Déu és vostre

Diumenge XIX de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 11 d’agost de 2019

Aquí Jesús planteja un criteri essencial. Jesús no tolera la por ni vol que els seus deixebles experimentin l’amenaça de la por. Amb altres paraules: els que creuen en Jesús han de ser gent sense por, persones sense por. Per què?

Molt senzill: perquè el Regne no és una promesa, és una possessió que ja ens pertany des d’ara mateix. Parlar del Regne és parlar de Déu. L’expressió “Regne de Déu” és una forma de designar el mateix Déu. Per tant, el que en realitat afirma Jesús és enorme: Déu és vostre. És a dir: Déu s’ha entregat i el teniu a la vostra disposició. El regal de Déu als creient és Déu mateix. Ens ha estat donat.

Si això és així, ¿quina mena de por hi cap? La conseqüència és ben lògica: si la vostra possessió és Déu, ¿amb quina finalitat voleu tot l’altre? Us heu de desprendre de qualsevol forma d’apropiació: feu amb els altres el que Déu ha fet amb vosaltres: la donació de si mateix als que es vol estimar.

Però, què és tenir a Déu? I, en conseqüència, què és donar-se als altres? El que ens separa els uns dels altres és la propietat: el que és meu no és teu. I això ens ho diu l’experiència: ens separa, ens distancia, crea rivalitats, enfrontaments, enveges, odis, rancúnies. Això és el més lleig de la vida.

Tenir a Déu i ser de Déu, això compartit amb els altres és estimar-nos, és donar-nos, és sentir-nos segurs, és gaudir del que més feliços ens fa, que és l’estimació compartida, la confiança mútua, la seguretat en l’altre. En això justament consisteix la utopia a la que aspirem, l’anhel que sembra l’Evangeli en el més profund dels nostres cors.

Suposat tot el que hem dit, tota la resta ja no necessita cap explicació, flueix sol. El que viu així: viu vigilant, contagia felicitat, és bona persona de cap a peus, és bon ciutadà, és la realització viva i concreta de l’Evangeli de Jesucrist.

Som realment així, nosaltres? És aquest el nostre veritable perfil?