L'opció que separa

Desprès d'una crida a la vigilància i d'encoratjar a obrar fidelment abans del retorn de l'amo, segueix en l'evangeli de Lluc un grup de dites afegides que posen de manifest que la resposta a la predicació i el ministeri de Jesús són desiguals. Aquestes dites les llegim a l'evangeli d'aquest diumenge (Lc 12, 49-53). En els escrits evangèlics s'hi troben presents dos corrents de pensament molt influents en el moment històric en que es composen els textos: el corrent sapiencial vinculat a la cultura hel·lenista i el corrent apocalíptic més propi del pensament jueu. Les dites que llegim pertanyen a aquest corrent; és un llenguatge impactant i estrany, difícil d'encaixar en els esquemes de pensament contemporanis.

"He vingut a calar foc a la terra". El foc en l'Antic Testament té una forta càrrega simbòlica. Pot indicar la presència de Déu, pot ser un element de purificació, pot actuar com instrument de càstig. Aquí el que més s'escau es llegir en text en clau de judici. Hi ha textos a l'Antic Testament que avalen aquesta perspectiva. "El Senyor jutjarà tots els mortals armat amb l'espasa i amb foc." (Is 66,16) "Per això diu el Senyor de l'univers: Jo els passaré pel foc de la fornal; només així podré depurar el meu poble" (Jr 9,6). "El Senyor, Déu sobirà,em va fer veure com convocava el foc perquè executés el seu judici" (Am 7,4). Jesús s'adona, a mesura que avança el seu ministeri, que la infatigable proclamació del Regne de Déu provoca un antagonisme creixent; d'una manera o altre caldrà prendre partit a favor o en contra, per això parla del foc que actuarà com un judici.

Lluc posa en boca de Jesús: "Us penseu que he vingut a portar pau a la terra?. De cap manera". Com és possible això, quan en el càntic de Zacaries diu que Jesús "guiarà per camins de pau" (1,79)?, quan els àngels que anuncien el naixement de Jesús als pastors canten "i a la terra pau als homes" (2,14)?, quan a la pecadora i a la dona amb pèrdues de sang Jesús els diu: "ves-te'n en pau" (7,50 i 8,48)? i als missioners enviats els fa portadors de pau (10,6) i Ell, un cop ressuscitat diu als deixebles. "Pau a vosaltres"(24,36)?. Evidentment que el foc que ha d'arribar a la terra i l'angoixa associada al baptisme (referència a la seva mort) que ha de rebre Jesús no poden aportar la tranquil·litat que dóna la pau. La pau no es donarà a qualsevol preu, en tot cas, haurà de ser treballada i guanyada a costa de superar precisament les divisions.

Els resultats de l'activitat de Jesús provoquen separacions i divisions. Aquestes ja han estat pronosticades en les narracions de la infància. En el relat de la presentació de Jesús al temple, Simeó diu a Maria: "Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda. ... Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts" (Lc 2,34s). La predicció de Simeó es concreta i radicalitza fins al punt que la divisió arribarà fins al cor de les famílies. De fet el que diem compleix la profecia de Miquees "Perquè el fill insultarà el pare, la filla es rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva". Divisions i separacions són reflex de situacions que es donaven - i es donen- en la vida de les comunitats cristianes. Hi ha qui per seguir Jesús s'han enfrontat amb la dona, el pare, la mare, els fills. Hi ha enfrontaments en les comunitats quan es busca la millor manera de seguir Jesús. Arreu hi ha i haurà comunitats enfrontades amb l'entorn social en el que viuen. Per tot plegat, Jesús avisa anticipadament.

Diumenge 20 durant l'any. 18 d'Agost de 2019