Pasar al contenido principal

Audiència General 4 de desembre 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

El viatge de l’Evangeli pel món continua sense aturar-se en el Llibre dels Fets dels Apòstols, i travessa la ciutat d’Efes mostrant tota la seva significació salvífica. Gràcies a Pau, uns dotze homes reben el Baptisme en el nom de Jesús i experimenten el vessament de l’Esperit Sant que els regenera (cf. At 19,1-7). Els prodigis que passen a través de l’Apòstol són diversos: els malalts es guareixen i els posseïts són alliberats (cf. At 19,11-12). Això passa perquè el deixeble s’assembla al seu Mestre (cf. Lc 6,40) i el fa present comunicant als germans la mateixa vida nova que Ell ha rebut.

El poder de Déu que irromp a Efes desemmascara aquells que volen utilitzar el nom de Jesús per realitzar exorcismes sense tenir l’autoritat espiritual per fer-ho (cf. At 19,13-17), i revela la feblesa de les arts màgiques, que són abandonades per un gran nombre de persones que trien Crist i abandonen les arts màgiques (cf. At 19,18-19). Un veritable daltabaix per a una ciutat, com Efes, que era un centre famós per la pràctica de la màgia! Lluc subratlla així la incompatibilitat entre la fe en Crist i la màgia. Si tries Crist no pots recórrer al mag: la fe és l’abandonament confiat en les mans d’un Déu fiable que es fa conèixer no mitjançant pràctiques ocultes sinó per revelació i amb amor gratuït. Potser que algun de vosaltres em dirà: “Ah, sí, aquesta màgia és una cosa antiga: avui, amb la civilització cristiana això no passa”. Però aneu amb compte! Us pregunto: quants de vosaltres aneu a fer-vos el tarot amb les cartes, quants de vosaltres aneu a fer-vos llegir les mans per les endevinadores o a fer-vos llegir les cartes? Encara avui en les grans ciutats els cristians practicants fan aquestes coses. I a la pregunta: “Però per què, si creus en Jesucrist, vas al mag, a l’endevinadora, a tota aquesta gent?”, responen: “Jo crec en Jesucrist però per tenir sort vaig també a veure aquesta gent”. Per favor: la màgia no és cristiana! Aquestes coses que es fan per endevinar el futur o endevinar altres coses o canviar situacions de vida, no són cristianes. La gràcia de Crist t’ho porta tot: prega i confia’t al Senyor.

La difusió de l’Evangeli a Efes fa mal al comerç dels argenters – un altre problema –, que fabricaven les estàtues de la deessa Àrtemis, fent d’una pràctica religiosa un veritable negoci propi. Us demano que penseu això. Veient que minvava l’activitat que donava molts diners, els argenters organitzen una revolta contra Pau, i els cristians són acusats d’haver posat en risc la categoria dels artesans, el santuari d’Àrtemis i el culte d’aquesta deessa (cf. At 19,23-28).

Pau, després, se’n va d’Efes cap a Jerusalem i arriba a Milet (cf. At 20,1-16). Aquí fa cridar els ancians de l’Església d’Efes – els preveres: serien els sacerdots – per donar-los un lliurament “pastoral” (cf. At 20,17-35). Ens trobem al final del ministeri apostòlic de Pau i Lluc ens presenta el seu discurs de comiat, una mena de testament espiritual que l’Apòstol adreça a aquells que, després de la seva marxa, hauran de guiar la comunitat d’Efes. Aquesta és una de les pàgines més boniques del Llibre dels Fets dels Apòstols: us aconsello que agafeu avui el Nou Testament, la Bíblia, el capítol XX i llegiu aquest comiat de Pau als preveres d’Efes, i ho fa a Milet. És una manera d’entendre com s’acomiada l’Apòstol i també com els sacerdots d’avui s’han d’acomiadar i també com tots els cristians s’han d’acomiadar. És una bellíssima pàgina.

En la part exhortativa, Pau anima els responsables de la comunitat, que sap que els veu per última vegada. I què els diu? "Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat". Aquesta és la feina del pastor: estar atent, vetllar per ell mateix i pel ramat. El pastor ha de vetllar, el rector ha de vetllar, estar atent, els preveres han de vetllar, els Bisbes, el Papa han de vetllar. Vetllar per guardar el ramat, i també vetllar sobre ells mateixos, examinar la consciència i veure com es compleix aquest deure de vetllar. “Vetlleu sobre vosaltres mateixos i sobre tot el ramat, enmig del qual l’Esperit Sant us ha posat com a vigilants per ser pastors de l’Església de Déu, que ha estat adquirida per la sang del propi Fill» (At 20,28): així ho diu Sant Pau. Als bisbes se’ls demana la màxima proximitat amb el ramat, redimit per la sang preciosa de Crist, i la disposició a defensar-lo dels «llops» (v. 29). Els Bisbes han d’estar molt a prop de la gent per custodiar-la, per defensar-la; no separats de la gent. Després d’haver confiat aquesta tasca als responsables d’Efes, Pau els posa en les mans de Déu i els confia la «paraula de la seva gràcia» (v. 32), el llevat de tot creixement i camí de santedat en l’Església, convidant-los a treballar amb les pròpies mans, com ell, per no ser una càrrega per als altres, a ajudar els febles i a experimentar que «hom és més feliç donant que rebent» (v. 35).

Estimats germans i germanes, demanem al Senyor que renovi en nosaltres l’amor per l’Església i pel dipòsit de la fe que ella guarda, i que ens faci a tots corresponsables en la custòdia del ramat, donant suport amb la pregària als pastors perquè manifestin la fermesa i la tendresa del Pastor Diví.

Traducció: Josep M. Torrents

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.