L’atur juvenil, un fenomen estructural

(Obra Social "la Caixa") Un estudi de l’Observatori Social de ”la Caixa” evidencia que la desocupació entre els joves amb baixa qualificació és un fenomen estructural. La relació entre baixa formació i desocupació dels joves és un cercle viciós difícil de trencar. Es tracta d’una de les conclusions dels estudis que protagonitzen el segon dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”: Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

El primer informe contingut al dossier, Baix nivell educatiu, baixa participació laboral, elaborat per la professora titular d’economia aplicada de la Universitat d’Oviedo, Begoña Cueto, analitza el fenomen de l’atur juvenil a Espanya, el país de la Unió Europea en el qual hi ha hagut una reducció més important de l’ocupació en aquest col·lectiu, concretament de 22 punts entre el 2007 (quan la taxa d’ocupació assolia el 55,7 %) i el 2015 (33,7 %).

Tanmateix, els factors estudiats, gràcies a l’explotació de les microdades de l’Enquesta de Població Activa, detallen que l’efecte de la destrucció d’ocupació és molt diferent segons el nivell d’estudis, ja que els joves amb un dèficit de formació tenen un problema tant de desocupació com d’inactivitat, és a dir, no participen en el mercat de treball.

La influència de la formació en la desocupació juvenil

L’autora de Baix nivell educatiu, baixa participació laboral manifesta que l’atur juvenil s’ha tractat erròniament com un fenomen homogeni. L’estudi revela que la situació de partida de cada jove pel que fa al seu nivell d’estudis influeix directament en el seu èxit laboral i, en conseqüència, en el seu futur, en la seva probabilitat de risc de pobresa i exclusió social.

A El repte de la Garantia Juvenil, de la professora titular de Sociologia de la Universitat de Valladolid, Almudena Moreno, insisteix en la idea de l’arrelament de la desocupació dels menys qualificats. La professora sosté que, com menys edat i menys formació, més alta és la taxa de desocupació, cosa que, a més, s’ha accentuat amb la crisi.

Durant la recessió, la taxa d’ocupació dels menors de 30 anys s’ha reduït entre 25 i 30 punts en la població que disposa d’estudis primaris, 20 punts entre els que tenen l’ESO i 10 punts entre els que tenen estudis superiors.

A banda dels joves, segons mostra l’informe de Cueto, tant en els moments d’expansió com en els de crisi, la taxa d’ocupació entre les persones amb qualificació baixa no arriba al 60 % en els moments centrals de les seves vides, mentre que la de les persones que tenen estudis superiors assoleix el 90 %. Per tant, es tracta d’un fenomen molt arrelat, fins al punt que, des de mitjan anys 80, l’ocupació dels homes amb baixa qualificació ha descendit 20 punts.

La crisi va empènyer els joves a la inactivitat i a continuar estudiant

L’informe de Cueto vol també desmuntar el mite dels «ni-nis», que categoritza negativament els joves que ni estudien ni treballen. De fet, l’autora explica que el percentatge d’estudiants és molt similar al d’ocupats (36,7 % i 37 %, respectivament).

Pel que fa als joves inactius que no participen en el mercat de treball (no treballen ni estan enregistrats a les llistes d'atur), aquests casos han augmentat considerablement amb la crisi. El 2008, eren inactius el 32,5 % dels menors de 30 anys, una xifra que el 2016 va assolir el 44,5 %.

N’és la causa principal que molts joves han continuat els seus estudis, especialment els que tenen nivells mitjans. De fet, entre els que van completar l’ESO el 2006 eren inactius el 36 %, el 23,5 % perquè cursaven estudis; el 2016, en canvi, eren inactius el 51,8 % dels joves que tenien educació secundària, el 43,9 % dels quals perquè seguien estudiant.

Tot i això, hi ha altres raons per no buscar feina, i aquestes no són homogènies segons el nivell d'estudis i sexe. La malaltia o incapacitat pròpia o la cura de persones dependents i les responsabilitats familiars són alguns dels motius esgrimits per no buscar feina activament.

Si analitzem les estadístiques segons els estudis, es en el grup de joves amb estudis primaris on augmenta el percentatge de raons no vinculades a la formació (24 %, enfront del 10 % que suposen en altres grups). En canvi, si mirem les dades tenint en compte el sexe, veiem com la malaltia o incapacitat pròpia es la raó per no cercar feina en un 228,5 % d'homes i un 17,2 % de dones que tenen estudis primaris. Entre les dones, la cura de dependents o les responsabilitats familiars o personals són altres de les causes rellevants per no buscar feina, especialment entre els qui tenen estudis primaris.

El repte de la Garantia Juvenil

A més a més, l’article d’Almudena Moreno analitza el motiu pel qual les polítiques d’ocupació (formació, assessorament en la cerca de feina o incentius a la contractació) no estan funcionant a l’hora de combatre la desocupació juvenil. D’una banda, els joves amb menys formació són els que es registren menys com a demandants d’ocupació. Els que acudeixen més a les oficines d’ocupació són el qui han cursat l’ESO, i són, també, els més beneficiats per l’aplicació de la Garantia Juvenil, una recomanació adoptada pel Consell Europeu perquè els menors de 25 anys tinguin una oferta d’ocupació i formació quatre mesos després d’haver acabat els seus estudis o d’haver entrat en situació de desocupació.

A Espanya, on aquesta iniciativa s’aplica des del 2014, l’acollida ha estat limitada, tot i que des de l’agost del 2015 les persones inscrites han augmentat, ja que en aquestes dades es va ampliar el rang d’edat fins als 29 anys. En el cas de les persones registrades com a demandants d’ocupació, les inscrites en la Garantia Juvenil eren el 52,9 % en el tercer trimestre del 2016; entre les persones joves aturades de l’EPA (Enquesta de població activa), amb prou feines un 30 % s’hi havien inscrit, i el percentatge cau fins al 14 % entre els joves que ni estudien ni treballen. Tan sols el 25 % dels joves espanyols coneixia, l’abril del 2016, l’existència d’aquesta iniciativa, segons l’Eurobaròmetre.

Amb tot i això, hi ha altres indicadors de la Garantia Juvenil que val la pena analitzar, com el percentatge de joves que, després d’haver-hi estat registrats sis mesos han trobat ocupació o formació. A Espanya, només ho van fer un 38 % dels inscrits, davant del 71 % d’èxit dels irlandesos o el 68 % dels italians. En el cas dels espanyols, el 30 % van trobar feina, el 55 % s’estaven formant; el 12 % eren aprenents i l’1 % feien pràctiques.

L’autora recomana reformular els criteris d’aplicació de la Garantia Juvenil abans del 2020, any en què finalitza, així com donar-hi més visibilitat i millorar els sistemes d'avaluació i la coordinació entre institucions per donar a conèixer aquest tipus d’iniciatives que en altres països ha funcionat millor.