El passat dia 24, a El País, el Secretari d'Estat britànic per a Llatinoamèrica, Chris Bryant (Cardiff, 1962), concedia una entrevista en la que explicà com, essent un seminarista anglicà d'idees força conservadores, es convertí al laborisme després de la seva experiència a Perú, Buenos Aires i al Xile de Pinochet.
Bryant deixà els hàbits el 1991 per ingressar a la política (encara que ja militava des del 1986 al Partit Laborista) després d'una campanya personal per prohibir la venda d'armes a la dictadura xilena i ha arribat a ser diputat dels Comuns, a més del seu càrrec governamental, arrabassant per dues vegades la plaça en un enclau tradicionalment conservador de Gal·les. És autor d'un llibre sobre el socialisme cristià (que seria bo de traduir) i ha patit darrerament una campanya d'insults de l'extrema dreta a causa del d'haver-se declarat gai.
Destaco tres coses d'aquest perfil. La primera, que si bé les opcions per l'esquerra parteixen del contacte amb la realitat i la seva capacitat d'interpel·lar-se, també és cert que cada vegada són menys deterministes. La segona, que la identitat personal (en aquest cas amb les pinzellades religioses, regionals, polítiques i d'orientació sexual) cada vegada és menys evident, més eclèctica, més electiva, més vinculada a la persona (esperem) no a l'inrevés. I la tercera és que la base religiosa és (encara) un clar revulsiu per prendre opcions, fins i tot polítiques, més encara quan aquesta, la política, té la llufa de poc ètica.
Grupos
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.