Presències i absències de la religió en els programes electorals de Barcelona

(Paris Grau-CR) Aquest diumenge hi ha eleccions municipals. A la premsa podem trobar les múltiples propostes, sobre una infinitat de temes ben concrets, que els candidats van comentant. Però hi ha un tema que normalment acaba fora dels focus mediàtics: el fet religiós. Que no aparegui en els mitjans, no vol dir que no existeixi.

Una forma de conèixer què pensen els partits sobre diferents temes, és a través dels programes (allò que mai ningú llegeix). Pocs exposen les seves propostes en referència al fet religiós; alguns hi fan al·lusions en alguns punts; d’altres, no en diuen res.

Ens fixarem en la ciutat de Barcelona per diversos motius. Centra totes les mirades per la seva capitalitat i pel moment polític que viu Catalunya. També la ciutat està present en el mapa internacional, no només pel moment polític, sinó per qüestions referents a la creació de llocs de treball, la presència de grans empreses tecnològiques, així com l’acollida de grans fires i certàmens internacionals. Però també perquè hi ha 23 confessions religioses i més de 560 centres de culte.

Què diuen sobre el fet religiós, en els seus programes, els 7 partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona? No sempre correspon amb el que els candidats van deixat dit en les entrevistes que recull el llibre Deu a Barcelona. Sobretot, perquè són aspectes que molts no tenen presents en el programa electoral o que no concreten en propostes electorals.

Barcelona en Comú (Ada Colau)

El seu programa, que sigui dit de pas es fa complicat de consultar, no parla del fet religiós o de polítiques concretes sobre aquesta qüestió. En el programa es fa referència a la interculturalitat i a com aquesta s’ha de treballar des dels diferents departaments de l’Administració o de la societat: incorporar de manera transversal la interculturalitat en les diverses àrees; incrementar la formació del personal tècnic i polític en perspectiva intercultural; plans i accions comunicatives municipals inclouen la perspectiva intercultural; revisar i modificar la Carta Municipal de Barcelona per tal d’incloure la realitat d’una ciutadania diversa i la perspectiva intercultural en el seu contingut; plans de formació en drets humans i interculturalitat pels treballadors i treballadores municipals i el conjunt de la ciutadania i apostar per una educació intercultural a les escoles i instituts de la ciutat, entre d’altres.

Ara bé, durant la campanya electoral sí que han fet referència a dos aspectes que afecten a institucions catòliques: l’anunci del pagament, per part de la Sagrada Família, de la llicència d’obres, argumentant que amb aquesta acció s’acaba amb un privilegi de l’Església; i la proposta de convertir 10 escoles concertades en escoles públiques.

Junts per Barcelona (Joaquim Forn).

Podem dir que és el programa més detallat i que més referència fa al fet religiós. És l'únic que dedica tot un apartat, el 5.7, als “Afers Religiosos” i es detallen deu accions concretes a portar a terme. En l’àmbit de govern es proposa reforçar el rol i les competències de l’Oficina d’Afers Religiosos; nomenar de nou un Comissionat/da d’Alcaldia que enforteixi la relació de l’Ajuntament amb totes les comunitats religioses presents a Barcelona; i constituir una Comissió Assessora per a la Diversitat Religiosa.

També es vol ajudar a adequar locals destinats a centre de culte per garantir-ne la seguretat i l’accessibilitat; intensificar la relació continuada amb totes les confessions; millorar la col·laboració, l’assessorament i l’ajuda pel que fa a les confessions religioses; afavorir la relació entre les confessions religioses; actualitzar el cens dels locals de culte; promoure el coneixement del fet religiós dels empleats municipals; i adequar els cementiris municipals a la diversitat religiosa.

En el programa també es fa referència a la Sagrada Família i com la finalització de les obres ha d’anar acompanyada d’un treball amb els veïns i veïnes de la zona.

Potser cal destacar que el lema de la campanya és “Creiem!”; no sabem si té un to religiós, però ens ho podria semblar.

Barcelona pel Canvi – Ciutadans (Manuel Valls)

Valls ha presentat dos programes: el primer on hi ha 12 grans compromisos i un altre dedicat a diferents propostes per cadascun dels barris de la ciutat. En el dels compromisos, en el punt dedicat a parlar sobre la lluita contra la desigualtat i la pobresa, es fa referència al diàleg i al respecte interreligiós, tot indicant que es vetllarà perquè totes les religions presents a la ciutat siguin respectades.

En el programa dedicat als barris proposa una solució veïnal per al temple de la Sagrada Família, afegint que potenciaran mesures que portin a terme la disminució de les afectacions a la via pública al voltant del Temple i que milloraran la regulació dels fluxos turístics, dels accessos i de la mobilitat. Destaquen que les mesures les prendran sempre amb un previ diàleg entre els veïns i la Sagrada Família.

Esquerra Republicana de Catalunya (Ernest Maragall)

El programa de la formació republicana usa la paraula religió en dos apartats: Feminisme i Fiscalitat. En el primer destaquen que deixaran “d’atorgar subvencions a qualsevol entitat, organització o col·lectiu religiós que negui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, que negui l’existència de la violència masclista o que defensi posicions que impliquin alguna retallada de drets contra les dones.” En l’apartat dedicat a la Fiscalitat proposen l’elaboració d’una proposta tècnica per cobrar impostos als béns immobles de propietat religiosa amb usos lucratius.

En altres punts dels programa fan referència a l’interculturalitat com un aspecte a treballar des de l’Administració, tant de forma interna com cap a la ciutadania. En un altre punt, relacionat amb l’interculturalisme, destaquen que impulsaran polítiques de laïcitat i multilingüisme com a eixos fonamentals de la mirada intercultural educativa.

Cal destacar que el candidat Ernest Maragall ha estat l’únic que ha realitzat una trobada amb algunes de les confessions presents a la ciutat. L’acte, que portava per nom “Barcelona, ciutat de pau i diàleg” va servir perquè les diferents sensibilitats religioses poguessin expressar les seves inquietuds al candidat.

Partit dels Socialistes de Catalunya (Jaume Collboni)

En el programa només es fa referència, en una ocasió, al concepte d’interculturalitat. Indiquen que portaran a terme un campanya “contra la discriminació, el racisme, la xenofòbia, reforçant i impulsant les xarxes anti-rumors i els programes de coneixement intercultural”. No es fa referència al fet religiós ni a polítiques públiques referents a aquest tema.

Durant la campanya tampoc estan portant a terme accions o fent referències. L’any 2016 el regidor socialista Daniel Mòdol va afirmar que la Sagrada Família era una “mona de Pasqua”. Aquest fet va aixecar crítiques des de sectors diversos, però en el programa d’aquestes eleccions no fan referència al Temple.

Partit Popular (Josep Bou)

El programa electoral que presenten és el mateix en totes les comunitats autònomes i els municipis espanyols. En ell expliciten que garantiran el dret de les famílies a poder escollir l’assignatura de religió, en les mateixes condicions que la resta d’assignatures. Aquesta és l’única referència al fet religiós que es troba en el seu programa. El candidat, però, a fet nombroses referències a la defensa de la tradició catòlica.

CUP Capgirem Barcelona (Anna Saliente)

El programa és el que dedica més paràgrafs a la religió, però centra la seva gran majoria de propostes sobre la catòlica. Consideren que els serveis socials que porten a terme institucions no públiques han de ser assumits per l’Ajuntament, i les que primer hauran de ser abolides són les institucions religioses; consideren que l’Església catòlica i els protestants es beneficien d’aquests serveis.

També plantegen que les escoles concertades deixin de rebre el suport de l’Administració, sobretot aquelles que formen part d’alguna fundació o entitat religiosa. Tot seguit proposen expulsar l’orde de les Germanes Hospitalàries del CAP de Cibeles, la retirada de símbols religiosos d’espais públics, així com estudiar els béns immatriculats per l’Església que asseguren que s’han portat a terme sense cap títol o prova de propietat. Una proposta que ja havien presentat en societat, i que recuperen en el seu programa, és l’expropiació dels béns immobles de l’Església Catòlica per reconvertir-los en equipaments municipals; posen especial èmfasi en l’expropiació de la Catedral de Barcelona.

En referència a la Sagrada Família proposen obrir un procés participatiu per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes, així com regular les visites guiades que es porten a terme. No especifiquen la seva expropiació, però anteriorment han remarcat que proposen expropiar qualsevol bé immoble de l’Església, i la Sagrada Família ho és.

Per resoldre les possibles situacions de tensió que es viuen en alguns barris en el moment d’obrir oratoris musulmans, proposen que les esglésies que quedin més buides siguin reconvertides en espais compartits.

Per últim també remarquen que cal treballar, des de l’administració, aspectes d’interculturalitat tant dins de l’Ajuntament, com entre els veïns.

Com hem pogut veure, alguns partits no porten propostes concretes en matèria religiosa en els seus programes, i pocs entren al detall.

Una bona opció per conèixer què pensen els candidats sobre el fet religiós i quines propostes tenen en relació a aquesta matèria, és llegir el llibre Déu a Barcelona. Sis alcaldables i el fet religiós (Claret i Animaset). En ell, Ada Colau, Joaquim Forn, Manuel Valls, Ernest Maragall, Jaume Collboni i Josep Bou responen a les preguntes que se’ls plantegen sobre la Sagrada Família, la construcció d’una gran mesquita, sobre l’assignatura de religió o les relacions Església - Estat. Tot i que malauradament la majoria de reflexions sobre el fet religiós després no es tradueixin en el programa electoral.