(Jordi Llisterri -CR) Catalunya té un grau de religiositat semblant a la d'altres països europeus i l'augment de la diversitat religiosa no ha generat una fractura social. Són les principals conclusions dels responsables del nou "Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat" i de l’actualització del "Mapa de les religions de Catalunya" que ha presentat aquest dimecres la Generalitat de Catalunya. Així ho han destacat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.
Els dos estudis presenten un allau de dades sobre el fet religiós a Catalunya de les que Ortega ha dit que "permeten constatar empíricament la diversitat religiosa" i que mostren com “Catalunya es configura com un exemple de convivència entre confessions religioses; a pocs llocs es pot viure la llibertat religiosa com al nostre país”. Vendrell també ha remarcat que "estem davant d'un alt nivell de pau religiosa i de respecte entre els ciutadans en el país" i que les dades mostren que "el 67% de la població és religiosa, d'una o altra confessió".
Una fotografia de les creences
El nou baròmetre de religiositat a Catalunya ofereix per primera vegada una foto fixa sobre la identificació religiosa del catalans i la seva visió de la diversitat religiosa realitzada amb una àmplia mostra de 1.600 majors de 16 anys i amb una presència ponderada dels immigrants.
La foto dóna un 67% de població que s'identifica amb una confessió religiosa. La majoritària és al catòlica amb el 52%. Entre la resta de confessions sumen en total el 15%, que queda per darrera del 18% que es defineix ateu. També apareixen un 12% d'agnòstics.
De les dades de l'enquesta, es pot extrapolar que avui a Catalunya hi ha uns 3,3 milions persones que es defineixen catòlics (52,4%), 450.000 seguidors de l'Islam (7,3%), una xifra molt més alta que la dels 157.000 protestants (2,5%), tot i ser una confessió amb més tradició ha Catalunya i que també ha augmentat la seva presència amb la immigració. Budistes, amb 81.000 (1,3%); i ortodoxos, amb 75.000 (1,2%), són les altres confessions més nombroses, però que passen de poc l'1% de la població. La resta de confessions estan per sota els 25.000 seguidors cadascuna.
Creuant les dades també s'observa una desproporció molt gran entre el nombre de seguidors i el de centres de culte. Proporcionalment els musulmans són els que tenen menys centres: un oratori per cada 1.785 seguidors. A l'altre extrem, cada centre protestant o de Testimonis de Jehovà té poc més de 200 fidels de mitjana. Budistes i ortodoxos és mouen per sobre dels mil fidels per centre de culte obert a Catalunya. En el cas dels catòlics, la mitjana és de gairebé 500 persones per centre, tenint en compte que és la que té més presència territorial i que els 6700 centres comptabilitzats inclouen des de les parròquies de les grans ciutats fins a les ermites.
Evolució dels centres de culte més estable
En les dades del 2014 del mapa dels centres de culte que hi ha a Catalunya de les diferents tradicions religiosa es consolida un mapa on la religió catòlica continua tenint la xarxa més gran de presència en el territori: 6700 centres de culte, al costat dels 1.360 de la resta de confessions.
Però des de que es recullen dades el 2004, el nombre de centres de culte no catòlics gairebé s'ha duplicat en deu anys. De 722 el 2004 s'ha passat a 1.360. Alhora, tot i que gairebé totes les confessions minoritàries continuen obrint centres de culte, el creixement més fort es va produir abans del 2010 i els darrers anys s'ha estabilitzat. El darrers dos anys, per exemple, algunes confessions minoritàries han tancat centres de culte. I el creixement dels centres no catòlics ha estat d'un 8%, contra el creixement de dos dígits que recullen les dades d'anys anteriors.
Valoració positiva de la diversitat religiosa
El Baròmetre de la religiositat a Catalunya ofereix diverses dades que permeten fer una valoració positiva de l'acceptació de la diversitat religiosa. En la majoria de preguntes, entre un 80 i un 70% dels enquestats afirma que el dret a la llibertat religiosa està garantit, que no s'ha sentit discriminat per motius religiosos, que hi ha bona relació i que els conflictes se solucionen, o es mostra favorable a que se cedeixin equipaments públics per a celebracions religioses.
També més d'un 50% considera enriquidora la presència de noves religions a Catalunya o es mostra favorable a l'obertura de nous centres de culte. Però en aquests dos casos ja apareix més oposició. Hi ha un 14% de catalans que creuen que la presència de les religions no catòliques "posen en risc l'estil de vida de Catalunya", mentre un 25% s'hi mostra indiferent. I també hi ha un rebuig de gairebé el 40% a que s'obrin altres centres de culte, contra el 55% que no hi veu gaires inconvenients.
En aquest darrer cas, quan es pregunta concretament si li molestaria que s'obrís un centre de culte a prop de casa, la immensa majoria no mostra cap rebuig. Però els molestaria molt o bastant a un 27% dels enquestats si fos un centre islàmic, o un 20% si fos dels Testimonis de Jehovà. En canvi, "només" molestaria a un 7% si fos un temple catòlic.
En la pregunta que torna aparèixer una gran acceptació a la gestió de la diversitat és en la relació dels alcaldes i regidors amb les comunitat religioses. Més del 60% recolzen en la majoria de casos aquesta relació i, per exemple, la presència de representats institucionals en els actes religiosos té una acceptació del 64% i només un 27% en contra.
L'educació religiosa
El Baròmetre de la Religiositat també dedica diverses preguntes a la qüestió educativa. Destaca que hi ha una majoria ajustada en contra de la religió confessional a l'escola: un 51% s'hi mostra en contra i un 44% a favor. En canvi, hi ha un 71% a favor de "donar formació a l'escola sobre les principals religions del món".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.