Pasar al contenido principal

Són centenars els preveres que arreu dels territoris de parla catalana han excel·lit en la vessant literària i especialment en poesia. Als segles XIX i XX Mn. Cinto Verdaguer o Mn. Pere Ribot al Principat; Mn. Miquel Costa i Llobera o Mn. Llorenç Riber a Mallorca; el Beat Mn. Gonçal Vinyes i el P. Francesc Martínez Miret a València, són alguns dels grans sacerdots poetes que han escrit en llengua catalana, per citar-ne només alguns que ja han mort.

La nissaga de capellans poetes no s’ha esgotat al segle XXI. A Menorca, el rector del seminari diocesà i de la Parròquia de Sant Esteve de Ciutadella, Mn. Joan Bosco Faner, acaba de publicar un preciós llibre de poesia que ha titulat «En l’amistat guaita l’Amic». En la presentació Bosco Faner s’explica «cada experiència d’amistat que visc, cada amic que em surt mentre vaig fent camí, sento, i cada dia més, que descobreix Déu, o que almanco en té capacitat, qui en fa de l’amistat la seva realitat més preuada, qui viu, en la relació amb l’amic, l’amiga o els amics, una sensació tan especial, tan íntima i tan profunda que, sense saber prou bé el perquè, se sent abocat a donar gràcies. Gràcies a Déu. Gràcies al Déu Amor».

Bosco Faner poua en la riquesa del pensament més genuí de Sant Agustí referent a Déu, sobretot en l’experiència de la seva admirable conversió narrada a les Confessions: «em vas tocar, i ara desitjo ardentment la teva abraçada».

El llibre està distribuït en tres capítols: De l’amistat, Dels amics, De l’Amic. En el primer parteix del descobriment personal, de la famosa màxima de Delfos, «coneix-te a tu mateix». Són 10 poemes que arrenquen del manament nou de l’amor. Al final de cada poema, un fragment del Càntic dels càntics i un suggeriment per a la reflexió personal.

El segon capítol, amb dotze poemes, com dotze van ser els apòstols amics de Jesús, dedicats a dotze persones amigues. Al final, uns fragments de les cartes de Sant Joan i també el suggeriment per a la reflexió.

El tercer capítol, extraordinàriament original, té 21 poemes, un per a cada capítol de l’Evangeli de Joan, el llibre de capçalera dels místics de tots els temps. Al final de cada poema, hi ha un diàleg entre l’orant, que pregunta breument, i Jesús que respon.

El poema desè glossa la paràbola del Bon Pastor. L’orant pregunta a Jesús «per què hi ha lladres que ens roben la pau i la consciència?» i Jesús respon: «N’hi ha perquè no tothom ha tingut la sort de tenir a prop seu uns bons pastors: pares, germans, amics, educadors, catequistes... que s’hagin preocupat per la seva formació (...) Ja convé que els educadors d’avui tinguin present aquesta imatge que arriba amb un advertiment: davant veus estranyes, els pastors s’han d’espavilar!».

Un bon llibre per a la reflexió personal, però també pel treball en petits grups. Els poemes de Bosco Faner mostren la singular experiència espiritual d’un prevere que descobreix l’Amic en l’amistat de moltes persones que l’envolten.

Norbert Miracle

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.