Llegim avui un fragment de l'evangeli de Lluc (Lc 14,25-33) que té com a tema dominant les exigències per a ser un bon deixeble de Jesús. El text queda situat just desprès de la paràbola del gran banquet, aquella en que s'acaba cercant pels carrers, places, camins i horts gent de tota mena a fi d'omplir la sala del banquet (14,21-23). Es podria establir un nexe entre aquesta gran convocatòria i les primeres paraules del nostre text: "Molta gent feia camí amb Jesús". En els dos casos es tracta d'un grup nombrós i d'origen indeterminat. La invitació al gran banquet és la imatge d'una crida a tota mena de gent, això provoca o explica que una gran gentada camini al costat de Jesús, ara toca garbellar; d'això va el text d'avui.
"Molta gent feia camí" El verb grec usat en aquest cas és "symporeyomai" que vol dir anar, anar al costat, viatjar. No és el mateix que "erchesthai opisô tinos" que vol dir caminar darrera d'algú i és l'expressió que es fa servir per descriure el comportament del deixeble que camina seguint Jesús i portant la creu. La il·lustració gràfica d'aquest deixeble la trobarem en el relat de la passió quan presenta Simó de Cirene carregant la creu de Jesús i seguint-lo (23,26). És la imatge del deixeble ideal. Es tracta aquí de contrarestar el que pot ser un entusiasme per Jesús amb l'actitud de l'autèntic deixeble compromès fins a les últimes conseqüències, és a dir, el do de la vida simbolitzat per la creu.
"Si no m'estima més que el pare o la mare". El text de Lluc literalment diu "Si no odia el seu pare o la seva mare". La primera fórmula, més suau, s'acosta a la que es troba a Mt 10,37. La versió de Lluc és fortament feridora. L'ús del verb "misein" que vol dir odiar o rebutjar el trobem usat en el passatge que diu: "Feliços vosaltres quan la gent us odiarà" (6,22) i "Estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us odien" (6,27). En aquest darrer verset "misein" apareix contraposat diametralment al verb "agapao" que vol dir estimar.
Jesús no incita a l'odi; només vol manifestar que la lleialtat cap a ell exigeix que, pels autèntics deixebles, fins i tot allò que més estimen pot convertir-se en un impediment pel seguiment a Jesús. Caldrà fer una elecció que no serà fàcil. Jesús anteriorment ja ha previst els enfrontaments entre éssers estimats pel fet de ser deixeble (12,53). La formulació en condicional "si" vol dir que hi haurà casos en que els dos amors són compatibles, però que pot arribar la ocasió en que la opció per Jesús comporti haver de refusar allò que hom més estima, pot ser el pare, la mare, la dona, fills, germans o qualsevol cosa de la vida.
Exposades les condicions per a ser deixeble, segueixen en el text dues paràboles dignes d'un mestre expert en saviesa hebrea. Tenen un comú denominador: davant la duresa de les exigències i abans de prendre una decisió compromesa cal prendre-s'ho amb calma i preveure amb serenitat el que implica donar aquest pas important. I això és així perquè sempre hi ha el perill d'una primera exaltació entusiasta com la de gent que anava al costat de Jesús; exaltació que no té en compte si es tenen forces suficients per portar e terme el que Jesús autènticament demana. Tothom sap que quedar-se a mig camí d'una cosa pot deixar la persona molt tocada. Sempre hi ha un toc de covardia i frustració. Jesús ho sap i per això adverteix
Diumenge 23 durant l'any 8 de Setembre de 2019
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.