Pasar al contenido principal

Per segon dia consecutiu la Litúrgia ens fa reflexionar sobre el Llibre de Jonàs i sobre la misericòrdia de Déu que obre els nostres cors i que tot ho venç. Aquesta és la lectura que ens dóna el Papa assumint a l’homilia d’avui la història sencera del profeta, un «tossut que vol ensenyar a Déu com s’han de fer les coses». L’últim capítol serà narrat a la celebració de demà, però ja coneixem el que va passar. El Senyor demana a Jonàs convertir la ciutat de Nínive: el primer cop el profeta defuig fer-ho; el segon cop ho fa i «se’n surt», de totes maneres, observa Francesc, queda «indignat», «enrabiat» davant del perdó que el Senyor concedeix al poble que amb el cor obert s’ha mostrat penedit. Jonàs era un «tossut», diu Francesc, «més aviat era rígid que tossut», «malalt de rigidesa», tenia «l’ànima emmidonada»:

«Els tossuts d’ànima, els rígids, no entenen què és la misericòrdia de Déu. Són com Jonàs: «Hem de predicar que fossin castigats per què han obrat malament i cal que vagin a l’infern...» El rígids no saben engrandir el cor com ho fa el Senyor. Els rígids són pusil·lànimes, amb un cor petit i tancat, aferrats a la justícia pura i dura. Obliden que la justícia de Déu s’ha fet carn en el seu Fill, s’ha fet misericòrdia, s’ha fet perdó; per què el cor de Déu és sempre obert a perdó».

El que obliden els rígids, afegeix Francesc, és allò que «la omnipotència de Déu deixa veure i que es manifesta sobretot a la seva misericòrdia i en el seu perdó».

«No és fàcil entendre la misericòrdia de Déu. Cal pregar molt per a entendre-la per què és una gràcia. Estem acostumats al «me l’has feta, te la tornaré»; a la justícia del «paga pel que has fet». Però Jesús ha pagat per nosaltres i continua fent-ho».

Déu, insisteix el Papa referint-se a la història de Jonàs, hagués pogut abandonar el profeta en el seu entossudiment i la seva rigidesa, però ha anat a parlar-hi i a convèncer-lo, l’ha salvat com ha fet també amb la gent de Nínive: és «el Déu de la paciència, el Déu que sap acariciar, que sap engrandir els cors».

«Heus aquí el missatge d’aquest llibre profètic», torna a subratllar com a conclusió el Papa, «un diàleg entre la profecia, la penitència, la misericòrdia i la pusil·lanimitat o la tossuderia.

Però sempre venç la misericòrdia de Déu, per què és la seva omnipotència la que es manifesta en la misericòrdia. Jo em permeto aconsellar-vos avui agafar la Bíblia i llegir el Llibre de Jonàs – és molt curtet, són tres pàgines – i que us fixeu en com actua el Senyor, com és la seva misericòrdia, com el Senyor transforma els nostres cors. I donar les gràcies al Senyor per què ser tant misericordiós».

Traducció per Mònica Mor

Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.