(Laura Mor –CR) Gestionar l'entorn és una responsabilitat ineludible. Així ho han defensat el monjo cistercenc Lluc Torcal i el consultor ambiental Josep Maria Mallarach. En el marc del diàleg 'Espiritualitat ecològica' celebrat al Monestir de Pedralbes, tots dos han coincidit en una “actitud unitiva” de la vida que integri els valors espirituals més profunds amb la cura del medi ambient.
“Cal unir una resposta de totes les religions i espiritualitats laiques davant les tendències insostenibles globals”. Mallarach, que estudia el patrimoni cultural i espiritual intangible arreu del món, ha explicat com “els organismes conservacionistes han reconegut com una necessitat apel·lar a l'espiritualitat”. Ha indicat que “el 85% de la humanitat està vinculada a grans religions tradicionals” i que cal “recórrer i apel·lar als valors més profunds per poder donar respostes que demanen sacrificis”. El missatge és inequívoc: “Aquest 20% que consumim el 80% dels recursos, hem de reduir consum, segur”.
El procurador general de l'orde del Cister, Lluc Torcal, també s'ha referit a la responsabilitat individual i col·lectiva davant la crisi ecològica. Ha posat d'exemple “el microcosmos” de les comunitats monàstiques: “Un monestir com Poblet no es construeix perquè duri quatre dies, sinó que es construeix per les futures generacions”.
L'esforç que cal fer avui, ha matisat, és per “llegar-ho millor del que ho hem trobat”. Des d'una òptica cristiana, contemplar paisatges és bo, però no suficient. En el seu discurs ha incidit en la necessitat de prendre partit i gestionar: “Hem de ser capaços de gestionar aquest patrimoni, amb aquest do que és la naturalesa, de forma que vagi a millor”.
Espiritualitat ecològica
El filòsof Francesc Torralba, moderador de la taula rodona, ha obert l'acte recordant que “espiritualitat ecològica és una expressió emprada pel papa Francesc a l'enciclica Laudato si'”. I que, al seu entendre, es tracta “d'una forma de vida que fa possible comprendre el món com una casa, com una llar”. És a dir: tenir cura, atendre o custodiar, ha apuntat.
Des de la tradició monàstica, aquesta visió de custòdia és un tret identitari :“L'ecologia no qualifica l'espiritualitat, sinó que és inherent a la forma d'entendre el cristianisme i la vida monàstica”, ha explicat Lluc Torcal. Així, ha parlat duna “lògica del do i de la gratuïtat, d'allò que ens ha estat facilitat per Déu, per tal d'utilitzar-lo pensant que això ha de ser llegat a les generacions futures”.
La capacitat de regenerar
L'any 2007 del monestir de Poblet va començar un procés de conversió ecològica. “Quan des d'un monestir s'està treballant en ecologia, el que fem és viure de manera profunda la nostra identitat”. Una transformació pràctica que ha modificat el dia a dia de la comunitat. “És gràcies a la capacitat de regenerar, de transformar, que podem redreçar les tendències que estan portant-nos a l'anomenat desastre ecològic”, ha dit Torcal.
Torralba, en aquesta mateixa línia, ha reconegut que “una espiritualitat ecològica sense renuncies, sense austeritat ni sobrietat és molt difícil d'imaginar”. I ha formulat una pregunta per obrir el debat: “Com conjugar això amb el confort i benestar que la gent vol a casa seva?”.
El llegat a les generacions futures
Josep Maria Mallarach és llicenciat en Geologia, màster en Ciències Ambientals, doctor en Biologia i consultor independent en diversos organismes i entitats nacionals i internacionals. Amb la seva intervenció ha defensat que “cal desprendre'ns de la mentalitat utilitarista i ser capaços d'assumir la responsabilitat de la cura”. Una reflexió que ha relacionat amb una tendència actual: “Ens hem obsedit en els drets i hem oblidat que tenim uns deures, també envers de les generacions futures”. “No som propietaris, sinó usufructuaris”, ha reiterat.
El públic també ha preguntat “com treballar les actituds de cura i contemplació que tenen a veure amb una bona sostenibilitat”. Mallarach hi ha respost afirmant que “als països occidentals, sobretot en els ambients urbans, tenim un dèficit de contemplació”. S'hi ha referit en termes d'unitat: “A diferència de l'observació, que analitza, diagnostica i sempre separa, la contemplació és una actitud unitiva, que ens permet participar de la unió amb tot el que ens envolta”.
Mallarach ha assenyalat com incideixen els valors culturals i espirituals en la conservació de la biodiversitat. Un estudi internacional es va preguntar “Qui ens pot ensenyar a actuar d'una manera perdurable?” Els antropòlegs que hi van treballar van observar tot un seguit de “pràctiques consolidades, depurades, al llarg de segles o mil·lennis”. Fins a afirmar que “dins l'univers cristià, les comunitats monàstiques són les més resilients”, ha dit.
La raó de fons? El seu sentit unitari de la mateixa realitat. Segons Torcal “l'arrel del conflicte ambiental és desentendre la unitat profunda entre el món material i el món espiritual”. Mallarach hi coincideix. Per a ell, l'espiritualitat ecològica és “aquella consciència, força, impuls, energia que parteix de la consciència profunda, per tant viscuda, cardíaca, no pas mental, de la unitat espiritual amb tota la creació, amb tots els éssers, animats o no animats”. Sentir que l'entorn és “la casa comuna” és un primer pas. Però en caldran més.
L'acte s'ha celebrat en el marc dels Diàlegs de Pedralbes, que organitza l'Ajuntament de Barcelona a través del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i que compta amb la col·laboració de Fragmenta Editorial.
Diàlegs de Pedralbes: Espiritualitat ecològica from Barcelona Cultura on Vimeo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.