Art per viure el Divendres Sant

(Eloi Aran. CR) El que proposem per aquests dies del tridu pasqual és poder atansar-nos als misteris que celebra el cristianisme acompanyats per diverses obres d'art localitzades a Catalunya, tot intentant arribar a "admirar la seva santedat", tal com proposava sant Bernat. Per aquesta finalitat es presenten tres obres per cada dia, de diferents èpoques i localitzacions, que ens ajuden a tornar a fer present alguna de les escenes de la setmana santa. Cadascuna d'aquestes obres es descriu molt breument, la intenció principal no és la fruïció artística, per tal de donar peu a uns punts de meditació personal.

Pots consultar tambe la llista d'obres del Dijous Sant.

Ecce homo

Descripció: Obra del 2013 del pintor tarragoní Jaume Queralt a l'ermita de Puigcerver. Situada en un dels angles de la nau central de la capella. Actualment també ha pintat el via crucis del nou temple parroquial de Bonavista, a Tarragona. (més info).

Meditació: L'afirmació llatina "Ecce homo", que equival a "heus aquí l'home", l'associem a la figura de Crist sofrent, després de les humiliacions patides a mans dels soldats romans. Ara bé, en el fons, també representa allò que és la pròpia condició sofrent de la humanitat, tots som un "ecce homo" i, més encara, com seguidors del Crist, sabem del cert que caldrà dur amb nosaltres la nostra pròpia creu. La pintura es centra en el rostre del Crist, que mira cap amunt, com qui interroga pel sentit de tot plegat. En Crist, Déu no dóna explicacions del mal, seria un intent de justificar-lo, de raonar-lo, però sí sabem del cert que ens acompanya en el nostre camí de dolor.

Crist en creu

Descripció: La imatge del Sant Crist que es venera avui és una còpia delicada de la imatge que fou destruïda l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil. És obra de l’escultor Joaquim Ros, i conserva el peu de la imatge original cremada. Diu la bella tradició que la imatge del Sant Crist de Balaguer fou la primera que es va fer al món. L’autor fou Nicodem, que encara tenia la imatge de Crist guardada dins seu. La imatge inicià un llarg periple des de Jerusalem cap al mediterrani, fins que pujà pel Segre fins aturar-se davant el convent de les Clarisses d’Almatà. (més info de cataloniasacra)

Meditació: La llegenda de la veritable imatge del Crist en Creu que trobem aplicada al Crist de Balaguer ens desvetlla un sentiment molt profund i arrelat en el cristianisme: poder retornar als peus de la creu, davant del Crist, i preguntar-se allò dels exercicis espirituals "Què he fet per Crist, què faig per Crist, què he de fer per Crist?" o bé, com canta l'espiritual afroamericà "Hi eres tu quan el duien a la creu?". La creu ens mostra un amor lliurat fins a les darreres conseqüències, fins i tot en la nit fosca de l'abandonament, on la divinitat s'amaga. Un altre cantant contemporani, allunyat de la religió institucional, com és en Joaquin Sabina ho recorda en una de les seves cançons: "Que no te vendan amor sin espinas".

La pietat

Descripció: Obra de Bartolomé Bermejo, del 1490, que trobem a la sala capitular del Museu de la Catedral de Barcelona. El tema central d'aquesta obra és La Pietat o Pietà, és a dir, la representació de Maria, la Mare de Jesús, amb el seu fill mort damunt la seva falda, després de la crucifixió. A la dreta del grup principal s'hi troba el retrat del donant, Lluís Desplà (1444-1524), que apareix agenollat. A l'esquerra hi ha representat Sant Jeroni vestit amb hàbits cardenalicis i amb un lleó adormit als seus peus. El pintor ha situat l'escena en un paisatge a cel obert representat amb tota mena de detalls. En primer terme s'observen flors i plantes silvestres i petits animalons com papallones, marietes, un llargandaix, una cadernera, un escurçó, etc. Al fons s'hi veu la creu del Calvari i la ciutat de Jerusalem. El cel està parcialment ennuvolat i mostra les llums violàcies del capvespre. Mesura 164 x 178 cm. (més info)

Meditació: Estem davant una pintura d'un autor hispànic amb les propietats de la devotio moderna flamenca, és a dir, està pensada per endinsar-nos en l'escena i perdre'ns-hi. Fixem-nos en Sant Jeroni, l'autor de la Vulgata (traducció al llatí de les Escriptures): Ell ens convida a penetrar en el dolor de la Passió i de la Mare de Déu a través de les Escriptures. Què fem aquests dies sinó això?. Fixem-nos també en l'altra figura al costat de la Mare de Déu, en Lluís Desplà: està retratat sense afaitar, pèl a pèl. No hi ha intenció de "posar-lo maco", que és el que fem sovint nosaltres mateixos en la pregària, "posar-nos macos davant de Déu", sinó que ens indica com entrar en relació amb l'escena de la Pietat, amb recolliment i devoció, mirant que puguem "tocar" lleugerament el peu del Crist davallat i mort. Finalment podem perdre la nostra mirada en els infinits detalls del quadre. Per exemple, mirem com hi ha una cua de serp que s'amaga darrera una escletxa: el mal, representat com un rèptil, fuig de l'acció de la gràcia com també podem veure en les gàrgoles de l'absis de la Basílica de la Sagrada Família.