(Laura Mor –CR) Enguany la primavera dóna fe de l'esclat d'una nova moda: les curses i les caminades solidàries. Càritas, La Salle, Sant Joan de Déu, Salesians i Oxfam Intermón són algunes de les entitats socials que promouen l'esport amb valors per finançar els seus projectes. Però l'èxit de convocatòria no garanteix assolir objectius de mirada llarga.
“Les curses solidàries han aconseguit mobilitzar molta gent amb bona voluntat”, comenta el jesuïta i director adjunt de Cristianisme i Justícia Santi Torres. A mitjans abril, Torres va formar part d'un dels equips que va córrer la via verda d'Olot a Sant Feliu de Guíxols amb motiu de la Trailwalker d'Oxfam Intermón. La cursa, pionera en aquest model, va comptar amb 376 equips inscrits i va recaptar més de 643.000 euros.
“Les curses solidàries tenen un punt d'ambigüitat”
És així com fa un apunt crític: “El problema és que això s'instal·li de forma habitual, perquè a la llarga no és positiu”. Considera que els projectes d'aquestes organitzacions atenen necessitats bàsiques que hauria de garantir l'administració a través dels impostos. De fet, la promoció d'una fiscalitat justa, ambiental i solidària forma part de les línies de treball del centre d'estudis Cristianisme i Justícia.
La cultura de córrer
En l'anàlisi del fenomen aquest jesuïta diu que “primer va el córrer i després la solidaritat” i concreta: “Solidari és l'adjectiu, no acostuma a ser el centre de l'activitat, però la solidaritat hauria d'estar al centre de la societat”, conclou.
Torres fa molts anys que corre –“sóc dels antics”, riu–. El religiós considera que la rutina de córrer té l'avantatge de ser “un esport senzill” perquè “amb unes bambes i roba adequada n'hi ha prou”. I explica que acostuma a córrer “a l'exterior i el contacte amb l'aire lliure és un moment de pensar, d'obrir-me a una realitat que tensiona molt”, diu referint-se als models laborals sedentaris. Una tesi que també ha formulat el filòsof Francesc Torralba en el seu darrer llibre Córrer per pensar i sentir.
La cultura dels 'runners' ha despertat l'interès a les entitats socials que amb la crisi van perdre una font important de finançament: les subvencions públiques. Així va néixer el model de les curses solidàries que, a més de ser una important font de recursos, també fomenta el voluntariat i promou el compromís amb accions concretes relacionades amb l'exclusió social.
Les entitats d'Església també s'hi sumen
A finals de mes tindrà lloc al Parc Natural de Collserola la primera caminada solidària de Càritas. Amb el lema 'Penja't una medalla', servirà per finançar el projecte Paidós, dedicat a eradicar la pobresa hereditària infantil.
L'ONG Vols, dels salesians, també ha previst dues curses solidàries abans d'acabar el curs per col·laborar amb una escola al Togo: a Sant Boi de Llobregat el dia 31 i al barri de Navas de Barcelona el 14 de juny.
Aquest darrer cap de setmana la Salle Comtal va convocar més de quatre-centes persones al Parc de la Ciutadella. Ha estat la primera cursa CorreBlau en favor de la inclusió escolar dels alumnes amb autisme. L'organització tenia per objectius el finançament dels seus projectes, però també donar a conèixer la malaltia i conscienciar de les necessitats de les persones que pateixen aquest transtorn.
També en l'àmbit de la salut Sant Joan de Déu va celebrar la segona Barcelona Magic Line amb el lema “que ningú quedi enrere”. Hi van comptabilitzar deu mil inscrits.
[Fotografia: Ajuntament d'Esplugues de Llobregat sota llicència CC 2.0]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.