“Cal obeir Déu abans que als homes". Aquesta és la resposta de Pere que està junt amb els apòstols davant del Sanedrí després de ser alliberats de la presó per un àngel. Estava prohibit ensenyar en el nom de Jesús, això li havia recordat el gran sacerdot, però han omplert Jerusalem amb el seu ensenyament. L'homilia de Francesc parteix d'aquest episodi que es narra en la primera lectura dels Fets dels Apòstols. Per entendre aquest esdeveniment, el Papa es refereix també al que es narra abans en el llibre dels Fets, als primers mesos de l'Església, quan la comunitat creixia i va haver-hi molts miracles. Era la fe del poble, però també dels "murris", assenyala el Papa, "que volien fer carrera" com Ananies i Safira. El mateix succeeix avui en dia, fa notar Francesc. I així hi havia qui menystenia, tenint-lo per ignorant "aquest poble creient" que portava en peregrinació els malats davant els apòstols: "El menyspreament al poble fidel de Déu que mai no s’equivoca". Llavors Pere, que per por que havia traït Jesús el Dijous Sant, aquesta vegada, coratjós, respon que "cal obeir Déu abans que als homes". Aquesta resposta ajuda a comprendre que "el cristià és testimoni d'obediència", com Jesús, que es va anorreà en l’hort de les oliveres i digué al Pare: "Que es faci la teva voluntat, no la meva":
"El cristià és un testimoni d'obediència i si nosaltres no estem en aquest camí de créixer en el testimoni de l'obediència que no som cristians. Almenys caminar en aquest camí: testimoni d'obediència.. Com Jesús. No és testimoni d'una idea, d’una filosofia, d’una empresa, d’un banc, d'un poder: és testimoni d'obediència. Com Jesús".
Però esdevenir "testimoni d’obediència" és "una gràcia de l'Esperit Sant", explica el Papa:
"Només l'Esperit pot fer-nos a nosaltres testimonis d'obediència. 'No, jo vaig amb aquest director espiritual, jo llegeixo aquest llibre...' Tot està bé, però només l'Esperit pot canviar-nos el cor i pot fer-nos a tots testimonis d'obediència. És una obra de l'Esperit i hem de creure, és una gràcia que hem de demanar: 'Pare, Senyor Jesús, enviem el vostre Esperit perquè jo esdevingui un testimoni d'obediència', és a dir un cristià ".
Ser testimoni d'obediència comporta conseqüències com ens diu la primera lectura: després de la resposta de Pere, el volien matar:
"Les conseqüències del testimoni d'obediència són les persecucions. Quan Jesús pronuncia les Benaurances acaba: 'Feliços vosaltres quan us perseguiran, insultaran'. La creu no es pot treure de la vida d'un cristià. La vida d'un cristià no és una status social, no és una manera de viure una espiritualitat que em fa bo, que em fa una mica millor. Això no és suficient. La vida d'un cristià és el testimoniatge en obediència i la vida d'un cristià està plena de calúmnies, rumors, persecucions".
Per ser testimonis de l'obediència com Jesús, conclou el Papa, cal pregar, reconèixer-se pecadors, amb tanta "mundanitat" en el cor. I demanar a Déu per "la gràcia d’esdevenir un testimoni d'obediència" i no espantar-se quan arribin les persecucions, "les difamacions", perquè el Senyor ha dit que quan hom serà portat davant el jutge, "Serà l'Esperit qui ens dirà què hem de respondre".
Traducció per Pere Prat Serra
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.