"La comunitat dels creients expulsa l’individualisme per fomentar la compartició i la solidaritat"

Audiència General 26 de juny 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

El fruit de la Pentecosta, la potent efusió de l’Esperit de Déu sobre la primera comunitat cristiana, va ser que tantes persones sentissin els seus cors travessats pel feliç anunci – el kerygma – de la salvació en Crist i s’adherissin a Ell lliurement, convertint-se, rebent el baptisme en el seu nom i acollint ells el do de l’Esperit Sant. Prop de tres mil persones entren a formar part d’aquella fraternitat que és l’hàbitat dels creients i és la fermentació eclesial de l’obra d’evangelització. La calidesa de la fe d’aquests germans i germanes en Crist fa de la seva vida l’escenari de l’obra de Déu que es manifesta amb miracles i signes a través dels Apòstols. L’extraordinari esdevé ordinari i la quotidianitat esdevé l’espai de la manifestació de Crist vivent.

L’evangelista Lluc ens ho explica mostrant-nos l’església de Jerusalem com el paradigma de tota comunitat cristiana, com la icona d’una fraternitat que fascina i que no és exaltada però tampoc minimitzada. El relat dels Fets ens permet contemplar a través de les parets de la casa on els primers cristians es reuneixen com a família de Déu, espai de la koinonia, és a dir de la comunió d’amor entre germans i germanes en Crist. Es pot veure que viuen d’una manera ben precisa: «perseveren en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió, en trencar el pa i en les pregàries» (At 2,42). Els cristians escolten assíduament la didaché que és l’ensenyament apostòlic; practiquen una alta qualitat de relacions interpersonals també mitjançant la comunió dels béns espirituals i materials; fan memòria del Senyor mitjançant la “fracció del pa”, és a dir l’Eucaristia, i dialoguen amb Déu en la pregària. Són aquestes les actituds del cristià, els quatre senyals d’un bon cristià.

A diferència de la societat humana, on hi ha una tendència a fer que els seus propis interessos siguin independents o fins i tot a costa dels altres, la comunitat dels creients expulsa l’individualisme per fomentar la compartició i la solidaritat. No hi ha lloc per a l’egoisme en l’ànima d’un cristià: si el teu cor és egoista tu no ets cristià, ets una persona mundana, que només busques el teu favor, el teu profit. I Lluc ens diu que els creients estan junts (cf. At 2,44). La proximitat i la unitat són l’estil dels creients: propers, preocupats l’un per l’altre, no per parlar dels altres, no, per ajudar, per apropar-se.

La gràcia del baptisme revela el vincle íntim entre els germans en Crist que són cridats a compartir, a identificar-se amb els altres i a donar «segons la necessitat de cadascú» (At 2,45), és a dir la generositat, l’almoina, el preocupar-se de l’altre, visitar els malalts, visitar els que tenen necessitats, els que necessiten consol.

I aquesta fraternitat, precisament perquè escull el camí de la comunió i de l’atenció als necessitats aquesta fraternitat que és l’Església pot viure una vida litúrgica veritable i autèntica. Diu Lluc: «Cada dia estaven perseverant junts en el temple i, partint el pa en les cases, prenien menjar amb alegria i senzillesa de cor, lloant Déu i gaudint del favor de tot el poble» (At 2,46-47).

Finalment el relat dels Actes ens recorda que el Senyor garanteix el creixement de la comunitat (cf. 2,47): la perseverança dels creients en l’aliança genuïna amb Déu i amb els germans es converteix en la força atractiva que fascina i atrau a molts (cf. Evangelii gaudium, 14), un principi gràcies al qual viu la comunitat creient de tots els temps.

Preguem l’Esperit Sant perquè faci de les nostres comunitats llocs on puguem acollir i practicar la vida nova, les obres de solidaritat i de comunió, llocs on les litúrgies siguin una trobada amb Déu, que es converteix en comunió amb els germans i les germanes, llocs que siguin portes obertes a la Jerusalem celestial.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió.