Pasar al contenido principal

Fa un mes i mig, en els primers dies de la setmana aquella en què tot es va aturar i que ara sembla que faci una eternitat, vaig ser a Perpinyà i, en passar per davant de La Llibreria (per si mai us interessa, és a la plaça Jean Payra, 7), vaig veure a l’aparador un llibre que feia alguns mesos havia llegit que una amiga el recomanava, i vaig entrar i me’l vaig comprar. És La vida amorosa dels animals, que ha estat publicat per l’editorial TakaTuka tant en català com en castellà, i que és obra de dues autores alemanyes: Katharina von der Gathen, escriptora, educadora i sexòloga, i Anke Kuhl, il·lustradora. I ha format part de les meves lectures confinades.

El llibre, amb uns magnífics textos i uns magnífics dibuixos, explica la gran i curiosíssima diversitat de comportaments dels animals, en tot allò que es refereix al sexe i al que se’n deriva: arts de seducció, relacions de parella, vida sexual més enllà de la parella, embaràs, infantament, cria de la mainada, vida familiar. M’ho he passat molt bé llegint el llibre, i puc dir que fins i tot m’ha emocionat una mica. Això últim, potser perquè en aquests dies confinats tot s’ha fet més sensible. Però en tot cas, la lectura m’ha provocat algunes reflexions que aquí us transmeto.

La primera, el funcionament tan complex de la vida, i en concret de la vida animal, que m’ha provocat una immensa admiració. Milions d’anys d’evolució han donat uns resultats que semblen impossibles. Mentre llegia, no deixava de preguntar-me: ¿però com s’ha pogut formar, tot això? I, com a creient, pensava: això no és obra de Déu en el sentit que Déu hagi fet cada bèstia peça per peça, sinó que és obra de l’atzar i de la necessitat, però, certament, darrere de tot això, hi ha Déu!

La segona, la potència de l’anhel de continuïtat. La màquinària sexual i tot el que l’envolta neix, sens dubte, de la voluntat de perdurar, i de perdurar bé, per part dels éssers vius. Un instint ficat dins la matèria de la qual estem fets tots plegats, i que ha creat aquests mecanismes estranys i complexíssims.

La tercera, l’afany de vetllar per les cries, més gran com més amunt de la cadena evolutiva es troben els animals. En molts casos aquest vetllament va a càrrec de la mare, que és qui els ha parit, però no sempre. A vegades és el pare qui més s’hi dedica, altres vegades són tots dos, i també es donen el que podríem anomenar les “famílies d’acollida”. En un cert nombre d’espècies, el mascle i la femella formen parelles estables permanents (tot i que he de dir que aquest aspecte el llibre el desenvolupa menys del jo esperava).

La quarta, el paper del sexe com a instrument de relació, de plaer i de benestar, més enllà del desig reproductor, tant en les parelles que volen reproduir-se com en relacions que no busquen la reproducció. I tant en individus de sexe diferent com del mateix sexe, com també en solitari i també, a vegades, en grup.

I la cinquena, la constatació de la crueltat que es dona sovint en tot el que envolta el sexe: en els graus més baixos de l’evolució, aquesta crueltat forma part dels mecanismes biològics; en els graus més elevats, forma part més aviat de l’afany de satisfer determinats desigs i anhels arrelats en els propis instints. Els humans som, certament, els únics que disposem d’eines que ens permeten, si volem, controlar i evitar aquesta crueltat, cosa que deu ser un dels més grans progressos en la cadena de l’evolució.

I em surt uns pregària:

Déu, Pare, Origen de tot i Font que tot ho alimenta,

us dono gràcies per les meravelles tan sorprenents del nostre món,

i en especial per aquesta meravella inesgotable que és el sexe,

amb totes les seves riqueses i totes les seves sorpreses.

En ell hi trobem, Pare,

una admirable potència generadora de nova vida,

una força poderosa de comunió,

una oferta gratuïta de plaer i de benestar.

Feu, Pare, que tots nosaltres, tots els éssers humans,

que som imatge i semblança vostra,

sapiguem viure’l

amb tot el goig, amb tot l’amor, amb tot el respecte,

amb tot el desig de ser feliços i de fer-nos feliços mútuament,

amb tota l’alegria de sentir-hi la vostra presència sempre fecunda.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.