"Cal prendre consciència que aquí som uns privilegiats"

(La Salle) El Germà Antonio Domínguez va néixer a Pumarejo de Tera, un poble de la província de Zamora, el 24 de gener de 1945. Als 12 anys va agafar un tren camí de Mollerussa per iniciar la seva formació. Estudià Magisteri i la llicenciatura en Filosofia i Lletres (especialitat Geografia i Història) a la Universitat de Barcelona. Als 25 anys va proclamar la seva voluntat de ser Germà de La Salle. Ha desenvolupat la seva tasca a les comunitats d’Oliana, Manresa, Cambrils, Tarragona, Bonanova i, finalment, Montcada i Reixac. Aquí fa 30 anys que hi viu. Ha impartit classes d’anglès, geografia i religió, entre d’altres tasques. És molt estimat pels alumnes que l’anomenen, afectuosament, Brother.

Com va sorgir la idea d’anar al Togo? Quin era l’objectiu del viatge?

El principal objectiu era reforçar la Comunitat de Germans de La Salle del Centre de Formació Rural de Tami, actualment formada per dos membres. Hi he estat un total de sis mesos que m’han permès adonar-me de com viuen les persones d’allà i com valoren el poc que tenen.

Quins preparatius previs van caldre?

És un viatge que cal fer amb força planificació. Vaig anar a un Centre de Sanitat exterior per posar-me les vacunes necessàries per visitar països tropicals. D’altra banda, vaig fer la paperassa (visat) per creuar les fronteres i ser allà legalment. Pel que fa al mitjà de transport, tampoc hi ha vol directe: l’avió d’El Prat em va dur fins a Casablanca, on vaig enllaçar amb un altre vol fins a Lomé, la capital del Togo. Allà m’hi esperava el Director de la Comunitat de Tami, que es troba a 650 quilòmetres d’on érem.

Què el va animar a emprendre aquesta aventura?

Realment, era una assignatura pendent a la meva vida. Des de jove havia sentit la crida per anar de missioner. De fet, quan vaig acabar el Noviciat a Salamanca (1965) vaig ser destinat a Perú-Bolívia, però finalment no va poder ser. Fa uns mesos, la vida em va plantejar una oportunitat i la vaig agafar. Han estat diversos els motius que m’han donat l’empenta: aventura, solidaritat, aprenentatge, evangelització i creixement personal. M’he aproximat a una nova cultura amb respecte, amb prudència, “no conec i no em coneixen”, és una cascada de sentiments. Ells m’han acollit amb simpatia i m’han fet sentir un més. He vingut amb el cor ple de bons records.

Què és el que més el va sorprendre?

Quan vaig arribar a Tami em va sorprendre la manera de viure d’aquella gent, la manera de treballar el camp o la cura del ramat. Certes coses em va fer venir records de la meva infantesa. Avui en dia, aquí, els agricultors han introduït la maquinària agrícola que fa la major part de la feina; en canvi, allà, encara l’esforç humà és el principal factor de treball. També em va sorprendre positivament el somriure de nens i adults malgrat les condicions de vida tan dures.

Com era un dia normal de la seva vida allà?

Em llevava a les 4:45h, després fèiem la pregària i, a continuació, esmorzava. La resta del matí la dedicava a treballar l’hort. A les 12h era temps per dinar i descansar. A la tarda, després de les 17h (abans la calor era insuportable) encara dedicava una estona més a l’hort. De 18:30 a 19h fèiem pregària en comunitat. Finalment, hi havia el sopar i la sobretaula fins les 20:15h, quan ja ens retiràvem a descansar.

I com és el dia a dia d’un togolès?

Treballen matí i tarda, tant homes com dones. De 5:30 a 9:30h els homes són al camp. Les dones s’incorporen mitja hora més tard, aturen la feina per alletar els nadons a les 9:30h, i hi tornen mitja hora més tard fins a les 12h. De 12 a 15h és temps de tornar a casa: dinar, descansar i fer les tasques de la llar.

Quins són els projectes que duu a terme el Centre de Formació Rural de Tami?

Aquest centre va ser fundat pels Germans de La Salle l’any 1973. Els Germans estan compromesos amb els que menys tenen, amb els pobres de la terra, amb la gent del camp. Els projectes que té en marxa pretenen assolir els següents objectius: Fer front a la fam de la regió, ensenyar les tècniques de conreu de la terra i la cura de la ramaderia millorant les tècniques tradicionals, formar de manera integral a tota la família: salut, higiene, cura dels nens/es, tasques de la llar, alfabetització, millora de l’alimentació. Ensenyar a transformar i conservar els productes de la terra per a la posterior comercialització, formar líders rurals per a la transformació del medi, amb l’objectiu que tornin als seus poblats per a posar en pràctica tot allò après i millorar així les seves condicions de vida i les dels veïns del seu entorn, fomentar, amb l’ajuda de PROIDE, la formació dels mestres i col·laborar amb les escoles d’ensenyament catòlic.

Què representa per als nens de Tami poder rebre una educació?

Com preveu que serà el seu futur? El futur d’Àfrica resideix en l’educació d’homes i dones. La formació els canvia la vida totalment, aprenen a llegir, escriure, i els capacita per a seguir amb estudis posteriors. Els permet conèixer altres realitats diferents de les que viuen i com poden millorar la seva qualitat de vida.

Després d’aquests mesos allà, quin missatge donaria als que som aquí?

Cal prendre consciència que aquí som uns privilegiats, que hem de valorar cada peça de roba que tenim, cada parell de sabates, cada entrepà que mengem. No hem de llençar res i hem de procurar ser més austers, aprofitar-ho tot, no malbaratar aigua...

Aquesta experiència ha canviat la seva forma de veure la vida?

Doncs, realment, sí. És una experiència que marca. Estic convençut que he après més jo d’ells que ells de mi. Tot el que he vist i he viscut m’ha ajudat a prendre consciència dels grans privilegis que tenim al primer món: alimentació, sanitat, habitatge, educació...

Un desig per al Togo...

Que el sol il·lumini també aquests germans nostres.