"No oblidem que la nostra fe és concreta"

No oblidar mai que la nostra fe és concreta i rebutja contractes i idealitzacions. Així s’ha expressat el Papa Francesc a la Missa matutina a Casa Santa Marta, a la qual han participat també els cardenals consellers del C9, que des d’avui fins al 26 d’abril es reuneixen amb el Sant Pare. El Pontífex ha posat l’accent en la llibertat que ens dóna l’Esperit Sant, que fa que l’anunci de l’Evangeli tingui lloc sense contractes ni rigidesa. [Servei d’Alessandro Gisotti]:

L’encontre de Nicodem amb Jesús i el testimoni de Pere i Joan després de la curació de l’home invàlid han estat al centre de l’homilia del Papa Francesc a Casa Santa Marta, en la primera Missa matutina a la Domus després de la pausa per les Festivitats pasquals. Jesús, ha observat, explica a Nicodem amb amor i paciència que cal “néixer de dalt”, “néixer de l’Esperit Sant” i per tant passar “d’una mentalitat a una altra”. Per entendre millor això, ha dit, ens podem aturar justament en el que narra la Primera Lectura, dels Fets dels Apòstols. Pere i Joan guareixen l’home invàlid i els doctors de la llei no saben què fer, com “amagar” això, “perquè la cosa és pública”. I a l’interrogatori “ells responen amb simplicitat” i quan els manen no parlar-ne més, Pere respon: “No! No podem callar el que hem vist i escoltat. I... continuarem així!”.

El Verb s’ha fet carn, la nostra és una fe concreta

Vet aquí, ha dit el Papa, “la concretesa d’un fet”, “la concretesa de la fe” respecte als doctors de la llei que “volen entrar en negociacions per arribar a pactes”: Pere i Joan “tenen valentia, tenen la franquesa, la franquesa de l’Esperit”, “que significa dir obertament, amb valentia, la veritat, sense tractes.” Aquest és “el punt”, la concretesa de la fe”:

“A vegades oblidem que la nostra fe és concreta: el Verb s’ha fet carn, no s’ha fet idea: s’ha fet carn. I quan recitem el Credo, diem totes les coses concretes: ‘Crec en Déu Pare, que ha fet el cel i la terra, crec en Jesucrist, que ha nascut, que ha mort...’; són tot coses concretes. El Credo no diu: ‘Jo crec que haig de fer això, que haig de fer això, que haig de fer això, o que les coses són per aquestes...’: no! Són coses concretes. La concretesa de la fe que porta a la franquesa, a la testimoniança fins al martiri, que és contrari als tractes o a la idealització de la fe”.

A vegades també l’Església ha caigut en una “teologia del “es pot” i “no es pot”

“Per aquests doctors de la llei –a prosseguit– el Verb “no s’ha fet carn: s’ha fet llei: i s’ha de fer això fins aquí i res més”; “s’ha de fer això” i cap altra cosa: “I així estaven engabiats en aquesta mentalitat racionalista, que no ha acabat amb ells, eh? Perquè a la història de l’Església, tantes vegades... Però l’Església mateixa que ha condemnat el racionalisme, l’Il·luminisme, després tantes vegades ha caigut en una teologia del ‘es pot i no es pot’, ‘fins aquí, fins allà’, i ha oblidat la força, la llibertat de l’Esperit, aquest renéixer de l’Esperit que et dóna la llibertat, la franquesa de la predicació, l’anunci que Jesucrist és el Senyor”.

Que el Senyor ens doni l’Esperit per anunciar l’Evangeli sense rigiditat

“Demanem al Senyor –ha estat la invocació del Papa– aquesta experiència de l’Esperit que va i ve i ens porta endavant, de l’Esperit que ens dóna la unció de la fe, la unció de la concretesa de la fe”: “El vent bufa allà on vol i en sents la veu, però no saps d’on ve ni on va. Així és qui ha nascut de l’Esperit’: sent la veu, segueix el vent, segueix la veu de l’Esperit sense conèixer on acabarà. Perquè ha fet una opció per la concretesa de la fe i el renaixement en l’Esperit. Que el Senyor ens doni a tots aquest Esperit pasqual; anar pels camins de l’Esperit sense pactes, sense rigiditat, amb la llibertat d’anunciar a Jesucrist com Ell ha vingut: en carn”.

Traducció per Ignasi Segura Renau