El portal de transparència, les finances de l'Església al descobert

(Glòria Barrete –CR) En plena campanya de la declaració de la renda és habitual sentir diverses veus que demanen de nou que l'Església pagui l'Impost de Béns Immobles, que denuncien uns suposats avantatges fiscals de la Institució o que advoquen per la supressió de la casella de l'IRPF destinada a l'Església Catòlica. Què hi ha del cert en aquestes afirmacions? A què es destinen aquestes contribucions i com es gestionen les parròquies? L'Església és rica?

El dia 1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la Llei 19/2014, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta normativa obliga a les entitats que tenen relació amb l’Administració Pública a publicar informació institucional i econòmica. L'Església Catòlica, com a Institució que té relació amb l’Administració Pública es veu obligada a publicar informació institucional i econòmica. Una obligació, però, que per a la Institució eclesial no és res nou ja que des de fa dècades per la Jornada de Germanor ja és tradició que tots els bisbats presentin els seus comptes.

Ara, degut a la Llei de Transparència esmentada, els bisbats catalans compten amb una nova eina per mostrar la gestió de les seves finances: el portal de transparència, un servei digital que ofereix a qualsevol que ho vulgui consultar informació detallada sobre els ingressos que rep cada diòcesi i les despeses que té cada bisbat.

Una pràctica habitual a l'Església

CatalunyaReligió.cat ha parlat amb la diòcesi de Girona, un bisbat que fa quinze dies que va fer públic el portal de transparència. "La llei demana a les Institucions que reben diners públics que presentin una sèrie de comptes i de dades, l'Església no ha d'estar exempta", afirma el provicari de Girona, Joaquim Giol. "Tot i que presentàvem els comptes per Germanor, sí que ara hi ha aspectes nous com acords amb l'administració, contractes o convenis", elements pressupostaris que encara han d'acabar de mirar per saber com ho reflecteixen.

Però el portal de transparència o la presentació de pressupostos no són l'únic element de 'control' amb el qual compten molts bisbats, també existeixen les auditories. La diòcesi de Girona fa set anys que s'audita, "ens esforcem per ser transparents i treballar d'acord amb el marc legal", apunta Giol. Enfront les veus que critiquen l'Església Catòlica per tenir uns suposats avantatges fiscals, Giol recorda que "són els mateixos beneficis que tenen les fundacions i les entitats sense ànim de lucre".

L'IBI

Sobre la polèmica de l'IBI, Giol explica que ens hem de fixar en dos elements diferenciats: "El tema de l'exempció de pagament en les esglésies sembla claríssim i just, però un altre tema serien els altres béns". No hi ha cap fundació que pagui l'IBI. L'exempció es basa en la idea que quan els ingressos que es reben d'aquells béns es dediquen a la finalitat de la Institució que no té ànim de lucre, es veu clar que la llei eximeixi de pagar aquell impost.

Un dels ingressos polèmics però que és la base del pressupost per a molts bisbats és la contribució dels contribuents a partir de la casella de la IRPF per a l'Església Catòlica. "Per al bisbat de Girona suposa el 35% del pressupost anual", afirma Giol, i si un mira els comptes de la diòcesi que són públics gràcies al portal de transparència se n'adona ràpidament que aquest ingrés que prové de l'IRPF és menor que la despesa destinada a activitats pastorals i assistencials.

La casella de l'IRPF

La retribució de la casella de la renda la gestiona la Conferència Episcopal Espanyola. És la CEE qui distribueix a través del Fons Comú Interdiocesà el que li pertoca a cada diòcesi. Ells fan els seus càlculs i a cada bisbat se li assigna una quantitat anual en funció de capellans, seminaristes, parròquies, però només comptabilitzen les parròquies, però no els centres de culte.

Està clar que suposa una ajuda, però no és suficient. "Hem notat una davallada en la recaptació perquè han baixat el nombre de declaracions en general, i aquesta davallada es mantindrà encara un parell d'anys perquè ara s'ha fet la declaració de l'any 2015, Hisenda la comptarà durant l'any 2016 i la començarà a abonar durant l'any 2017, anem dos anys enrere". Quan el país hagi sortit de la crisi, l'IRPF encara tardarà una mica a remuntar.