El Pati dels gentils

M'ha agradat el fragment del discurs que Benet XVI va fer a la Curia, el 21 de desembre, en motiu del Nadal, on parla del "pati dels gentils". Es un fragment breu en el conjunt del discurs però que crec que aborda una qüestió clau per a la continuïtat del missatge evangèlic a Europa. Arrel del seu viatge a Txèquia i a París, cultures i tradicions molt diferents però ara unides en una gran secularització,el Papa afirma la necessitat de tenir presents , de forma respectuosa però també propositiva, agnòstics i ateus que no es tanquen a la pregunta sobre el sentit darrer de l'existència, sobre Déu.

Va més enllà i llença la proposta de que l'Església hauria de obrir avui una mena de "pati dels gentils" on els homes puguin d'alguna manera entrar en contacte amb Deú sense conèixer-lo i abans que hagin trobat l'accés al seu misteri, al servei del qual està la vida interna de l'Església.

Quan intento traduïr aquesta proposta a la nostra realitat eclesial m'adono que realment tenim molts pocs espais als que puguem convidar a aquells que sovint trobem en el nostre dia a dia professional, social, relacional, i que viuen , sovint amb tensió, la qüestió del sentit de l'existència, de Déu, sense defugir-la, sense afirmar-la, oberts però interrogats. Per a moltes d'aquestes persones, al costat de la informació mediàtica sobre l'Església i al costat de manifestacions episcopals més o menys afortunades -de les que en tenim exemples aquests darrers dies- els laics cristians som, d'alguna manera, una "cara d' Església" i en el nostre fer quotidià no només ens juguem la nostra credibilitat sino també la del missatge cristià. I estaria bé no sentir-nos tan sols en aquesta "frontera". Estaria bé que fóssim capaços de conèixer més a fons algunes experiències que ja existeixen en aquesta línia i n'obríssim de noves.