Pasar al contenido principal

Audiència General 28 d’agost 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols.

7. «Quan Pere passava…» (At 5,15). Pere, principal testimoni del Ressuscitat.

Estimats germans i germanes, bon dia!

La comunitat eclesial descrita en el llibre dels Fets dels Apòstols viu gràcies a la riquesa que el Senyor posa a la seva disposició – el Senyor és generós! –, experimenta un creixement numèric i un gran ferment, malgrat els atacs externs. Per mostrar-nos aquesta vitalitat, Lluc, en el Llibre dels Fets dels Apòstols, indica també llocs significatius, per exemple el pòrtic de Salomó (cf. At 5,12), lloc de trobada per als creients. El pòrtic (stoà) és una galeria oberta que serveix de refugi, però també lloc de trobada i de testimoni. Lluc, de fet, insisteix en els signes i els prodigis que acompanyen la paraula dels Apòstols i en la cura especial dels malalts a qui ells es dediquen.

En el capítol 5 dels Fets, l’Església naixent es mostra com un “hospital de camp” que acull les persones més febles, és a dir els malalts. El seu patiment atrau els Apòstols, que no tenen «ni plata ni or» (At 3,6) – Pere ho diu així a l’esguerrat – però són forts en nom de Jesús. Als seus ulls, com als ulls dels cristians de tots els temps, els malalts són receptors privilegiats de la feliç proclamació del Regne, són germans en què Crist està present de manera particular, per deixar-se buscar i trobar per tots nosaltres (cf. Mt 25,36.40). Els malalts són privilegiats per a l’Església, per al cor sacerdotal, per a tots els fidels. No s’han de marginar, al contrari s’han de tractar, de tenir en compte: Són objecte de la preocupació cristiana.

Entre els apòstols destaca Pere, que té preeminència en el grup apostòlic degut a la primacia (cf. Mt 16,18) i de la missió rebudes del Ressuscitat (cf Jn 21,15-17). És ell qui inicia la predicació del kerygma el dia de Pentecosta (cf. At 2,14-41) i qui en el concili de Jerusalem assumirà una funció directiva (cf. At 15 e Gal 2,1-10).

Pere s’acosta a les lliteres i passa entre els malalts, tal com ho havia fet Jesús, prenent sobre seu les debilitats i les malalties (cf. Mt 8,17; Is 53,4). I Pere, el pescador de Galilea, passa, però deixa que sigui un Altre qui es manifesti: que sigui el Crist vivent i actuant! El testimoni, de fet, és qui manifesta Crist, ja sigui amb les paraules ja sigui amb presència corporal, cosa que li permet relacionar-se i ser una prolongació del Verb fet carn en la història.

Pere és qui realitza les obres del Mestre (cf. Jn 14,12): mirant-lo amb fe, veiem a Crist mateix. Ple de l’Esperit del seu Senyor, Pere passa i, sense fer res, la seva ombra es converteix en una “carícia”, que cura, comunicació de salut, efusió de la tendresa del Ressuscitat que s’inclina sobre els malalts i restaura la vida, la salvació, la dignitat. D’aquesta manera, Déu manifesta la seva proximitat i fa que les plagues dels seus fills “el lloc teològic de la seva tendresa” (Meditació matutina, S. Marta, 14.12.2017). En les plagues dels malalts, en les malalties que són impediments per seguir en la vida, hi ha sempre la presència de Jesús, la ferida de Jesús. És Jesús que ens crida a cadascun de nosaltres per cuidar-los, donar-los suport, guarir-los.

L’acció curativa de Pere desvetlla l’odi i l’enveja, dels saduceus, que empresonen els apòstols i, molestos pel seu misteriós alliberament, els prohibeixen ensenyar. Aquesta gent veia els miracles que feien els apòstols no per màgia, sinó en nom de Jesús; però no ho volien acceptar i els tanquen a la presó, els clavaven cops de bastó. Aleshores van ser alliberats miraculosament, però el cor dels saduceus era tan dur que no volien creure allò que veien. Pere aleshores respon oferint una clau de la vida cristiana: «Obeir Déu en lloc dels homes» (At 5,29), perquè ells – els saduceus – diuen: “Vosaltres no heu d’anar endavant amb aquestes coses, no heu de guarir” – “Jo obeeixo Déu abans que els homes”: és la gran resposta cristiana. Això significa escoltar Déu sense reserves, sense ajornaments, sense càlculs; adherir-se a Ell per ser capaços de pactar amb Ell i amb qui ens trobem en el nostre camí.

Demanem també nosaltres a l’Esperit Sant la força per no espantar-nos davant d’aquells que ens manen mantenir-nos en silenci, ens calumnien i fins i tot intenten anar contra la nostra vida. Demanem-li que ens reforci interiorment per estar segurs de la presència amorosa i consoladora del Senyor al costat nostre.

Traducció: Josep M. Torrents

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.