(David Casals –CR) Quan al Segle XIX es va iniciar, es van fundar les primeres comunitats evangèliques a Catalunya; els seus fidels van començar a patir tota mena de discriminacions, per exemple en els enterraments, per la falta de cementiris civils, i també en l'atenció sanitària, ja que molts hospitals eren regentats per congregacions catòliques.
Per aquest motiu va néixer l'any 1879 l'Hospital Evangèlic de Barcelona, la única institució sanitària de Catalunya i de l'Estat vinculada a la comunitat religiosa que li dóna nom. El centre compta amb una llarga història i ben aviat abandonarà la seva seu històrica del carrer de les Camèlies, al districte de Gràcia, i es traslladarà al barri del Poblenou.
Resposta a una necessitat social
Fundat l'any 1879 com a Infermeria Evangèlica per un grup de pastors i missioners, el centre fou després un hospital de petites dimensions, i en l'actualitat és un complex sociosanitari concertat que des de 1976 forma part de la xarxa d'assistència pública de la Generalitat.
El centre té una llarga història, que reflecteix la de la comunitat protestant a Catalunya. Com explica l'historiador Federico Vázquez Osuna, el centre fou fundat fa més de 130 anys després que un grup de missioners i pastors evangèlics veiessin que el "control" dels centres sanitaris per part de l'Església Catòlica feia que "els malalts protestants patissin desqualificacions i exclusions per la seva opció religiosa".
Al principi es va instal·lar en un pis de lloguer, però a partir de 1893 es va instal·lar en el que ha estat el seu emplaçament actual, una finca de 2.000 metres quadrats al número 21 del carrer de les Camèlies de Barcelona. El solar fou un donatiu d'un organisme evangèlic anglès que va comprar aquests terrenys, i l'any 1909 es va legalitzar la institució com a fundació.
El centre va anar creixent amb el suport de les diferents comunitats evangèliques, i amb el suport de les aportacions de l'estranger. De fet, sense el suport internacional l'Hospital Evangèlic no hauria sobreviscut.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, el centre es va oferir a les autoritats republicanes com a banc de sang de la Creu Roja, i també s'orientà als infants refugiats i fou un centre de distribució d'aliments. Tanmateix, va passar a dependre dels consolats de Gran Bretanya, Estats Units, Suïssa i Alemanya. La decisió la van prendre els líders evangèlics locals per tal d'evitar-ne la pèrdua.
Entre 1936 i 1962 el centre passà a anomenar-se 'Hospital de las Colonias Extranjeras', i adquirí un gran prestigi a la ciutat.
Gràcies a la protecció de les representacions diplomàtiques, el centre va aconseguir sobreviure durant la Guerra Civil i durant el franquisme. No van tenir la mateixa sort els centres educatius promoguts per la comunitat evangèlica: la xarxa d'escoles fou clausurada coincidint amb l'entrada de les tropes franquistes l'any 1939 i mai més van tornar a obrir.
El 1968, es va arribar a un acord amb els consolats i el 1973 les esglésies evangèliques catalanes en van recuperar la titularitat. Fou durant aquells anys quan el centre es va ampliar i es van inaugurar les dependències que l'han acollit fins ara.
Obert a tota la població independentment de les creences
El centre primer treballava amb una mutualitat evangèlica, però amb el pas del temps s'anà configurant com un equipament sociosanitari i de medicina pal·liativa. Ha mantingut el seu caràcter confessional i s'hi celebren cultes evangèlics, tot i que està obert a tota la població amb independència de les seves creences.
Gràcies a un conveni que a l'abril van tancar la direcció del centre (rebatejat ara com a 'Nou Hospital Evangèlic), l'Ajuntament i la Generalitat, l'equipament abandonarà el carrer de les Camèlies, on ha estat durant més de 130 anys, i es traslladarà al Poblenou. L'objectiu és incrementar en un 30% la seva oferta -fins a 160 llits- i convertir-se en el centre sociosanitari de referència de dos districtes de Barcelona: Sant Martí i Ciutat Vella.
El Nou Hospital Evangèlic es coordinarà amb l'Hospital del Mar, l'hospital de referència d'aquests dos districtes de Barcelona, i s'especialitzarà en l'àmbit sociosanitari: l'atenció a les persones dependents i en el tram final de la vida.
El nou centre s'alçarà en un solar de titularitat municipal, situat al carrer Roc Boronat, entre els números 99 i 115, i l'objectiu de l'Ajuntament és que s'acabi de tramitar el projecte urbanístic en els propers mesos. Les obres començaran l'any vinent i el nou centre s'obrirà al 2018.
El nou edifici tindrà una planta baixa i tres pisos. Si ara el centre té 4.500 metres quadrats de superfície, amb el nou projecte en passarà a tenir 8.500. A més d'un increment de places, també es renovaran els equips diagnòstics, els espais comuns i els serveis de rehabilitació.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.