Pasar al contenido principal

En el capítol 21 de l’evangeli de Lluc s’hi troba l’anomenat discurs (Lc 21,5-38) escatològic que tracta sobre esdeveniments futurs i sobre la fi dels temps. En llegim avui un extens fragment (21, 5-19). El text abasta quatre temes ben diferenciats: 1) l’anunci de la destrucció del temple; 2) advertiment de l’aparició de la falsa profecia 3) predicció de calamitats futures; 4) anunci de les persecucions que les comunitats cristianes hauran de suportar.

La destrucció del temple de Jerusalem marcà una fita important tant en la història del poble d’Israel com en la vida de les incipients comunitats cristianes. És cert que Jesús es valgué del temple per ensenyar (19,47; 21.37.38; 22,53), així ho feien altres predicadors del seu temps, però en els textos de Lluc hi ha passatges que mostren una actitud crítica de Jesús envers el temple. En l'episodi de la presentació (2,22 ss) quan hom esperaria una descripció de la cerimònia de presentació amb la intervenció del sacerdot, Lluc fa un gir i dirigeix l'atenció vers Simeó i Anna veus profètiques parlant de Jesús. L'episodi més contundent és el de l'expulsió dels venedors (19,45-48) reivindicant el temple com a casa d'oració. Cal també tenir present el simbolisme ( compartit amb Marc i Mateu) de l'esquinçament de la cortina del santuari (23,45). En el llibre dels Fets del Apòstol no s'ha d'oblidar el passatge del discurs d'Esteve quan recorda al gran sacerdot i als qui el jutgen que a Déu ni li calen temples perquè "El cel és el seu tron i la terra l'escambell dels seus peus" (Ac 7,49).

En els ambients jueus anà calant la idea que la destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem per part dels romans era el resultat de la incredulitat d'Israel i d'haver rebutjat Jesús messies d'Israel. Ressò d'aquest pensament el trobem en el propi evangeli de Lluc en un passatge que complementa el nostre text on Jesús, desprès de lamentar-se sobre Jerusalem, anuncia la seva destrucció causada per no haver "sabut reconèixer el moment en què Déu la visitava" (Lc 19,44). La destrucció de Jerusalem i el temple sonava com una venjança per mal comportament d'Israel, tal com ho veia el profeta Osees: " Ha arribat el temps de passar comptes, l'hora de pagar el deute...Que ho sàpiga Israel! ... perquè són moltes les vostres culpes" (9,7) . El tema és també present en l'obra de Flavi Josep i llibres de la literatura extrabíblica com ara 4 Esdres i 2 Baruc. No oblidem que LLuc adreça el seu evangeli al fill del gran sacerdot Anàs, Teòfil que es preguntava si la destrucció de Jerusalem i el temple eren la conseqüència d'haver mort el messies d'Israel.

La destrucció de Jerusalem i el temple propiciaren la fugida de molts cristians cap a fora del territori d'Israel. Aquest fenomen possibilità la creació de comunitats cristianes que convisqueren amb jueus de la diàspora i amb pagans afins a la cultura hel·lenista. Aquest pogué ser el cas de la comunitat d'Antioqua, punt de partença de la missió de Pau.

Al vaticinar la destrucció del temple, Jesús anuncià l'acabament de moltes més coses. La falta de temple representà la fi d'aquells que volien monopolitzar la presència de Déu encerclant-la en un indret elitista. S'acabaren els costosíssims sacrificis d'animals sufragats per un poble empobrit i plomat. Fi de la casta sacerdotal més interessada en treure beneficis del temple que en fer-ne un lloc de pregària. Fi del poder econòmic que representava el tresor del temple. Fi d'una religiositat que volia i vol assegurar-se el favor de Déu única i simplement amb formes externes.

Diumenge 33 durant l'any. 17 de Novembre de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.