Elecciones 21-D

Malgrat que les properes eleccions a Catalunya són totalment anòmales, el 21-D s’obriran els col·legis electorals perquè els ciutadans hi dipositin el vot. La forta polarització que les ha precedit en dispara l’interès dels resultats fins a límits màxims. Quan escric aquest article, encara no s’ha iniciat la campanya electoral i alguns candidats encara estan a la presó o pendents de la justícia belga. A la data de la seva publicació, falten quatre dies perquè els electors acudeixin a les urnes. N’assenyalo tres punts.

Primer, la necessitat que s’actuï amb màxima pulcritud. La temptació de fer trampes i enganys serà forta. La mentida, els arguments falsos, els relats tendenciosos, que fa temps que pol·lueixen la nostra atmosfera col·lectiva, es poden aguditzar de manera despietada. Hi pot haver més paperetes que votants registrats. Hi ha el risc d’utilitzar mitjans il·lícits per arrencar vots. La campanya es preveu dura i estranya. La Junta electoral es veurà impulsada a sucumbir davant de peticions estrafolàries. Convé que sapiguem construir ponts sobre aigües turbulentes. El recompte, vot a vot. Les paperetes de l’exterior estan amenaçades d’interferències. L’ètica democràtica ha de presidir qualsevol acció. És fàcil de dir. Difícil que passi. Cal estar atents i vigilants, més en temps de desconfiança mútua.

Segon, recuperació de la política. Quan els conflictes no es resolen en el moment que es produeixen, s’enquisten, es cronifiquen i esclaten en el moment més perillós. Unir els nou punts d’un quadrat només s’aconsegueix sortint de l’esquema mental. Tancat en ell, invocant un argument i un altre, legalitat inclosa, no és una pràctica sincera ni eficaç. El problema no és fonamentalment la llei, sinó les seves interpretacions. Sigui quin sigui el resultat, cal desactivar el 155, parlar de manera constructiva i negociar amb intel·ligència. Menys invocacions al diàleg per part dels protagonistes i més asseure’s a taula per portar-lo a terme. Prou de judicialitzar. Prou de generar por. Prou de dir mentides. Si tots no guanyem, hi perdem tots. Els egos i l’afany de poder són sempre una amenaça al bé comú.

Tercer, política al servei de les persones, amb atenció decidida a favor dels col·lectius més vulnerables i pobres. Els interessos econòmics més descarnats, les pressions de poder més subtils, els beneficis de les elits dominants... sovint sacrifiquen sense escrúpols els peons per guanyar la partida d’escacs i salvaguardar-ne els negocis. A partir de gener, els forats econòmics de l’Estat, que s’han ocultat en gran part, s’empassaran moltes il·lusions i esperances. Sofriment, sens dubte, i mancança. Els més necessitats pagaran una altra vegada les factures més costoses. La nostra societat s’assembla al Titanic. Mentre els protagonistes sopen i ballen al so de la música, molts obrers omplen les calderes de carbó. Uns i altres ignoren que xocarem amb l’iceberg. Cal tenir la direcció adient per salvar els obstacles que sorgeixin.