Pasar al contenido principal

Fa uns mesos, des de Justícia i Pau hem començat a visitar diferents comunitats i entitats musulmanes catalanes. L’objectiu és conèixer la seva realitat, activitats i projectes, les seves percepcions, punts de vista i necessitats, així com explorar possibilitats de col·laboració. És tracta d’una experiència que ens ha sorprès molt gratament i que estem descobrint com altament interessant i fructífera.

Hem visitat comunitats islàmiques de Barcelona, Terrassa, Mataró, Sabadell, i Vilafranca del Penedès, formades majoritàriament per persones del Marroc i altres països àrabs, però també en notable proporció per pakistanesos i africans subsaharians (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Mali...). Amb gran hospitalitat, ens han obert amablement les seves portes i els seus oratoris i ens han donat a conèixer les seves activitats.

L’element central de les comunitats és la pràctica religiosa (fonamentalment la pregària) i l’ensenyament corànic, el qual els dóna identitat i és el seu vincle principal. El manteniment de la fe és per a ells una dimensió fonamental de la seva existència. En aquest sentit, ens ha sorprès observar una activitat diària religiosa molt dinàmica (sovint superior a la de moltes comunitats cristianes), en la qual participen creients de nacionalitats diverses.

A més, aquestes comunitats, en la mesura dels seus recursos i capacitats, també desenvolupen una tasca social, educativa i cultural molt important, amb una atenció particular a infants i dones, així com a les famílies amb dificultats. Això les converteix en institucions claus per a la integració i el progrés social de moltes persones.

Es tracta normalment de comunitats dirigides per persones que actuen de forma purament voluntària, paral·lela a les seves activitats laborals o professionals, amb una gran il·lusió i vocació de servei, i que han fet d’aquesta tasca tot un projecte vital.

En general, es tracta d’entitats que compten amb molt limitats recursos econòmics per dur a terme els seus projectes. Majoritàriament disposen d’oratoris d’acord amb la pràctica musulmana, però sovint es tracta de locals provisionals, baixos o naus industrials precàriament reconvertides, amb espai insuficient per a les reunions pròpies de les grans celebracions de l’Islam, com el Ramadà. Això els obliga a cercar altres espais per aquestes ocasions. Molt sovint, els locals es troben ubicats en polígons industrials o en barris distants del centre de les poblacions, ateses les dificultats per trobar espai en zones més cèntriques (de vegades per l’oposició del veïnat). Ara bé, aquesta realitat va canviant dia a dia i no són poques les comunitats que han començat a construir edificis nous de certa envergadura, concebuts com a mesquites. Aquesta és una realitat que aviat serà ja normal a Catalunya, com ho és en molts països europeus.

Els nostres interlocutors expressen que la relació amb els veïns, entorn social i ajuntaments és bona. Però, d’altra banda, es mostren preocupats per les dificultats socials que afecten a bona part de la gent de les seves comunitats, especialment pels efectes de la darrera crisi econòmica. Com ja sabíem, estan horroritzats pel fenomen terrorista que manipula l’Islam, atacant els seus valors essencials, com el respecte a la vida, la pau i la tolerància. I es mostren preocupats per com aturar els processos de radicalització d’alguns joves, i les repercussions negatives que aquest terrorisme pot comportar per les seves comunitats i la seva integració social.

Val a dir que també hem visitat entitats que no tenen un finalitat estrictament religiosa o vinculada a l’Islam, sinó social, cultural, educativa, sindical o laboral, i que constitueixen també un espai important d’integració social i d’aportació diversa al nostre país.

Tot això ens ha permès ampliar la perspectiva dels musulmans catalans, ja que es tracta d’una realitat social molt diversa i complexa. Una realitat, malauradament poc coneguda per la resta de la ciutadania, on sovint regnen els prejudicis. Però una realitat cada cop més important i a tenir molt present en el futur d’aquest país. Són els nostres veïns i, des d’una perspectiva cristiana, també els nostres germans, creients com nosaltres en el mateix Déu, i amb els quals compartim, més enllà de les diferències, un enorme patrimoni comú de valors ètics.

Però això, crec molt important que les comunitats cristianes ens obrim i apropem a aquests germans i veïns nostres. Cal conèixer-los, visitar-los, relacionar-se i començar a treballar junts, des dels valors compartits, en favor de la convivència als nostres barris, la integració social i la pau. És veritat que tenim diferències, en alguns casos importants. Però això no ha de ser un obstacle, sinó al contrari, un gran repte per a l’enriquiment mutu. Algunes parròquies i comunitats cristianes ja ho han començat a fer. Però ens queda un llarguíssim camí per recórrer.

Per parlar de tot això, el proper dijous 17, a les 19h, hem organitzat un debat on escoltarem la veu de persones representatives de comunitats i entitats musulmanes de Catalunya.

Aqui trobareu també un interessant debat sobre la comunitat musulmana de Mataró, al programa "Pantalla Oberta" de la M1TV, la televisió local de Mataró i el Maresme, promogut per la Comissió Justícia i Pau Maresme.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.