La pàtria barcelonina de sant Pere Nolasc

(Valentí Serra –Caputxins) Aquest diumenge se celebra Sant Pere Nolasc. En el ja llunyà 1959 el framenor caputxí Andreu de Palma de Mallorca encetà una investigació històrica sobre els orígens familiars de Sant Pere Nolasc, els resultats de la qual foren publicats a la prestigiosa revista de ciències històrico-eclesiàstiques titulada Analecta Sacra Tarraconensia. Gràcies a les recerques del pare Andreu de Palma, i seguint la pista fressada pels historiadors mercedaris Gazulla, Ribera i Serratosa, hom ha pogut documentar que Pere Nolasc (ca. 1180-1245) nasqué i visqué a Barcelona. En efecte, l’avi partern de Pere Nolasc, Robert Onolasc, entorn de l’any 1150 i procedent d’Occitània, s’establí als afores de Barcelona en els Agri Provinciali, els Camps Provençals que, anys després, alguns cronistes van confondre la nostra Provençana de Barcelona amb la Provença de les Gàl·lies, tot atribuint, erradament, a Sant Pere Nolasc, de sang occitana, una pàtria també provençal.

El pare Andreu de Palma situà el lloc de naixença de Pere Nolasc en una vil·la (masia) ubicada en l’indret conegut amb el nom de Cros o Clot de la mel (la barriada barcelonina del Clot!), on hi havia una gran abundor d’abelleres; una dada topogràfica important que Andreu de Palma ja percebé, d’alguna manera, que emergia en el rerefons de la lectura segona de l’ofici diví de la festa de sant Pere Nolasc, on es recollia la notícia de la naixença miraculosa del sant fundador dels mercedaris entorn d’un eixam d’abelles (llavors molt abundoses al Clot de la mel), talment el símbol de la dolçor i caritat que hauria d’exercir dins de l’Orde de la Mercè fundat per a la redempció de captius.

Recentment, a través de l’estudi de documentació notarial inèdita, els historiadors mercedaris, pares Millán-Rubio i Devesa-Blanco, han reeixit en documentar, àmpliament, els orígens familiars i l’activitat comercial de Sant Pere Nolasc.

Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins