(Jordi Llisterri-CR) “Necessitem cristians, laics i laiques, il·lusionats”. Això demanava aquest dissabte al matí l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, als participants de la setena Trobada Catalana d’Apostolat Seglar. La convocatòria de les delegacions d’Apostolat Seglar dels deu bisbats catalans a la Salle Bonanova de Barcelona tenia com a objectiu preparar el Congrés de Laics que es farà el febrer a Madrid.
“Hem recuperar la il·lusió i l’esperança. Nosaltres mateixos som el resultat del somni esperançat de Jesús”. Una crida necessària, tot i que molts dels assistents des de que eren joves senten parlar d’un protagonisme dels laics que no acaba d’arribar.
En tot cas, l’arquebisbe Planellas ha fet una ponència de les que demana canviar mentalitats. Ha remarcat que el Concili Vaticà II diu de manera clara, “amb un text molt fort” que “l’Església no està verament fundada sinó hi ha un laïcat pròpiament dit treballant de conjunt amb la jerarquia”.
Això mostra que “els laics no són membres de l’Església de segona categoria”. Com ha repetit diverses vegades, “en primer lloc som cristians i després som el que fem a l’Església”. “La dignitat de ser cristià està per sobre de qualsevol ministeri” però com deia Carles Cardó, això també demana “ser més exigents amb nosaltres mateixos”.
La doctrina de sempre
Planellas ha articulat un recorregut des dels pares de l’Església, el Vaticà II, el Concili Tarraconense i la proposta eclesial del papa Francesc. Una proposta del papa que només “explicita el que és la doctrina de sempre, genuïna i autèntica, expressada en el Concili Vaticà II”. El problema és que sobre el laïcat “no sé fins a quin punt hem anat perdent consciència del que ja diu el Vaticà II”, celebrat fa més de mig segle.
També ha fet referència a “l’escull de la clericalització dels laics”, quan “preocupats per la manca de forces els capellans es limiten a cercar col·laboradors a la parròquia amb el risc d’arrencar-los de la seva missió més pròpia d’esdevenir apòstols enmig del món”. En aquest sentit ha demanat un “canvi de mentalitat” i abandonar allò de “el que vostè digui, senyor rector”. Tot i que no ha fet referència al que també passa en l’altre extrem, quan precisament com ho ha dit el rector automàticament es posa en quarantena.
El perfil genuí dels laics cristians
Davant del Congrés “Poble de Déu ‘en sortida’”, Planellas ja conclòs que “el tercer mil·lenni ha de ser dels laics. Potser aquests és el missatge que l’Esperit envia a l’Església en els moments actuals.
L’arquebisbe de Tarragona ha tancat l’aportació amb set propostes per recuperar “el perfil genuí dels laics cristians segons el Vaticà II”: un seguidor de Crist; al servei del Regne de Déu; membre actiu i responsable; enviat al món; fonamentat en la Paraula de Déu i en l’eucaristia; vivint amb radicalitat evangèlica; i amb una formació constant.
Trobada digital
La trobada organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya ha comptat amb un segon moment de debat per compartir el treball de preparació del Congrés del febrer que s’ha fet als bisbats. En aquest cas s’ha optat pel debat a través del mòbil, recollint els missatges amb un sistema digitals que permet recollir l’opinió de tots els presents a la sala.
Virtualment han quedat recollides i s’han anat projectant al moment les aportacions de més d’un centenar de participants. Les limitacions de la conversa digital s’ha completat amb les intervencions orals a la sala. Entre altres aspectes, s’han recollit les principals dificultats per assolir un veritable protagonisme del laics a l’Església i la necessitat d’un compromís real en el món.
La celebració s’ha tancat amb l’eucaristia presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo. En la benvinguda el bisbe ha remarcat la voluntat de “fer camí junts, tot i que no sempre sigui el més fàcil” i d’aconseguir “que els eslògans no quedin buits de contingut”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.