Art per viure el Dijous Sant

(Eloi Aran. CR) Deia sant Bernat de Claravall que "Els fidels es queden esbalaïts per l'art, però se'n van sense admirar la seva santedat" (apologia a Guillem). Potser avui podem compartir la mateixa opinió de sant Bernat quan veiem la "gentrificació" artística dels quals són objectes passius els actius artístics i patrimonials eclesials: els turistes i visitants converteixen amb la captura fotogràfica un objecte de culte en un de consum, perdent pel camí el missatge i el sentit al qual volen assenyalar com el dit del savi que apunta a la lluna, per usar la coneguda dita oriental.

El que proposem per aquests dies del tridu pasqual és poder atansar-nos als misteris que celebra el cristianisme acompanyats per diverses obres d'art localitzades a Catalunya, tot intentant arribar a "admirar la seva santedat", tal com proposava sant Bernat. Per aquesta finalitat es presenten tres obres per cada dia, de diferents èpoques i localitzacions, que ens ajuden a tornar a fer present alguna de les escenes de la setmana santa. Cadascuna d'aquestes obres es descriu molt breument, la intenció principal no és la fruïció artística, per tal de donar peu a uns punts de meditació personal.

El Sant Sopar

Descripció: Obra escultòrica a la façana de la passió de la Basílica de la Sagrada Família, de Josep Maria Subirachs, que va rebre l'encàrrec el 1896. És l'escena des d'on parteix el relat de la passió d'aquesta façana, en el nivell més baix, i que finalitza amb el vel esquinçat del temple, al capdamunt de la composició.

Meditació: Sobta el canvi compositiu del típic "sant sopar" ja que Jesucrist no està al centre, envoltat dels apòstols al seu costat, i mirant cap a l'espectador. Jesucrist està d'esquenes, mostrant-nos fins i tot la seva columna vertebral descarnada, amb les mans obertes cap al temple, tot amagant de l'espectador suposadament les dues espècies eucarístiques. A voltes a Déu només li podem veure les esquenes, bé perquè no podríem suportar la contemplació de la seva faç, o bé perquè - com sol passar - trobem el sentit darrer de la vida "a toro pasado" (Ex 33,18-32). Per altra banda, en la institució de l'Eucaristia Jesucrist no només ofereix un lloc de trobada entre Déu i l'home, sinó que constitueix la comunitat i la continuïtat del seu cos en l'Església; per això, amb aquest conjunt escultural es convida a relacionar el mateix temple de la Sagrada Família amb la seva pròpia finalitat, com si digués: "em trobareu a dintre, em trobareu en l'assemblea". Potser ens pot ajudar veure avui la pel·lícula "El festí de Babette".

Lavatori de peus

Descripció: Quadre de grans dimensions del s. XVIII que presideix la Capella del Santíssim de la Basílica de Santa Maria del Mar. L'escena central del quadre, més il·luminada que la resta, representa quan Jesucrist, agenollat, renta els peus a Pere. No sabem si Pere està protestant o bé, amb els braços oberts, està acceptant l'acció del lavatori. La resta dels deixebles té posicionaments diversos. Alguns es predisposen a ser rentats mentre que d'altres sembla que ho discuteixen. Podem identificar clarament a sant Joan, sense barba i reclinat, i Judes arraconat al fons amb la bossa i les monedes del pagament de la seva traïció.

Meditació: Sobta que en l'evangeli de sant Joan i hagi un bescanvi del sant sopar pel relat del lavatori dels peus, un fet que només apareix en el darrer dels evangelis. Sembla que l'autor identifica el memorial del Senyor amb una manera de viure, un "way of life" en diríem avui, el vector força de la qual és l'amor expressat en el servei. El fet d'un Déu que es posa un davantal i s'agenolla és certament escandalós, i l'actitud de Pere així ho demostra, però enllaça a la perfecció amb la dinàmica "kenòtica" (d'abaixament) que trobem en altres relats neotestamentaris com el pròleg del mateix evangeli joànic o l'himne de Filipencs. La creu serà la culminació, coherent i previsible, d'aquest dinamisme. No es tracta tanmateix d'un masoquisme espiritualista, l'abaixament i l'anorreament com a valors per ells mateixos, sinó la constatació quotidiana del que significa estimar.

Pregària a l'hort de Getsemaní

Descripció: Conjunt escultòric medieval de fusta policromada al Monestir de Sant Miquel de Cuixà que representa la pregària de l'hort de les oliveres. Aproximadament del segle XVIII. Escena basada en el text bíblic de Mc 14,32-42 on podem veure Jesús pregant, l'àngel que li ofereix el calze de la passió i els tres deixebles més propers (Pere, Jaume i Joan) que dormen.

Meditació: La senzillesa de la disposició del conjunt, que té un cert toc naïf "avant la lettre", ens pot remetre a la figura del just sofrent, especialment dels justos per excel·lència, els infants. Basta recordar el diàleg entre Ivan i Aliosha Karamàzov sobre el tema a la coneguda obra de l'escriptor rus Dostoievsky, on es presenta un cas de maltractament infantil nocturn. Si en volem una actualització, podem visionar el documental "Los niños de la estación de Leningradsky". En tot cas, fer costat a Jesucrist a l'hort de Getsemaní és permetre embolcallar-nos de la nit fosca i escoltar els gemecs de tanta gent que no pot dormir i es pregunta el perquè de la seva situació. Mentre el món dorm, abatut com els tres apòstols, algú demana de la nostra pregària que, en el fons, els diu "no esteu sols".