La poesia inquietant de Sampere

Saber más

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Carles Duarte

(Ramon Bassas –CR) “Màrius Sampere és un dels nostres grans poetes actuals, un dels més agosarats, dels més esfereïts i enlluernadors” comença Carles Duarte en parlar-nos del poemari Dèmens, l’últim d’aquest autor que ha triat. Duarte també és poeta i tots dos comparteixen l’honor de la Creu de Sant Jordi. Ara dirigeix la Institució Cultural del CIC i presideix el CONCA, a més de copresidir el Consell Editorial de Catalunya Religió. Coneix bé l’obra de Sampere. “En aquest darrer llibre, hi retrobem la seva voluntat metafísica de recerca del sentit de l'existència i de confrontació dramàtica amb Déu i amb la consciència de la proximitat de la mort”, ens diu. I afegeix que Sampere, que va guanyar el prestigiós premi Lletra d'Or de l'any passat amb L'esfera insomne, “constitueix una de les veus més originals de la literatura catalana per l'ambició i el coratge que presideixen la seva obra”.

¿Per què ens el recomana? “Sobretot”, respon Duarte, “perquè Dèmens ens convida a una lectura inquietant i d'una impressionant volada lírica, a l'abast només dels veritables clàssics. És un volum per anar-s'hi endinsant sense presses. Hi reconeixerem de vegades l'angoixa de l'autor i sovint quedarem atrapats per la poderosa capacitat evocadora de les seves imatges. Crec que la millor manera d'explicar la naturalesa d'un poemari és oferir-ne un breu tast”. I, dit i fet, tria aquest petit recull de versos per fer-nos-ho veure:

“Sempre, sempre serà de nit
quan Déu dorm”

"Els més savis han marxat,
queden les coses tal com són,
no parlen amb ningú"

"Des d'aquí dalt/des d'aquí dalt
s'albiren
totes les possessions dels morts
són les meves".

Molt bé. Li diem. Una bona tria. “Llegir Màrius Sampere és constatar i celebrar que la poesia catalana aporta avui a la cultura europea personalitats de dimensió universal”, conclou Duarte, que segur que farà descansar el seu habitual corbatí aquests dies de festa.

Fitxa del llibre