Pasar al contenido principal

Diumenge 5è de Quaresma

Barcelona, 29 de març de 2020

A tots ens passa el mateix: no volem pensar en la mort. És millor oblidar-la. Continua vivint cada dia com si fóssim eterns. Ja ho sabem que és un engany però no sabem viure de cap més manera. El que té de dolent aquesta actitud és que en qualsevol moment, la malaltia ens desvetlla la consciència.

Als nostres dies és cada cop més freqüent una experiència que abans era desconeguda: l’espera d’unes anàlisis mèdiques. Quin resultat tindran? Positiu o negatiu? De sobte, descobrim, alhora, la fragilitat de la nostra vida i el nostre enorme desig de viure. Si el tumor és benigne, seguirem: podent continuar amb les nostres esperances i projectes.

Si el resultat és negatiu... ens enfonsem: Per què ara? Per què tan aviat? Per què m’he de morir? No s’hi pot fer res? Sempre és això.

Sigui quina sigui la nostra ideologia, la nostra fe o la nostra postura davant la vida.- tots ens hem d’enfrontar a aquest final inevitable. Davant la mort, sobren les teories.

Què podem fer? Rebel·lar-nos, deprimir-nos o, senzillament, enganyar-nos? Què va fer Jesús davant la seva mort? Dues coses: plorar i confiar en Déu.

A Bethània hi ha mort el seu amic Llàtzer. Quan veu plorar la seva germana i els qui l’acompanyen, Jesús, commogut, es posa a plorar. I la gent comenta: “Mireu com l’estimava!” La seva primera reacció va ser: pena, compassió, llàgrimes.

Jesús patia en veure la distància enorme que hi ha entre els malalts i moribunds i la vida que Déu vol per a tots ells. Però Jesús té fe en el Pare: “Aquesta malaltia no és mortal”.

La seva segona reacció va ser: Una confiança total en Déu. Un dia Llàtzer morirà. Jesús mateix acabarà els seus dies executat en una creu. Ningú no s’escapa de la mort. però Déu, amic de la vida, és més fort que la mateixa mort. Podem confiar en Ell.

Inevitablement, un dia les anàlisis indicaran que el nostre final és a la vora. Serà dur. Segurament ens posarem a plorar. Els nostres familiars i amics més estimats ploraran amb nosaltres d’aflicció i d’impotència. Però, si creiem en Jesucrist, podrem dir amb fe: “Ni tan sols aquesta malaltia acabarà en una mort” perquè Déu vol per a nosaltres vida i vida eterna.

Vet aquí el fonament introntollable de la nostra confiança en Déu.

Què ens diu Jesús? Amb paraules de Pascal: “Els metges no et curaran, però jo et salvaré”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.