(CR) La comunitat benedictina de Sant Benet de Montserrat ha acomiadat aquest dimarts la seva primera abadessa, la mare M. Cecília Boqué, que va morir dissabte als 102 anys i després de 77 de vida monàstica. El 1952 la mare Boqué va ser nomenada la primera abadessa del monestir sorgit de la unió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró. Va ser-ne abadessa durant quaranta anys i la liderar el trasllat i la construcció del nou recinte monàstic femení a la muntanya de Montserrat. Va renunciar com abadessa quan tenia 77 anys.
M. Cecília Boqué i Dalmau va néixer a les Borges del Camp el 14 de febrer de 1917 i va passar la infantesa i la joventut a Reus. Era la primera filla de nou germans, quatre dels quals van també van ser religiosos, entre elles una germana a la mateixa comunitat de Sant Benet. Jove dinàmica es va aficionar al teatre i va ser membre activa de l’Acció Catòlica femenina i catequista a la Prioral de Sant Pere de Reus.
El 1941, amb 24 anys, va entrar a la comunitat de Sant Benet de Mataró que després de la Guerra Civil residia al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Va fer la professió temporal el 1942 al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i, tres anys més tard, la professió solemne a Santa Cecília de Montserrat.
Ben aviat se li confiaren serveis de responsabilitat com sots-priora i mestra de novícies i el 15 de desembre de 1954 amb només trenta-set anys el pare abat Aureli M. Escarré la va posar al capdavant de la comunitat naixent de Sant Benet de Montserrat. Durant dos sexennis, també va ser presidenta de la Federació Catalana de Monges Benedictines i va mantenir una estreta relació amb altres monestirs d’Espanya, Itàlia i França.
Un nou monestir
El seu llegat principal ha estat el treball per la unificació de les dues comunitats que van formar el nou monestir de Sant Benet de Montserrat. La comunitat destaca que sobretot va procurar una bona formació tant intel·lectual com cultural i que “s’esforçà amb la seva paraula i actuacions perquè es visqués la vida monàstica en el seu equilibri entre pregària i treball, acollí les reformes del Concili Vaticà II, i les portà a terme en el si de la comunitat”.
Consolidar la nova comunitat també va representar preocupar-se de la construcció del nou edifici, obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí. Durant el seu abadiat s’aixecà el campanar, es va construir part del monestir, l’església monàstica i els claustres. El 1995 la va rellevar com a abadessa Montserrat Viñas i, el 2005, Maria del Mar Albajar.
Des de la comunitat la recorden com una “dona de fe profunda, aquests darrers anys la seva paraula s’ha anat fent cada vegada més transparent a l’Esperit; dels seus llavis sortia quan menys t’ho esperaves la paraula justa i sorprenent que obre el cor i és font de gràcia”. Aquest dimarts al matí ha presidit del funeral l’abat de Montserrat, Josep M. Soler.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.