(Laura Mor –CR) Memòria i reflexió “per no tornar-se insensibles”. És el que proposem aquest divendres 17 d'agost amb motiu dels atemptats d'ara fa una any a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.
“La categoria de memorial ve dels jueus, de la Bíblia, en hebreu zikkaron”, explica el teòleg Xavier Morlans. Els jueus recorden quan Déu els va treure d'Egipte o quan van tornar de l'exili. “El poble jueu, viu les coses sempre en tres temps: no és només recorden un fet passat, sinó que el reviuen; es dona una mena d'actualització per la seva fe, i això els permet projectar-se al futur”.
El professor de teologia explica com els cristians també professen la fe en tres temps. “Jesucrist ho porta a un grau més sublim, quan institueix la eucaristia i diu 'feu això en memòria meva'”. El diumenge a missa, després que el capellà pronunciï les paraules sobre el pa i el vi els fidels resen: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn”, diuen. Segons explica Morlans, anuncien “un fet del passat, situat al segle primer de la fe cristiana”, confessen “que està viu, també en els pobres” i ho fan des d'una “espera activa”.
Memòria contra la indiferència
Situar-se acríticament davant de la tragèdia aliena és terreny pantanós. Ho apuntava l'escriptora nord-americana Susan Sontag al llibre Davant del dolor dels altres (Proa, 2003). Lluny d'endurir la pell, bloquejar-se davant l'absurd o de reduir una massacre a una estampa cridanera, hi ha la proposta de “preocupar-se per allò que depengui de nosaltres”, tal com apunta el teòleg.
Amb motiu del primer aniversari dels atemptats del 17A, Xavier Morlans proposa “activar la memòria, no com una queixa nostàlgica, sinó per estar ben atents i fer cadascú el que pugui”. Com el fet de treballar per la integració dels joves musulmans.
La vivència del memorial lliga així amb l'experiència personal i col·lectiva. “Tant en el cas dels atemptats, com també sobre la llarga lluita entre àrabs i jueus a l'Orient Mitjà”, apunta el teòleg. Un memorial que s'estén a les víctimes de l'11 de setembre del 2001 a Nova York; de l'11 de març de 2004 a Madrid; les de França, del novembre del 2015 a París i el juliol de 2016 a Niça; o les de Londres del juny de 2017. Avui recordem les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Es tracta de fer memòria contra la indiferència, diu. “La cultura de la informació immediata ens pot fer viure molt d'impacte i després desentedre'ns. Fer memorial, recordar les dates, com a cristians, és també pregar pels difunts”.
Viure l'islam amb dignitat
Morlans creu que la necessitat de fer memorial té relació amb la voluntat de “saber entendre d'on ve el mal”. Es remet als “experts que han seguit les biografies d'aquests nois a França, als barris de banlieu” i subratlla “la importància que aquests nanos puguin conèixer un islam modern, acceptat per la població europea”.
Això comporta tenir “mesquites en llocs cèntrics, arquitectònicament dignes”. Sinó, aquests joves que “rebutgen el consumisme europeu, rebutgen també la religió dels pares perquè la veuen com una cosa fosca, vella, carca, carrinclona, antiga, i llavors ve un gurú que ofereix l'islam, l'alternativa pura, heroica i desgraciadament immoladora i provocadora de caos i temors”.
Desactivar la ignorància
Morlans posa l'accent en l'educació i “en tot el que sigui integrar aquest jovent procedent de famílies de religió musulmana i d'ètnia aràbica”. Demana treballar l'educació des dels mitjans de comunicació per donar models de convivència. “Periodistes, preveres, creadors d'opinió, mestres i professors hem de fer xarxa per desactivar aquesta bomba que és la ignorància, el fanatisme, amb coneixement mutu”.
En concret, trenca una llança a favor de l'assignatura de cultura religiosa a l'escola. En aquesta línia, l'anterior director general d'Afers religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, va suggerir en acabar el curs la necessitat d'una assignatura de religió islàmica a les escoles.
De l'actual proposta Morlans critica la fórmula de la conferència Episcopal Espanyola que “vol conservar la classe de religió com a instrucció catequètica en el cristianisme”. Considera que “és en activitats extraescolars que l'escola cristiana ha de fer la seva proposta de primer anunci i d'itinerari cristià”. Malgrat tot, explica com “a la pràctica, a Catalunya i també en altres llocs d'Espanya, els mestres sobretot donen a conèixer els elements culturals de les grans religions”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.