Pasar al contenido principal

Fa tres anys la professora d’Educació Visual i Plàstica de l’etapa d’ESO de La Salle Santa Coloma de Farners, Meri Arellano, va acabar la seva formació com a art-terapeuta i va plantejar fer un taller de suport emocional a l’aprenentatge a l’escola. Era una proposta innovadora que encaixava en el Projecte Educatiu del Centre i permetia treballar amb alumnes des d’una altra perspectiva, utilitzant l’art per ajudar-los a millorar a nivell personal i, de passada, a nivell acadèmic.

El projecte SuperArT està adreçat a alumnes de l’últim cicle de la secundària obligatòria que tenen dificultats d’aprenentatge, sovint acompanyades per desmotivació, baixa autoestima i desil·lusió acadèmica i a vegades també personal. Els objectius generals del projecte són: facilitar l’expressió d’emocions i conflictes, fomentar l’autoestima, i acompanyar l’alumne per integrar els conflictes en l’acte creatiu per aprendre a contactar amb les emocions i contenir-les i facilitar una manera d’expressar-se més equilibrada.

És vital crear un espai de confiança i confidencialitat on les emocions flueixin sense por a ser jutjades fora d’aquest espai compartit. Aquest clima de sintonia és fonamental per poder desenvolupar qualsevol sessió d’artteràpia, que consta de tres parts: trobada, creació i, finalment, compartir.

En principi, aquesta part de creació és dirigida: l’artterapeuta proposa activitats o materials per treballar. Però, de mica en mica, la sessió va sent més lliure, de manera que cadascú pot acabar escollint la tècnica o el material amb el qual vol experimentar. Arribar a aquesta fase és molt important perquè cada material té unes característiques i unes qualitats diferents que fan possible una connexió sensorial. Per exemple, hi ha materials més fluids, que permeten una experiència més afectiva, i hi ha materials més sòlids, que permeten una experiència més cognitiva. Durant la realització de l’obra plàstica, l’alumne es troba en un estat d’experiència òptima, és a dir, manté un diàleg intuïtiu i sensitiu amb els materials i va donant forma a la seva auto-expressió.

Una de les característiques de l’artteràpia és que els materials plàstics permeten crear una obra que proporciona una continuïtat de moments o vivències efímers viscuts per l’alumne. Aquesta mirada retrospectiva sobre allò fet i allò sentit és el que l’haurà d’ajudar a contemplar la pròpia evolució al llarg del curs. Un procés en què la llibertat creativa és imprescindible perquè l’important és trobar un vehicle per fer aflorar els conflictes, encarar-los i resoldre’ls.

Els alumnes de 15 i 16 anys de La Salle de Santa Coloma de Farners treballen l’artteràpia en el marc de la matèria d’educació visual i plàstica, però no és avaluable perquè l’objectiu no són les habilitats artístiques sinó crear, comunicar, millorar. De fet, qualsevol persona és adient per fer artteràpia. Per aquest motiu, de cara al curs vinent s’està elaborant un projecte amb grups d’enriquiment, formats per alumnes d’altes capacitats i alumnes d’alt rendiment acadèmic a primària, en què l’artteràpia tindrà un paper rellevant juntament amb les noves tecnologies i la robòtica. En aquests moments, el Projecte SuperArT de l’escola, que evoca la superació, és un taller innovador en el camp pedagògic que fa de l’escola un centre pioner en la seva aplicació al conjunt de Catalunya.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.