(Laura Mor –CR) Associa el creure amb “una manera de ser” i amb valors com l'amistat, la solidaritat, la bonhomia i l'obertura als altres. El periodista Xavier Graset descobreix el seu itinerari de fe en aquesta entrevista en vídeo. “La fe té tots els dies per ser expressada i sentida”, defensa.
Nascut a Vila-seca, té 55 anys i viu a cavall de Reus i Barcelona. Actualment dirigeix i presenta el programa Més 324, que s'emet cada vespre de dilluns a divendres al canal informatiu 3/24. Per contrast amb la velocitat de l'actualitat, en aquesta entrevista parla de la necessitat d'aturar-se, de trobar espais de silenci. El mes de maig va participar com a convidat a la Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya.
“Déu és present arreu”
Fill de família nombrosa, creient i de pagès. Sentir-se cristià és una vivència transmesa a casa i que ha anat alimentant al llarg de la vida. “Déu, Jesús, és present arreu”, diu. Vinculat des de petit a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, hi va fer catequesi, confirmació i revisió de vida.
Li agrada la idea de ser “una baula” en la història del cristianisme: “No som els primers i espero que no siguem els darrers”. Ara els seus fills han fet la primera comunió i ha recuperat l'hàbit d'anar a missa. “No sóc practicant de cada diumenge; vaig espurnejant”, reconeix. De la litúrgia diu que “potser és una cosa afegida, que no té res a veure amb la creença, sinó amb la posta en escena, però que sempre m'ha meravellat”.
Sempre ha fet teatre al Centre Catòlic del poble. “Hi faig els pastorets cada any!” Un element folklòric, diu, que ha alimentat també els seus “referents”. Parla així dels “set pecats capitals, Llucifer i Satanàs”.
“Sempre que se'm crida, miro de col·laborar”
Considera “determinant” la parròquia de Sant Esteve on va créixer. Nen i monitor a l'esplai, s'atura per pensar quin altre servei hi va prestar: “Em sembla que també he sigut catequista, però només va ser un curs”.
De l'època a la parròquia a Vila-seca recorda milers d'iniciatives, trobades de Taizé i 'l'operació ampolla': “Arreplegàvem ampolles de cava que sobraven per Nadal”. Sempre amb finalitat solidària. Com el sopar que cada any organitza la parròquia de Bernat Calbó a Reus. “Sempre que se'm crida, miro de col·laborar”.
També havia tingut una tia monja: “Sor Caterina Foraster, de les clarisses de Pedralbes”. Reconeix que l'impressionava molt que fos “monja de clausura”. Ara ja va morir, però recorda com l'anava a veure de petit: primer amb el torn, després a través d'unes reixes i fins que les van treure.
La fe, una actitud personal
Com viure la fe avui? “L'entorn no hi ajuda, però al final és una actitud personal”. Sigui amb una implicació de cara a la comunitat o en “l'esfera íntima”, amb la transmissió de la fe als fills. El fet que la seva dona sigui creient “també ajuda” i diu que es fan costat a l'hora de “fer créixer la canalla en aquest ambient”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.