Pasar al contenido principal

Malgrat que ja han passat uns dies, les escenes de l'atemptat terrorista a París es mantenen en la nostra memòria i les seves conseqüències continuen essent molt grans. L'atemptat terrorista és una nova mostra del mal i de l'horror. És inexcusable i planteja diversos problemes de fons sobre la gestió de la convivència en societats complexes com la nostra: la possible col·lisió entre seguretat i llibertat, la circulació de les persones titulars de passaports europeus, la gran marginació d'una part de la població musulmana resident a Europa, la gestió de la diversitat religiosa al nostre continent i la tensió entre llibertat d'expressió i respecte a la dignitat de les religions de les persones.

El debat d'aquest darrer punt és un tema major. Representa la col·lisió de dos drets fonamentals de la persona. El Sant Pare, durant la seva intensa visita a Filipines, va dir: "Crec que tots dos són drets humans fonamentals, tant la llibertat religiosa com la llibertat d'expressió". "Tota religió té dignitat, tota religió que respecta la vida i la persona, i jo no me'n puc burlar. I aquest és un límit". Acaba dient: "No es pot provocar i no es pot insultar la fe dels altres. No es pot fer mofa de la fe." La gran majoria de polítics europeus han seguit un camí diferent: han donat prevalença a la llibertat d'expressió davant la blasfèmia, que podem entendre com les "expressions injurioses contra Déu". Aquest dilluns mateix el primer ministre britànic, David Cameron, deia: "crec que en una societat lliure, existeix el dret d'ofendre la religió dels altres. Sóc cristià; si algú diu alguna cosa sobre Jesús que podria trobar ofensiva, en una societat lliure, però, no tinc dret a venjar-me d'ells. Hem d'acceptar que alguns diaris, revistes, puguin publicar coses que si bé són ofensives per a alguns, es troben dintre de la llei. Això és el que hauríem de defensar". (The Guardian, 18.01.2015)

Les fronteres entre la blasfèmia i el "discurs de l'odi" són molt difícils d'identificar. En alguns països europeus, el "discurs de l'odi" està limitat per llei. En Vicenç Villatoro em comentava fa pocs dies que "la blasfèmia és pecat però no és delicte", o dit d'altra manera, per als creients "les expressions injurioses contra Déu" són pecat, però en les legislacions europees no són un delicte. Per a molts, la blasfèmia entra dintre dels límits de la llibertat d'expressió.

Personalment penso que és un error. La blasfèmia pot sustentar la base d'un discurs "d'odi" contra aquells que practiquen determinada religió i pot resultar ofensiu. D'altra banda, en un món global, amb xarxes de comunicació que han malmès les antigues fronteres nacionals i les seves normes, probablement serà necessari una regulació internacional d'Internet que assenti criteris assegurant alhora tres principis: la llibertat d'expressió, els límits derivats de la protecció de l'honor, privacitat i creences religioses i, finalment, evitar el "discurs de l'odi" i la promoció del terrorisme internacional.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.