut, després ja es veurà.”

Una Quaresma com la dels ermitans

Ocaña explica que la connotació que hi ha hagut entre el confinament i l’inici de la Quaresma per a la comunitat ortodoxa ha estat molt significativa. “Els 40 dies comporten unes reflexions que s’han vist amplificades, els pensaments s’encaminen amb profunditat sobre la mort, sobre la vida... el període de la crucificació, de la Pasqua. Que ens hàgim trobat amb aquesta situació, ens ha fet semblar als ermitans… que es retiraven en aquest temps litúrgic, alguns fins i tot se n’anaven al desert per trobar-se amb el sentit existencial de la vida.”

Coincideix amb aquesta idea el P. Simon “el temps s’ha aprofitat per recollir-se, per pregar, per meditar, per llegir, igual que els monjos, però cadascú a casa seva”, i afegeix “també s’ha pogut fer millor el dejú, no només en el moment de renunciar a aliments que vinguin dels animals, sinó que també en l’exercici de prescindir de tot allò que no sigui essencial.”

Ocaña apunta “hem perdut moltes comoditats, i fets que ens donaven estabilitat mentre ha durat aquest confinament, i això ha afectat la festa de la Pasqua, que és la festa de les festes, quan arriba aquest moment d’una comunitat on habitualment ets 60, de sobte et trobes amb 400 a l’església, els fidels durant aquest temps sovintegen més l’església, i molts demanen confessar-se... d’aquest sagrament també ens hem vist privats.”

Tanmateix, celebrar de forma virtual ha tingut almenys una contrapartida positiva. El P. Hristodoulos diu que la tant la Quaresma, com la Pasqua s’ha celebrat de manera sentida, “de vegades penso que assistim a la litúrgia com a acte social, per trobar-nos amb els amics, amb els familiars... a través de les xarxes els fidels han participat més, hi ha hagut una connexió més forta, el dia de Pasqua he rebut més missatges que mai, ens hem preocupat més pels altres, hem estat més altruistes, hem estat més units.”

La casa com a temple

Tant Ocaña com el P. Hristodoulos comenten que els membres de la comunitat ortodoxa, a casa seva, tenen un racó de pregària “és on posem les icones, i on reservem un moment de tots els nostres dies per recollir-nos, per pregar, per revisar com anat i què farem l’endemà, amb el confinament, aquest racó ha estat encara més visitat, s’han fet altars elaborats, podríem dir que les cases s’han transformat en esglésies domèstiques”.

Així i tot, Ocaña afirma “hem trobat a faltar estar de cos present en el moment on encenem les espelmes per simbolitzar la resurrecció, quan l’església està a les fosques, i de sobte, el sacerdot encén un ciri i ens diu “veniu a buscar la llum” i d’aquell ciri surt la flama per encendre la resta de flames, l’església al final queda il·luminada per tota la comunitat, diria que la dificultat més gran que hem tingut ha estat la de la distància, som molt propers, ho demostrem ja amb la nostra salutació, els ortodoxos ens fem no un ni dos petons, sinó que tres per saludar-nos.” Un segon moment enyorat ha estat la benedicció del aliments “A la nit de Pasqua portem els aliments a beneir, inclosos els ous que abans han decorat els nens, quan entres a l’església, hi ha moltes taules que s’estenen, i cistells amb aliments que es beneeixen abans de ser menjats la mateixa nit, o l’endemà”.

EL P.Simon va trobar una solució virtual per aquest moment “nosaltres tenim el costum de beneir el pa, Pasca, durant la nit de Pasqua, el sacerdot el beneeix i després el comparteix amb la comunitat... en aquesta situació, els bisbes van trobar una sortida miraculosa... vam retransmetre la cerimònia en directe, a tots els que em van seguir en directe els vaig demanar que si us plau tinguessin llesta l’aigua beneïda, la beneïm cada 6 de gener quan celebrem el Baptisme de nostre Senyor, i cada família s’emporta una mica d’aquesta aigua a casa, també havien de tenir pa i el vi; un cop preparat tot això, havien de repetir el que jo deia a casa, d’aquesta manera la seva Pasca també va quedar beneïda... la tecnologia ens ha ajudat molt, tant que jo mateix m’he instal·lat l’aplicació de WhatsApp per mantenir-me en contacte amb els meus fidels, cosa que rebutjava totalment abans, sort que els meus cinc fills m’han ajudat a manejar-me.”

El P. Hristodoulos ha optat per no retransmetre la celebració. Tanmateix ha continuat celebrant sol a l’església “ha estat dur i trist veure buida la capella, he pregat per tots, als joves els he demanat que seguissin l’oració emesa per la televisió grega, la del patriarcat ecumènic, ens hem donat un acompanyament virtual, i ha estat important perquè molts dels joves viuen sols a casa, amb la família lluny, ens hem sentit molt acompanyats també per la Generalitat, l’Ajuntament, l’Església catòlica i fins i tot la policia que ha contactat amb nosaltres per saber com estàvem.”

Vides interrompudes

Ocaña explica que la seva comunitat té un gran nombre de persones procedents d’altres països, sobretot de països de l’est, i aquests han vist molt afectada l’economia familiar. “Moltes de les nostres dones es dediquen a la neteja de les cases, treballen sense contracte i doncs, en aquesta situació, encara han esdevingut més vulnerables, l’economia submergida no les protegeix, el que fem és derivar a les famílies a serveis socials o a Càritas; de forma puntal, si hi ha una situació d’emergència, actuem nosaltres mateixos: podem fer la compra a algú, costejar una medicina especial, a fer traduccions durant visites mèdiques.”

El P. Simon descriu que entre els seus fidels també hi ha moltes dones treballadores de la llar que s’han quedat sense feina “aquestes dones ara estan descobertes, intentarem donar suport a totes les famílies, però se’ns fa difícil donat que la comunitat ja és prou fràgil en el sentit econòmic, a més estem pagant la hipoteca del temple, cada 6 mesos hem de pagar una suma important de diners a l’INCASOL, estem demanant moratòries, són moments difícils, però hem d’estar units i mantenir la fe, aviat ens tornarem a posar en marxa”.

A la parròquia del P. Hristodoulos s’han trobat amb un altre escenari “nosaltres som una parròquia petita, i la comunitat està conformada per joves grecs que teletreballen, o que són metges, ells han estat molt ocupats. Ara, sí que hem hagut d’ajudar a tots els estudiants grecs que es trobaven aquí fent el seu Erasmus o el seu Leonardo Da Vinci, i que són assidus a les nostres celebracions, hem donat un cop de mà amb tota la documentació que havíem de presentar al consolat grec per a reservar una plaça a l’avió que sortia des de Madrid. Tots han pogut arribar bé i passar part del confinament a casa seva.”

Llumins per encendre espelmes

Ocaña creu que de tot això podem veure que quan ens aturem, la natura recobra més espai “l’altre dia vaig veure als informatius que hi ha dofins al port, i cérvols saltant la platja, coses insòlites, quan estàs privat de moltes coses, pots veure allò que és més essencial; el món sencer ha arribat a un punt d’inflexió, hem d’estar preparats mentalment, la humanitat es pot trobar amb situacions inesperades; que no falti l’esperança en la foscor, que no faltin els llumins per encendre espelmes.” El P. Simon vol recordar que Déu no ens ha enviat aquest virus com a càstig “a cada segle hem sofert una pandèmia, i ara ens ha tocat a nosaltres, Déu és bondadós, no estem a l’Antic Testament per pensar el contrari, Déu ens estima i pateix amb nosaltres, la fe ens ajudarà.”