Quan la paraula arriba al cor és la festa

La trobada amb la Paraula de Déu ens omple de joia i aquesta és la nostra força. El papa Francesc ho recorda en la missa a la Casa Santa Marta, i destaca que no es pot entendre la festa del diumenge sense la Paraula de Déu

Obrir el cor a la trobada amb la Paraula de Déu que ens fa joiosos. Aquesta és l’exhortació que el papa Francesc s’ha adreçat aquest matí en l’homilia de la missa matinal a la Casa Santa Marta. El Papa convida, doncs, a escoltar amb atenció, sense deixar que la paraula entri per una orella i surti per l’altra. La seva reflexió parteix de la primera lectura de la litúrgia d’avui, extreta del Llibre de Nehemies (Ne 8,1-4a,5-6.7b-12). És la "història de la trobada del poble de Déu amb la paraula de Déu. És tota una història de reconstrucció".

La referència és al context en què té lloc la història explicada: la reconstrucció del Temple i el retorn de l’exili. Nehemies, el governador, parla amb el sacerdot i el escriba Esdres per "entronitzar" la Paraula de Déu: tot el poble es va reunir a la plaça davant de la Porta de l'Aigua. El sacerdot Esdres llegeix: "Va obrir el llibre davant de tota la gent, perquè estava en un lloc alt que ho veía tothom; mentre obria el llibre, tot el poble es va posar dret". Els levites explicaven la llei. "Una cosa bonica", assenyala el Papa Francesc que fa notar com "estem acostumats a tenir aquest llibre que és la Paraula de Déu, però estem, diria, mal acostumats" mentre que el poble "trobava a faltar la paraula, tenia fam de la paraula de Déu , per aquesta raó, quan va veure el llibre de la Paraula, es va aixecar ”. "Però penseu que això no havia passat durant dècades, és la trobada del poble amb el seu Déu, la trobaa del poble amb la Paraula de Déu".

Nehemies, que era el governador, Esdres, sacerdot i escriba, i els levites que instruien el poble digueren a tot el poble: "Aquest dia està consagrat al Senyor". Per nosaltres és el diumenge. El diumenge és el dia de la trobada del poble amb el Senyor, el dia de la trobada de la meva família amb el Senyor. El dia de la meva trobada amb el Senyor és el dia de trobada. "Aquest dia està consagrat al Senyor".

Per això, Nehemies, Esdres i els levites van exhortar a no estar de dol i a no plorar. De fet, la Primera Lectura d’avui explica, de fet, com tot el poble plora mentre escolta. "Plorava per l’emoció", "va plorar d'alegria", subratlla Francesc.

Quan nosaltres sentim la paraula de Déu què succeix en el meu cor? Estic atent a la Paraula de Déu? Deixo que toqui el meu cor o estic mirant el sostre pensant altres coses i la paraula entra per una orella i surt per l’altra, arriba al cor? Què faig jo per preparar-me perquè la paraula arribi al cor? I quan la Paraula arriba al cor hi ha el plor de joia i hi ha la festa. No s’entén la festa del diumenge sense la Paraula de Déu, no s’entén. "Llavors Nehemies els va dir:" Aneu, feu festa -i dóna una bona recepta per a la festa- mengeu carns grasses, beu vins dolços i repartiu-ne als que no han portat res, als pobres; sempre els pobres són els ‘escolans’ de l’altar de la festa cristiana, els pobres! - perquè aquest dia està consagrat al nostre Senyor; no us entristiu, perquè el goig del Senyor és la vostra força”.

Per tant el Papa torna al missatge d'avui recordant que la tristesa, en canvi, no és la nostra força: La Paraula de Déu ens fa joiosos, la trobada amb la Paraula de Déu ens omple d'alegria i aquest goig és la meva força, és la nostra força. Els cristians estan alegres perquè han acceptat, rebut en el cor la paraula de Déu i continuen trobant la Paraula, la busquen. Aquest és el missatge d'avui per a tots nosaltres. Un breu examen de consciència: Com escolto la paraula de Déu? O senzillament no l’escolto? Com em trobo jo amb el Senyor en la seva Paraula que és la Bíblia? I llavors: estic convençut que la joia del Senyor és la meva força? La tristesa no és la nostra força.

"Els cors amargats", observa Francesc, el diable se n’aprofita de seguida mentre la joia del Senyor "ens fa aixecar, mirar i cantar i plorar de joia". Un dels salms diu que en el moment de l’alliberament de Babilònia, el poble hebreu pensava somniava: no s’ho podia creure. La mateixa experiència succeeix "quan nosaltres trobem el Senyor en la seva Paraula", quan pensem: "Però això és un somni ...", i "no podem creure tanta bellesa". "Que el Senyor -conclou- ens doni a tots la gràcia d’obrir el cor per aquest trobament amb la seva Paraula i que no tenir por de la joia, no tenir por de fer la festa de la joia", aquella joia torna a emfatitzar el papa Francesc , que brolla precisament d’aquesta trobada amb la Paraula de Déu ”.

Traducció: Pere Prat Serra