Pasar al contenido principal

S'han complert deu anys des que un grup d'organitzacions i moviments cristians de l'arxidiòcesi de Barcelona vam decidim crear un espai permanent de coordinació i reflexió entorn del fet migratori: la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants. Ho celebrarem amb un acte que tindrà lloc el proper dia 21 d'abril, a les 18,30h a la barcelonina Parròquia del Pi, al qual ehi està tothom convidat.

Val la pena recordar que a principis dels anys 2000 es va començar a produir una gran entrada d'immigració estrangera a Catalunya, sobretot extracomunitària. Els estudis evidencien que es va produir un increment d'un milió de persones de nacionalitat estrangera a Catalunya entre 2000-2009, per a una població total de 7,5 milions. Això suposava un enorme impacte en la societat i un repte extraordinari. Alhora, tenia una seriosa repercussió en la vida i la missió de l'Església, i obligava a una seriosa reflexió a molts nivells.

Ara bé, el detonant per portar-nos a establir un espai d'acció comuna van ser els tancaments de diversos col·lectius de persones sense papers a diverses esglésies de Barcelona que van tenir lloc entre 2002 i 2005, davant dels quals es van produir posicionaments públics no sempre coincidents entre algunes entitats o comunitats catòliques.

Per això, la tardor de 2005 vam començar a reunir-nos regularment representants d'una vintena d'entitats molt diverses: entitats d'acció social com Caritas, la Unió de Religiosos de Catalunya, congregacions i comunitats religioses, moviments d'acció catòlica, la Fundació de l'Escola Cristiana, organitzacions com Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia o les delegacions diocesanes de Barcelona de pastoral social i pastoral obrera, entre d’altres, convidant també a organitzacions i comunitats d'àmbit evangèlic i ortodox.

Des del primer moment ens vam marcar un triple objectiu. En primer lloc, constituir una xarxa de solidaritat, intercanvi d'informació i coordinació, especialment enfront de situacions concretes inesperades o conflictives davant les quals fos necessari reaccionar com a entitats cristianes. En segon lloc, amb una visió més a llarg termini, crear un espai permanent per reflexionar de forma conjunta, des de la nostra experiència i acció concreta i amb una perspectiva evangèlica, sobre les dimensions del fenomen migratori i els reptes que planteja tant a la nostra societat (legals, econòmics, polítics, laborals, culturals, educatius...) com a l'Església (pastorals, organitzatives...). I, com a tercer objectiu, probablement el més important, ens vam proposar tractar de ser una veu pública cristiana, el més representativa possible, al servei de la convivència, la integració social i el respecte de la dignitat transcendent i els drets de les persones.

Al llarg d'aquests deu anys, la Plataforma s'ha ocupat a fons d'una gran diversitat de qüestions: les dificultats de la integració social dels col·lectius immigrats, el repte de la diversitat cultural i religiosa, els prejudicis, xenofòbia i actituds de rebuig d'una part de la ciutadania i de grups polítics que l'alimenten o se n'aprofiten, les problemàtiques dels menors immigrats no acompanyats, les problemàtiques que afecten les persones sense papers, com són les polítiques d'internament i expulsió, els assentaments en condicions infrahumanes i altres situacions d'exclusió social, les polítiques espanyoles i europees de control de fluxos i fronteres i les seves greus conseqüències...

Com a fruit d'aquest treball, la Plataforma ha anat publicant periòdicament breus posicionaments, notes de reflexió i articles d'opinió, tant a través dels seus propis canals com en els mitjans de comunicació. En aquest sentit cal destacar, a més de reflexions sobre temes específics, els nostres posicionaments dirigits a les candidatures de les diferents campanyes electorals. Hem organitzat també debats públics i conferències sobre aquestes qüestions i promogut o participat en iniciatives col·lectives (manifestacions, concentracions, trobades d'oració…). Amb tot això, el nostre objectiu ha estat tractar de sensibilitzar la ciutadania, neutralitzar prejudicis i pors, i promoure actituds favorables a l'acolliment, l'hospitalitat i la integració, tant en l'opinió pública en general com, molt especialment, en les nostres comunitats cristianes.

També hem tractat d'oferir la nostra col·laboració als poders públics davant situacions concretes conflictives i contribuir a la definició de polítiques o l’elaboració de lleis relacionades amb totes aquestes problemàtiques. Per això, hem tractat de mantenir un contacte permanent amb la Generalitat, amb l'Ajuntament de Barcelona, amb diferents representants parlamentaris o amb els mateixos partits polítics. En aquesta línia, cal destacar la nostra participació en el Pacte Nacional per a la Immigració, aprovat a Catalunya per ampli consens social l'any 2008.

Així mateix, quan ho hem cregut necessari hem alçat la nostra veu enfront de projectes legislatius o decisions polítiques que hem considerat inacceptables des de la perspectiva dels drets humans i la dignitat de les persones. És el cas, per exemple, de la lamentable exclusió de les persones sense papers de la sanitat pública, l'intent d'establir sancions penals als qui ofereixen assistència a aquestes persones, o les greus vulneracions de drets humans a les fronteres del sud d'Europa i als centres d'internament d'estrangers (CIE), qüestionant la seva mateixa necessitat i legitimitat democràtica.

Pel que fa als CIE, la Plataforma va sol·licitar a la delegació del Govern a Catalunya la possibilitat de poder visitar als interns amb una finalitat de suport i acompanyament. Després de repetides negatives i dificultats, finalment es va aconseguir l'autorització perquè un grup de voluntaris de la Plataforma, coordinat per la Fundació Migra Studium, comencés a desenvolupar aquest treball.

Avui dia la Plataforma segueix molt viva i amb molt treball per davant. Certament, les característiques del fenomen migratori són diferents a les del moment en què va sorgir la Plataforma. Actualment l'entrada de població estrangera és comparativament molt escassa i assistim més aviat a una situació d'emigració i reemigració, amb pèrdua neta de població.

Malgrat això, és evident que hi ha encara reptes molt importants. Entre d’altres, cal destacar la irracional intenció política de seguir mantenint les nostres fronteres completament tancades, generadora de molt sofriment i violència. Alhora, cal seguir treballant en favor de l'acolliment i l'adequada integració social, en un context d'una enorme pluralitat cultural i religiosa i de persistents actituds de por i rebuig, i també els fenòmens d'exclusió social i desigualtat que pateixen encara importants col·lectius. A això cal afegir la greu crisi de refugiats procedents d'Orient Mitjà i Àsia, davant la qual els governs europeus han reaccionat amb una increïble malaptesa i egoisme. Això ens obliga, com a ciutadans i com a Església, a alçar la nostra veu per exigir un veritable acolliment i l'establiment de vies segures que garanteixin el dret d'asil i el respecte els drets humans dels refugiats.

Per tot això, la Plataforma segueix molt preocupada d'oferir una resposta evangèlica a l'altura de les circumstàncies. I el nostre particular desig en aquest moment és ser capaços d'incidir més eficaçment a favor de la sensibilització, la conscienciació i l'educació, especialment a l'interior dels mateixos àmbits cristians, que faci possible una societat més acollidora, fraternal i hospitalària.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.